#9N2014

#9N2014, Escola Barrufet, Plaça de Sants

No ha estat un referèndum, no ha estat tampoc una consulta, ha hagut de ser un procés participatiu, el que finalment ens ha permès votar, tot i el recursos del govern espanyol.
Milers de persones han expressat la seva voluntat a les urnes, tot i que no té cap validesa jurídica.
Uns intentaran menysprear les dades, a les persones que han participat, als col·laboradors, als voluntaris...Són els mateixos que no volen que es voti escudant-se amb la Constitució, que saben perfectament que els catalans sols mai podran canviar pel fet de ser menys que la resta d'espanyols. El govern espanyol no ha ofert cap sortida política, només judicial. Els polítics haurien de buscar solucions polítiques, perquè per llegir-nos les lleis i jutjar, ja tenim els jutges. Però com he dit més d'una vegada, a Rajoy li és igual perquè a Catalunya té tants pocs vots que no l'importa. En canvi, sí l'interessa els vots a la resta de l'Estat, en un moment en què te posada la vista a les eleccions municipals, a les eleccions generals i a Podemos, el nou partit de Pablo Iglesias, que puja com l'escuma a les enquestes. Per tant, sóc pessimista davant la possibilitat que Rajoy, vist el que ha passat les darreres setmanes, es posi a veure-ho d'un altre manera i es posi a negociar amb Mas, Veurem què passa en els pròxims dies, però auguro que Rajoy no mourà ni un sol dit. És més, si el mou serà per intentar derrocar Mas judicialment, si no ho pot fer políticament. Mas haurà de prendre decisions i aviat. Quan més temps passi, pitjors expectatives electorals tindrà CiU en unes eleccions en què anés en solitari. Les autonòmiques amb caràcter plebiscitàri? A hores d'ara difícils, a no ser que tinguin com a candidat algú com Carme Forcadell capaç d'unir els ciutadans a favor de la independència. Acaba el #9N2014, però el debat sobre la independència seguirà ven viu en els pròxims mesos.

Quan hi haurà el xoc de trens?

El procés que viu Catalunya tindrà un dels seus punts àlgids en el xoc de trens, però quan? Doncs el dia en què el govern català decideixi, deliberadament, desobeïr les normes i sentències dictades per Madrid. Aquest xoc de trens es pot retardar més o menys, però es produirà en qualsevol cas, perquè el procés té difícil marxa enrere. Només és qüestió de temps. I aquest temps no dependrà de Madrid si no del govern català i de la seva valentia per tirar endavant el procés. Anem a concretar. Hi ha dues opcions pel xoc de trens.
La primera opció i més propera és al setembre. A principis de mes s'aprovarà la llei de consultes al Parlament, que ha de permetre, des de la legalitat catalana, convocar el referèndum. És de preveure, com ja va advertir el president Artur Mas, que el govern espanyol presenti un recurs al Tribunal Constitucional perquè aquest prohibeixi la celebració del referèndum. És de preveure, també, que el TC no trigui 5 anys a dictar sentència, com en el cas de l'Estatut, i al cap de pocs dies o setmanes anunciï la prohibició de la consulta. Aquesta decisió es prendrà, en qualsevol cas, abans del 9 de novembre de 2014 (#9N20914), data en què s'ha de celebrar el referèndum per la independència de Catalunya. És aquí i en aquest moment, on serà a les mans del govern català la primera possibilitat de què es produeixi el xoc de trens. Es produirà en cas que el president Mas faci cas omís al TC i mantingui la convocatòria del referèndum. En aquest cas, la pilota caurà en mans del govern espanyol per decidir quin tipus de mesures prendrà, com per exemple la suspensió de l'autonomia, el tancament dels col·legis electorals el dia del referèndum,...
La segona opció és que Artur Mas acati la decisió del TC i posposi , d'aquesta manera, el xoc de trens per més endavant. I quan seria això? Doncs el dia després d'unes eleccions autonòmiques, que no plebiscitàries. Cal recordar que la Constitució prohibeix també aquest tipus d'eleccions. Per tant, Mas es veuria abocat a convocar eleccions catalanes avançades, perquè tothom sap que l'actual situació no es sostenible en el temps i menys fins el 2016, que és quan tocaria fer les eleccions esgotant la legislatura. I perquè dic que el xoc de trens es produirà el dia següent de les eleccions? La resposta és clara: al programa electoral dels partits ja no podrà haver-hi la opció de fer una consulta que ha estat abans prohibida. Per tant, en el programa, a banda d'altres aspectes, sobre el tema de  la independència de Catalunya ja només hi haurà la opció d'estar a favor del NO o del SÍ i en el cas del vot afirmatiu fer la DUI (Declaració Unilateral d'Independència) perquè no quedaran altres opcions pels que volen tirar endavant el procés. En aquest cas, després de la DUI sí que es podria convocar un referèndum, ja sota la llei només catalana i per tant sota legalitat exclusivament catalana. En el cas dels partits profederals, tenen males opcions ja que les contradiccions internes els farà perdre vots i difícilment seran decisius en aquesta fase del procés.
Veurem quina de les dues opcions guanya. A hores d'ara, jo em decanto més per la segona opció i tu?

Què esperar de la trobada entre Mas i Rajoy?

La resposta a la pregunta és clara: res. Rajoy segueix instal·lat en el no a tot i Mas atrapat per un referèndum que ja li reclama el 80% dels catalans. Dues posicions que lluny d'aproximar-se segueixen equidistants i inamovibles. Preocupant per qui no vulgui el xoc de trens.
La pista més clara ens la dona la trobada prèvia entre el president espanyol, Mariano Rajoy, i el nou líder del PSOE, Pedro Sánchez. Tots dos han acordat una mateixa posició sobre el referèndum: considerar-lo il·legal a tots els efectes i que no es pugui celebrar de cap manera. La única sortida que tindria Catalunya, a parer dels socialistes, és la reforma de la Constitució. Però, en aquest sentit, Sánchez ha rebut també un cop de porta. Rajoy ha dit que ni parlar-ne, que ara no és el moment i que la Constitució no es toca. Que si algun dia es decideix a reformar-la és perquè hi ha un consens semblant  al de la transició. És a dir, tenint en compte que en aquell moment se sortia de 40 anys de dictadura i vist que no hi ha perspectives d'un episodi semblant, significa que Rajoy no té cap mena d'intenció de canviar la Constitució, ni ara ni mai!
A més, els socialistes, per molt que ens ho vulguin fer creure, tampoc hi creuen ni tenen intenció de reformar-la. Si hi creguessin de veritat, ja l'haurien reformat en temps de Zapatero. Però ho van trobar innecessari i ara, quan veuen que cada cop més catalans es plantegen si seguir vinculats a Espanya els hi entra la pressa. Si fos cert, a més, com el PSOE vendria a la resta d'Espanya una Constitució que es fa per acontentar els catalans? Creus sincerament que Espanya, en una suposada votació posterior per referendar-la, hi votaria a favor? O que, per contra, tornaria a ressorgir l'anticatalanisme que ha perdurat durant anys i anys des de temps que els presents ni hem viscut? Però si han estat els mateixos socialistes, amb l'acompanyament dels populars, els que en unes hores van proclamar Felip VI com a nou rei sense consultar-ho al poble! Veieu real la possibilitat que consultin a tots els espanyols sobre el tipus d'estat que volen i com ha de ser? Impossible!
Dimecres, un cop finalitzada la reunió a la Moncloa entre Mas i Rajoy, tots dos hauran evidenciat que no hi ha cap novetat a banda i banda, i que el xoc de trens s'aproxima de manera inexorable. I aquest xoc de trens arribarà el dia en què un president català decideixi desobeir les ordres dictades per Madrid i agafi el camí que majoritàriament li haurà traçat el poble català, sense mirar enrere. Haurà de ser un president valent i amb el pas ferm. Si serà Mas, Junqueras o un altre, només el temps ho dirà.

Què farà Rajoy amb Catalunya després de les eleccions europees?

Catalunya vol decidir el seu futur com a país. Aquesta és la conclusió més clara després de les eleccions europees a nivell català. La victòria d'ERC i els bons resultats obtinguts per la resta de partits que estan a favor del 'Dret a decidir' (CiU i ICV) han creat una base sólida en aquest sentit. (Recordem que en aquests comicis la CUP no es presentava). La novetat més destacada és la irrupció de 'Podem', que recordem-ho de pas, també és favorable al 'Dret a decidir' del catalans i que deixa a l'ombra uns Ciutadans que, tot i que també ha obtingut uns bons resultats, sembla que s'estanquen a Catalunya. Pel que fa als grans partits contraris al 'Dret a decidir' (PSC i PP) pateixen un fort revés i deixen en entredit la seva estratègia de cara al referèndum que s'hauria de celebrar el #9N2014 (en menys de sis mesos).

Font: La Vanguardia.com

I davant d'aquest panorama, com actuarà Mariano Rajoy? Girar-se d'esquena a Catalunya i fer veure que aquí no ha passat res? Canviar d'estratègia? Seguir igual? Doncs, aposto que el PP seguirà amb la mateixa estratègia, és a dir, impedir la celebració del referèndum de totes les maneres possibles i sota diverses amenaces a l'estil de viatges per l'espai sideral.
La seva última amenaça i el xoc de trens definitiu, però, serà el Tribunal Constitucional, que previsiblement intentarà declarar inconstitucional la llei de consultes catalana, que el Parlament català ha d'aprovar el mes de setembre. Ho intentarà i estic convençut que ho farà abans del 9 de novembre. Van necessitar anys per dictar una sentència contra l'Estatut, però no dubteu que no trigaran ni una setmana en declarar inconstitucional una llei de consultes que té com a objectiu trencar la unitat d'Espanya.
Rajoy mantindrà aquest posicionament contrari a la consulta, inclús tenint en compte que això radicalitzarà més l'opinió dels catalans. Però sabeu què passa? Que a Rajoy li és igual. Li és igual, perquè el PP de Catalunya ja no l'importa massa, tenint en compte que és la cinquena força política a Catalunya i que, tot i això, ha pogut guanyar les eleccions europees a nivell estatal. Però abans prefereix perdre vots a Catalunya, on ja fa temps que ha tirat la tovallola, que a la resta de l'Estat. El PP també sap que el seu posicionament sobre Catalunya li reporta més vots, que no pas li treu, a la resta d'Espanya.
Així, doncs, tot apunta que anem en direcció al xoc de trens de manera inexorable i inevitable. De moment, però, a Catalunya el partit l'estan guanyant els que volen anar a votar el pròxim 9 de novembre, perquè son majoria, segons la millor enquesta que és pot fer: les urnes.

Carta oberta a Josep Antoni Duran i Lleida

Amb tot el respecte, però estàs equivocat. Josep Antoni Duran i Lleida t'equivoques en l'anàlisi i en l'estratègia. Explicaré perquè i al final et donaré una humil recomanació.

En les últimes eleccions catalanes CiU es va presentar amb un inequívoc programa electoral: fer un referèndum per la independència de Catalunya, on a més, es posicionava a favor del sí. Artur Mas va ser clar, en aquest sentit. Això li va passar factura a les urnes, tot i que les enquestes deien el contrari. Què va passar? Doncs que l'electorat ,que fins aquell moment havia votat CiU per la seva posició moderada, no estava còmode i va emigrar el seu vot cap a altres formacions polítiques. Un altre dels errors, en aquest cas d'Artur Mas, va ser en personalitzar tot aquest canvi tan sols en la seva figura. Un procés d'aquestes característiques i en una Catalunya tan plural necessita, com bé saps, el suport de diverses forces polítiques per tirar endavant. I el tercer gran error va ser el de no tenir un discurs comú entre CiU: les contradiccions entre Mas i tu, un a favor de la independència i tu en contra.

Duran, consideres que la pèrdua de vots de CiU es deu a la deriva de Convergència cap al sobiranisme i creus que si algun dia tornés el discurs moderat, tornaria el vostre antic electorat que va fer que en el passat guanyessiu eleccions per majoria absoluta.

Greu error, Duran. Mira, has de tenir en compte una sèrie de coses que t'explicaré a continuació. L'electorat de CiU ja no serà mai més el mateix. Ho has d'assumir. Després de la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional molts catalans van entendre que a Espanya ja no hi havia res a fer, i el temps i la negativa a la negociació del govern espanyol els ha refermat en aquesta teoria. Que la major part del vot que va perdre CiU el guanyés ERC és molt signficatiu. I que aquesta tendència s'ampliï més en les enquestes actuals (tot i que s'han d'agafar amb pinces i només quedar-te amb les tendències) és important a tenir-ho en compte. Hi ha tota una nova generació que ja ha nascut plenament en democràcia, que l'elaboració de la Constitució o el cop d'estat del 1981, només els ha llegit als llibres de text. És una generació que vota i que ni té por, ni vol que ningú decideixi per ells. Les generacions més grans, porugues potser dels canvis per tràgiques vivències viscudes en pròpia carn en el passat, cada cop son menys, per llei de vida. Si en Rajoy fes (que no farà) una oferta de finançament bona per Catalunya, amb la condició que els catalans no votin sobre el seu futur, què penses que passaria entre els votants actuals de CiU que en els últims comicis va donar suport al programa electoral en què es demanava explícitament fer el referèndum? Que el perdràs, no tots, per uns quants més sí. Potser penses que recuperaràs l'electorat més moderat que havies perdut. Error. Aquest electorat es quedarà segurament amb altres formacions polítiques que li generin més estabilitat i confiança que una formació que ven les seves idees per un plat de llenties. O el que és el mateix, una part de l'electorat se sentiria estafat i el problemes, lluny de resoldre's, el seguiriem tenint d'aquí uns quants anys. Perquè? Perquè sempre ha estat així i sempre ho serà mentre Espanya no entengui (i no entendrà mai) que les cultures diferents que hi ha a l'estat s'han de respectar i no trepitjar. Entenc Duran que tinguis por, que siguis contrari a la independència per raons sentimentals o històriques, però potser per això ha arribat el moment que donis pas a una nova generació que no tingui por, que vulgui un país millor, on les persones no se sentin trepitjades per formar part d'una minoria cultural i social diferent on altres, que no els entenen, vulguin decidir per ells.

Rajoy ni vol ni pot reformar la Constitució.

Mariano Rajoy, va instar al trio català, que fa uns dies va visitar el Congrés per demanar poder votar, que reformin la Constitució. El president del govern espanyol assegurava,en aquell moment, que deixava la porta oberta per negociar aquesta possible reforma. No van passar ni 24 hores després, que des del mateix PP es va tancar aquesta possibilitat. Ni referèndum ni reforma de la Constitució. No, no i no!

La veritat es que tot i que alguns mitjans catalans destacaven, al dia següent de la intervenció de Rajoy, aquesta porta oberta, tots els que seguim l'actualitat política sabem del cert que era un 'farol'. Perquè? Doncs perquè la reforma de la Constitució espanyola necessita, com a mínim, que els dos partits majoritaris estatals (PP i PSOE) estiguin d'acord. Amb l'actual configuració del Congrés no hi ha lloc per un mínim acord i menys per intentar resoldre el 'problema catalán' tal i com està plantejat actualment. Ja sabem que, fa uns anys, populars i socialistes es van posar ràpidament d'acord per reformar-la a instàncies de la cancellera Angela Merkel. Però una cosa és el que dicta Europa, o més ben dit, Alemanya, i un altre la voluntat dels catalans.
Mariano Rajoy ni té ni tindrà cap intenció de reformar la Constitució per resoldre el problema català. Menys encara perquè els catalans puguin decidir si volen o no seguir formant part d'Espanya. Rajoy, quan diu 'reformar-la' vol dir tocar-la per donar uns quants diners més perquè s'acontentin els catalans. (Tot i que recordem que ja li va dir NO a Artur Mas pel concert econòmic, abans del tema de la consulta). Tenint en compte que parla de diners, té raó quan diu que no pot reformar-la. Això implicaria anar en perjudici d'altres comunitats que, segurament, reclamarien els mateixos privilegis. Eus aquí el problema. En el seu dia ens van vendre el 'café para todos' (AVE para todos, aeropuertos para todos) i ara s'ha convertit en un laberint que dóna una difícil sortida.
La majoria dels ciutadans espanyols estan d'acord en què mantenir 17 autonomies a l'Estat surt molt car i és insostenible a llarg termini en la situació econòmica actual, però no hi ha cap polític que hagi tingut el suficient valor per el·liminar algunes autonomies després de prop de 40 anys. Quines es mantenen? Quines s'eliminen? Per això caldria veure les coses amb perspectiva i una nova transició política capaç de posar d'acord a gent que, ideològicament, estan cada vegada més lluny. I la possibilitat d'aconseguir-ho és la mateixa que Espanya es converteixi en república quan es mori el rei Joan Carles. Està difícil! No hi ha polítics espanyols a l'alçada del moment històric que vivim.

I després del NO d'Espanya al referèndum, què?

Feia molt que tenia el blog desactualitzat. En canvi, aquells que em seguiu habitualment us haureu donat compte que al Twitter no paro d'escriure. El problema de Twitter és que no et permet expressar amb tan poques paraules tot allò que vols dir. I la situació política actual, tan a nivell periodístic com històric, es mereix més de 140 caràcters. És per aquest motiu que he decidit reactivar el blog, que a partir d'ara se centrarà bàsicament a analitzar què pot passar en un futur pròxim. Tot això, com diu el subtítol d'aquest blog, des de la independència professional que permet opinar sense tenir al darrera cap mitjà de comunicació. En alguns d'aquests mitjans molts dels periodistes que hi treballen més que censura tenen un problema d'autocensura i no expressen el que segurament dirien per por a quedar-se sense feina o no seguir la línia editorial del mitjà. Aquí es tracte de dir el què pensem, deixant verd aquell que s'ho mereixi, sempre i quan no es falti el respecte, i beneint els que facin les coses bé.

Feta aquesta introducció anem a la pregunta del milió, que és el títol que porta aquest article. I després del NO d'Espanya al referèndum, què? Doncs tenim per davant uns mesos apassionants per obtenir la resposta. De totes maneres, ja tenim unes pistes de per on poden anar els trets.

El pròxim pas del Govern català és enllestir la llei de consultes. Aquesta llei catalana, que permetria convocar el referèndum d'una manera legal, des del punt de vista català, es vol aprovar com a més tard millor. Possiblement cap al setembre. Amb quin objectiu? Evitar que el Tribunal Constitucional la tombi abans de la consulta. D'aquesta manera es permetria la celebració tot i que també és més que probable que posteriorment el TC la invalidés per inconstitucional. Però Mas ja hauria complert amb la seva promesa: fer el referèndum. Aquesta és la opció més probable, a hores d'ara. Ara bé, tampoc és descartable que el TC decidís prendre una decisió urgent i declarar-la inconstitucional abans del #9N2014. D'aquesta manera no seria un referèndum constitucional ni per la via espanyola ni per la via catalana. Això s'ho ensuma el president Mas. És per aquest motiu que en les seves últimes declaracions ja apunta com les eleccions plebiscitàries com la opció més probable, encara que no la més desitjada, segons ell. Tampoc serien unes eleccions plebiscitàries literalment, ja que seria inconstitucional, si no eleccions autonòmiques amb caràcter plebiscitari. És a dir que es presentarien els partits junts o separats amb un programa molt clarificador. Independència sí o independència no. Arribat el cas, en aquests comicis quedarien en molt mala posició aquells partits que se situen a mitges tintes, és a  dir, que no es posicionen clarament o tenen un electorat dividit en aquest qüestió: és el cas del UDC, el PSC, i ICV. I arribat el cas què el referèndum no es pogués fer, molts us preguntareu si les eleccions serien pel mateix 9 de Novembre. La resposta és depèn. Depèn de quan el Constitucional declarés nul la llei de consultes catalana. El que ja podem avançar amb molta seguretat és que aquestes eleccions no es farien el 2016, que és quan toca. Això seria bàsicament per dos motius. Primer perquè la pressió ciutadana no permetria esperar dos anys més i segon perquè l'actual govern de la Generalitat depèn en major o menor grau d'ERC i els republicans no estaran, en cap cas, disposats a fer esperar als seus votants al 2016 per pronunciar-se sobre el futur de Catalunya. 

Ja ho veuen, vivim moments apassionants que ens portaran a moments històrics en qualsevol dels casos i que vist en perspectiva, segurament, les futures generacions envejaran.    

    

Artur Mas i la seva Generalitat de fireta.

És injust. Queixa't, però paga! Això és el que pensa Artur Mas, que vol posar fi a una iniciativa del catalans per acabar amb una de les injustícies més flagrants: el peatges de les autopistes catalanes, una concessió que s'ha anat allargant indefinidament injustament. I el president català ha decidit utilitzar l'arma de la por: anunciant que poden imposar multes de 100 euros als que no paguin. No sé si té cap mena de relació la pressió que hagi pogut exercir 'La Caixa' a CiU pels deutes que té aquest partit amb l'entitat financera. Cal recordar que 'La Caixa' és propietària d'Abertis, l'empresa que gestiona la major part d'autopistes catalanes. El que és evident és que CiU utilitza la mateixa arma de la por que utilitza Rajoy perquè les comunitats autònomes compleixin amb el dèficit que imposa el seu govern i Brussel·les: si no ho fan, les comunitats seran intervingudes. I sabent això, el president de la Generalitat critica l'amenaça, reclama els diners que l'Estat deu a Catalunya, però a continuació s'acollona, arronsa el cap, i anuncia una nova retallada de 1.533 milions d'euros. Sí, prefereix retallar, encara més als seus ciutadans, que enfrontar-se a Madrid. Perquè? Perquè sap que amb les lleis actuals té les de perdre. Per tant, com a ciutadà català em pregunto de què serveix una Generalitat si les lleis estatals sempre estan per sobre de les catalanes? El que tenim és una Generalitat de fireta que alhora de la veritat i en els moments difícils que vivim no serveix per a res, només perquè ens retallin el doble: des d'aquí i des d'allà (Madrid). Cada cop tinc més clar que amb els polítics actuals no arribarem enlloc i que la revolució serà ciutadana o no serà.


Es injusto. Quéjate, pero paga! Esto es lo que piensa Artur Mas, que quiere poner fin a una iniciativa de los catalanes para acabar con una de las injusticias más flagrantes: el peaje de las autopistas catalanas, una concesión que se ha ido alargando indefinidamente injustamente. Y el presidente catalán ha decidido utilizar el arma del miedo: anunciando que pueden imponer multas de 100 euros a los que no paguen. No sé si tiene algún tipo de relación la presión que haya podido ejercer 'La Caixa' a CiU por las deudas que tiene este partido con la entidad financiera. Hay que recordar que 'La Caixa' es propietaria de Abertis, la empresa que gestiona la mayor parte de autopistas catalanas. Lo que es evidente es que CiU utiliza la misma arma del miedo que utiliza Rajoy para que las comunidades autónomas cumplan con el déficit que impone su gobierno y Bruselas: si no lo hacen, las comunidades serán intervenidas. Y sabiendo esto, el presidente de la Generalitat critica la amenaza, reclama el dinero que el Estado debe a Cataluña, pero a continuación se acojona, baja la cabeza, y anuncia un nuevo recorte de 1.533 millones de euros. Sí, prefiere recortar, aún más a sus ciudadanos, que enfrentarse a Madrid. ¿Porque? Porque sabe que con las leyes actuales tiene las de perder. Por lo tanto, como ciudadano catalán me pregunto de qué sirve una Generalitat si las leyes estatales siempre están por encima de las catalanas? Lo que tenemos es una Generalitat de feria que a la hora de la verdad y en los momentos difíciles que vivimos no sirve para nada, sólo porque nos recorten el doble: desde aquí y desde allí (Madrid). Cada vez tengo más claro que con los políticos actuales no llegaremos a ninguna parte y que la revolución será ciudadana o no será.

Resultados encuesta: ¿Rajoy tendría que dar a conocer sus propuestas antes del debate de investidura?.

La resposta dels nostres seguidors ha estat contundent. El 100% de les persones que han respost l'enquesta opinen que el futur president del govern espanyol hauria de moure fitxa i donar a conèixer ja, abans del debat d'investidura, les seves propostes i remeis per sortir de la crisi i acabar amb el gran nombre de persones sense feina que hi ha (700.000 a Catalunya i 5.000.000 al conjunt de l'Estat). La gent, les empreses,...tots, sembla que estan a l'expectativa de les dures decisions que ha de prendre Mariano Rajoy i fins que no ho faci ningú no mourà fitxa. Per tant, és urgent que Rajoy, tot i que encara no estigui governant, doni a conèixer el que farà, que ja ho sap i ho pot fer perquè té majoria absoluta. D'aquesta manera, potser, es començarien a veure les coses d'un altre manera. Rajoy hauria de pensar no en les xifres de persones sense feina, si no en el drama que hi ha darrera de cada xifra.  

La respuesta de nuestros seguidores ha sido contundente. El 100% de las personas que han respondido la encuesta opinan que el futuro presidente del gobierno español debería mover ficha y dar a conocer ya, antes del debate de investidura, sus propuestas y remedios para salir de la crisis y acabar con el gran número de personas sin trabajo que hay (700.000 en Catalunya y 5.000.000 en el conjunto del Estado). La gente, las empresas,... todos, parece que están a la expectativa de las duras decisiones que debe tomar Mariano Rajoy y hasta que no lo haga, nadie moverá ficha. Por lo tanto, es urgente que Rajoy, aunque todavía no esté gobernando, dé a conocer lo que hará, que ya lo sabe y lo puede hacer porque tiene mayoría absoluta. De esta manera, tal vez, se empezarían a ver las cosas de otro modo. Rajoy debería pensar no en las cifras de personas sin trabajo, si no en el drama que hay detrás de cada cifra.

Nueva encuesta: ¿Rajoy tendría que dar a conocer sus propuestas antes del debate de investidura?

Rajoy ha anunciat que fins el debat d'investidura, previst pels dies 20 i 21 de desembre, no pensa avançar res sobre les seves propostes per sortir de la crisi i per crear llocs de treball. Només va avançar, fa uns dies, que no esperem miracles. La qüestió que us plantegem aquesta setmana és si Rajoy hauria de donar a conèixer les seves propostes abans del debat d'investidura. Des de les files populars s'argumenta que Rajoy no ho fa per responsabilitat, perquè no vol prendre cap decisió fins que no arribi al govern i sàpiga realment quin és el deute del país i apliqui, aleshores, les retallades que siguin necessàries. Ara bé, en un moment en què els mercats financers estan atacant els països més febles, com Espanya, és prudent mantenir-se un mes sense dir res? Els mercats tindran tanta paciència? L'agenda d'aquest mes de desembre està atapeïda de dies, on la ja gran coneguda prima de risc podria desbocar-se. Repassem, l'agenda: el dia 1, subhasta de bons; el dia 2, dades de l'atur; el dia 7 i 8 reunió de la UE a Marsella, on probablement podrem veure una foto semblant a la de d'alt. El mateix dia 8 també hi ha una reunió del Banc Central Europeu; El dia 13 subhasta del Tresor i el dia 15 subhasta d'obligacions. I mentrestant, Merkel i Sarkozy, han tornat a advertir que si cau Itàlia, l'Euro desapareix. En aquest sentit, a tots dos els recomano l'article que vem escriure al blog el 26 d'octubre sobre l'única sortida possible que té l'Euro si no vol morir: http://maranya.blogspot.com/2011/10/adeu-leuro.html I a vosaltres us animem a respondre l'enquesta que trobareu a la columna de la dreta i on us preguntem: Rajoy hauria de donar a conèixer les seves propostes abans del debat d'investidura? Com sempre, si us voleu estendre en la resposta, podeu escriure a l'apartat comentaris que hi ha sota la notícia.


Rajoy ha anunciado que hasta el debate de investidura, previsto para los días 20 y 21 de diciembre, no piensa adelantar nada sobre sus propuestas para salir de la crisis y para crear puestos de trabajo. Sólo adelantó, hace unos días, que no esperemos milagros. La cuestión que os planteamos esta semana es si Rajoy debería dar a conocer sus propuestas antes del debate de investidura. Desde las filas populares se argumenta que Rajoy no lo hace por responsabilidad, porque no quiere tomar ninguna decisión hasta que no llegue al gobierno y sepa realmente cuál es la deuda del país y aplique, entonces, los recortes que sean necesarios. Ahora bien, en un momento en que los mercados financieros están atacando los países más débiles, como España, es prudente mantenerse un mes sin decir nada? Los mercados tendrán tanta paciencia? La agenda de este mes de diciembre está repleta de días, donde la ya gran conocida prima de riesgo podría desbocarse. Repasemos, la agenda: el día 1, subasta de bonos, el día 2,datos del paro, el día 7 y 8 reunión de la UE en Marsella, donde probablemente podremos ver una foto similar a la de arriba. El mismo día 8 también hay una reunión del Banco Central Europeo; El día 13 subasta del Tesoro y el día 15 subasta de obligaciones. Y mientras tanto, Merkel y Sarkozy, han vuelto a advertir de que si cae Italia, el Euro desaparece. En este sentido, a ambos les recomiendo el artículo que escribimos en el blog el 26 de octubre sobre la única salida posible que tiene el Euro si no quiere morir: http://maranya.blogspot.com/2011/10/adeu-leuro.html Y a vosotros os animamos a responder a la encuesta que encontraréis en la columna de la derecha y donde os preguntamos: Rajoy debería dar a conocer sus propuestas antes del debate de investidura? Como siempre, si queréis extenderos en la respuesta, podeis escribir en el apartado comentarios que hay debajo de la noticia.

La descarada manipulación del debate Rubalcaba-Rajoy.

Rubalcaba i Rajoy, ahir al vespre, abans del debat a Madrid

Si jo fos un extraterrestre i no coneixes res de Rubalcaba, ni de Rajoy, ni d'Espanya, ni de la crisi, i em poso a veure el debat d'ahir, tindria molt clar que el candidat del PSOE ha guanyat el debat al candidat del PP. Objectivament. M'explico. Rubalcaba no ha necessitat llegir, portava la lliço apresa. Rajoy ha hagut de llegir gran part del seu discurs, fet que dona una imatge d'inseguretat, de por a equivocar-se, o de lliçó no apresa. Rubalcaba ha començat el debat presentant propostes i ha interrogat a Rajoy sobre el que ell faria. Rajoy no ha volgut presentar propostes i s'ha dedicat a recordar que malament ho ha fet el govern del PSOE. Rubalcaba semblava saber-se de memòria el programa de Rajoy. El candidat popular, en canvi, no ha fet referència al programa futur del PSOE i ha insistit en la mala gestió socialista i en les mentides del govern de Zapatero en el qual estava Rubalcaba. Rajoy, en canvi, m'ha deixat intranquil quan no ha volgut respondre la pregunta de Rubalcaba-periodista sobre si pensava retallar les prestacions dels aturats si guanya els comicis del 20-N. Rajoy, davant aquesta pregunta com amb la resta, ha canviat de tema.
Avui, si llegeixes la premsa, escoltes la ràdio o mires la televisíó t'adonaràs que la majoria donen com a guanyador del debat a Rajoy. Així ho asseguren a través d'unes enquestes fetes aquesta nit passada. M'agradaria saber com es fan aquestes enquestes. Si agafem la del CIS, on el PP obté la majoria absoluta i preguntem a aquesta mateixos ciutadans pel guanyador del debat, ens diran amb tota probabilitat que ha guanyat Rajoy per majoria absoluta. Qui té el vot decidit, i en aquest cas la diferència en el CIS entre els candidats és molt gran, difícilment dirà que ho ha fet millor un candidat que no és el seu. Potser, els espectadors més objectius hauran estat els que no voten cap d'aquests dos partits polítics. És trist també que alguns mitjans de comunicació ens vulguin fer creure que el debat l'ha guanyat Rajoy perquè Rubalcaba no ha estat capaç de capgirar els mals presagis electorals pel PSOE. Homeee! Sincerament, la única aspiració que crec que Rubalcaba tenia en aquest debat és aconseguir que almenys el PP no tregui majoria absoluta. Alguns mitjans de comunicació, però, ja sabem de quin peu calcen i en època de crisi els interessos econòmics dels grups empresarials (mass media) estan per sobre de donar una informació prou acurada i mínimament objectiva als clients.

Si yo fuera un extraterrestre y no conociese nada de Rubalcaba, ni de Rajoy, ni de España, ni de la crisis, y me pongo a ver el debate de ayer, tendría muy claro que el candidato del PSOE ha ganado el debate al candidato del PP. Objetivamente. Me explico. Rubalcaba no ha necesitado leer, llevaba la lección aprendida. Rajoy ha tenido que leer gran parte de su discurso, lo que da una imagen de inseguridad, de miedo a equivocarse, o de lección no aprendida. Rubalcaba ha comenzado el debate presentando propuestas y ha interrogado a Rajoy sobre lo que él haría. Rajoy no ha querido presentar propuestas y se ha dedicado a recordar que mal lo ha hecho el gobierno del PSOE. Rubalcaba parecía saberse de memoria el programa de Rajoy. El candidato popular, en cambio, no ha hecho referencia al programa futuro del PSOE y ha insistido en la mala gestión socialista y en las mentiras del gobierno de Zapatero en el que estaba Rubalcaba. Rajoy, en cambio, me ha dejado intranquilo cuando no ha querido responder a la pregunta de Rubalcaba-periodista sobre si pensaba recortar las prestaciones de los parados si gana los comicios del 20-N. Rajoy, ante esta pregunta como con el resto, ha cambiado de tema.Hoy, si lees la prensa, escuchas la radio o miras la televisión te darás cuenta que la mayoría dan como ganador del debate a Rajoy. Así lo aseguran a través de unas encuestas realizadas esta noche pasada. Me gustaría saber cómo se hacen estas encuestas. Si tomamos la del CIS, donde el PP obtiene la mayoría absoluta y preguntamos a esta propios ciudadanos por el ganador del debate, nos dirán con toda probabilidad que ha ganado Rajoy por mayoría absoluta. Quien tiene el voto decidido, y en este caso la diferencia en el CIS entre los candidatos es muy grande, difícilmente dirá que lo ha hecho mejor un candidato que no es el suyo. Tal vez, los espectadores más objetivos habrán sido los que no votan ninguno de estos dos partidos políticos. Es triste también que algunos medios de comunicación nos quieran hacer creer que el debate lo ha ganado Rajoy porque Rubalcaba no ha sido capaz de cambiar los malos presagios electorales del PSOE. Hombreee! Sinceramente, la única aspiración que creo que Rubalcaba tenía en este debate es conseguir que al menos el PP no saque mayoría absoluta. Algunos medios de comunicación, pero, ya sabemos de qué pie calzan y en época de crisis los intereses económicos de los grupos empresariales (mass media) están por encima de dar una información suficientemente precisa y mínimamente objetiva a los clientes.

Rajoy, le explico porque el PP no gana en Catalunya.

A.S.Camacho, ahir al Palau Sant Jordi.

El PP català no és un partit 'normal' per una part dels catalans. Hi ha diversos motius que ho justifiquen, que detallarem a continuació i que expliquen perquè els populars avui en dia no poden guanyar unes eleccions a Catalunya. Per guanyar, el PP hauria de convèncer una part d'electors que ara voten CiU i que potser mai s'han plantejat votar els populars. Per aconseguir-ho haurien de canviar algunes coses. A favor els populars tenen la seva líder. La presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho, que ahir a la tarda estava amb els seu fill veient l'espectacle de Disney al Palau Sant Jordi de Barcelona, és una mare soltera. Així es defineix ella mateixa. Això li dona un aire modern que juga al seu favor, tot i que al seu fill el vesteix amb camisa i jersei per anar a veure el Disney. Aquest punt a favor, però, queda mermat quan el PP posa sobre la taula uns interessos determinats que van diametralment oposats a la manera de pensar d'una part importants dels catalans. M'explico. Un dels errors més greus que ha comès en els últims anys el PP és presentar un recurs contra l'Estatut de Catalunya i mantenir-lo un cop ja s'havia refrendat en referèndum pels propis ciutadans. Recordem que abans, el president del PP, Mariano Rajoy, va anar a recollir firmes contra l'Estatut fora de Catalunya. En va recollir 4 milions, que després va portar al Congrés. http://www.lavanguardia.com/politica/20060425/51262822345/rajoy-presenta-en-el-congreso-cuatro-millones-de-firmas-contra-el-estatut.html  Amb aquesta decisió, Rajoy es posava en contra d'una part de la societat catalana que va votar partits que defensaven l'Estatut. Quina imatge vol que tinguin aquests catalans del futur president del govern espanyol, que ha anat a recollir signatures contra una part del seu propi territori? També caldria afegir la política sobre immersió lingüística del PP, contrària a l'opinió de la majoria dels catalans, la imposició de matricules unifomitzades pel tot el territori espanyol, la defensa del bilingüisme partint com a base una suposada inferioritat del castellà respecte el català,...Són alguns exemples de temes, on el PP sap que entra en territori hostil per la majoria dels catalans. Però tot això té un sentit. El PP sap que no necessita de Catalunya per aconseguir la majoria absoluta. És més , l'última enquesta del CIS confirma que tot i que a Catalunya el PP no tingués cap vot, seguirien aconseguint la majoria absoluta.  http://www.ara.cat/especials/eleccions20n/Rajoy-majoria_absoluta-diputat-Catalunya_0_584941631.html Ara caldrà veure quina actitud prendrà Rajoy després dels comicis. Tothom diu que les majories absolutes no són bones. Però si l'aconsegueix, serà un bon termòmetre per calibrar fins a quin punt el president dels populars ha madurat políticament.


El PP catalán no es un partido 'normal' para una parte de los catalanes. Hay varios motivos que lo justifican, que detallaremos a continuación y que explican porque los populares hoy en día no pueden ganar unas elecciones en Catalunya. Para ganar, el PP debería convencer a una parte de electores que ahora votan a CiU y que quizás nunca se han planteado votar a los populares. Para ello tendrían que cambiar algunas cosas. A favor los populares tienen a su líder. La presidenta del PPC, Alicia Sánchez Camacho, que ayer por la tarde estaba con su hijo viendo el espectáculo de Disney en el Palau Sant Jordi de Barcelona, ​​es una madre soltera. Así se define a ella misma. Esto le da un aire moderno que juega a su favor, aunque a su hijo lo viste con camisa y jersey para ir a ver el Disney. Este punto a favor, sin embargo, queda mermado cuando el PP pone sobre la mesa unos intereses determinados que diametralmente són opuestos a la forma de pensar de una parte importantes de los catalanes. Me explico. Uno de los errores más graves que ha cometido en los últimos años el PP es presentar un recurso contra el Estatut de Catalunya y mantenerlo una vez ya se había refrendado en referéndum por los propios ciudadanos. Recordemos que antes, el presidente del PP, Mariano Rajoy, fue a recoger firmas contra el Estatut fuera de Catalunya. Recogió 4 millones, que luego llevó al Congreso. http://www.lavanguardia.com/politica/20060425/51262822345/rajoy-presenta-en-el-congreso-cuatro-millones-de-firmas-contra-el-estatut.html Con esta decisión, Rajoy se ponía en contra de una parte de la sociedad catalana que vota a partidos que defienden el Estatut. ¿Qué imagen quiere que tengan estos catalanes del futuro presidente del gobierno español, que ha ido a recoger firmas contra una parte de su propio territorio? También habría que añadir la política sobre inmersión lingüística del PP, contraria a la opinión de la mayoría de los catalanes, la imposición de matrículas unifomadas para todo el territorio español, la defensa del bilingüismo partiendo como base una supuesta inferioridad del castellano respecto al catalán, .. . Son algunos ejemplos de temas, donde el PP sabe que entra en territorio hostil para la mayoría de los catalanes. Pero todo esto tiene un sentido. El PP sabe que no necesita de Catalunya para conseguir la mayoría absoluta. Es más, la última encuesta del CIS confirma que aunque en Catalunya el PP no tuviera ningún voto, seguirían consiguiendo la mayoría absoluta.http://www.ara.cat/especials/eleccions20n/Rajoy-majoria_absoluta-diputat-Catalunya_0_584941631.html Ahora habrá que ver qué actitud tomará Rajoy tras los comicios. Todo el mundo dice que las mayorías absolutas no son buenas. Pero si la consigue, será un buen termómetro para calibrar hasta qué punto el presidente de los populares ha madurado políticamente.