La ràdio i la TV L'Hospitalet tanquen i a TV3 es queixen...

Dilluns es va saber que la ràdio i televisió de L'Hospitalet tanca i deixa al carrer una setantena de professionals. La crisi econòmica ha fet insostenible el manteniment de la ràdio i televisió d'aquest municipi. Pocs dies abans, TV3 obria els seus informatius amb l'anunci del Govern que retallava els pressupostos de TV3 fins al punt que farà desaparèixer dos dels seus canals, 3 HD i Esports 3, es perdran els drets del futbol i segurament de la fórmula 1. Un mal menor. De moment no fan fora ningú. Dilluns s'anunciava que la radio i televisió de l'Hospitalet tancava deixant una setantena de persones al carrer i això, en canvi, no va ser motiu per obrir el telenotícies. I què han fet els treballadors de TV3? Un manifest en que expliquen el que costa als catalans TV3. (www.tv3teva.cat ) Faré alguna petita observació. A l'enllaç 'Sis canals són massa canals?' es fa una comparativa amb la situació de teles públiques en diversos països europeus, on la major part d'elles tenen més canals que TV3 ara. Bé, potser encara no s'han adonat que això encara no és un Estat. Si algun dia ho és, aleshores compararem les dades. A banda d'aquesta anècdota, anem al gra. Es possible fer una tele de qualitat amb menys diners? La resposta és que sí. Tots els periodistes sabem, tant de fora com de dins de TV3, que els que hi treballen a dins hi viuen molt bé. Vaja, que si fem una enquesta crec que trobar algú que volgués marxar seria complicat, i més en la situació actual. Tot i la rebaixa d'un 5% de sou, que van patir mesos enrere, els treballadors segueixen cobrant molt més que la majoria de professionals, que amb prou feines son mileuristes i ho saben. Això per una banda. D'un altre, tenim els esports estrella: futbol i Fórmula 1, totalment prescindibles per una tele pública i que costen una milionada d'euros anuals. I encara en un altre banda tenim les produccions externes. Perquè hi han certs programes que els han de fer productores alienes a TV3, si hi ha gent de la casa perfectament capacitada per fer-ho? Exemple: Els matins de TV3 abans era una coproducció amb la productora del Josep Cuní, ara ho és del....Ramón Pellicer, que també té una productora i casualitats de la vida també presenta el Telenotícies Vespre. Clar, s'entén perfectament perquè en aquest país de productores n'hi han poques i no n'han trobat més. Això últim és un eufemisme, per si no quedava clar. I això, com podeu imaginar, és la punta del iceberg del jo et deixo fer a canvi de... Com diu el Cuní...Prou!  


El lunes se supo que la radio y televisión de L'Hospitalet cierra y deja en la calle setenta profesionales. La crisis económica ha hecho insostenible el mantenimiento de la radio y televisión de este municipio. Pocos días antes, TV3 abría sus informativos con el anuncio del Gobierno que recortaba los presupuestos de TV3 hasta el punto que hará desaparecer dos de sus canales, 3 HD y Esports 3, se perderán los derechos del fútbol y seguramente de la fórmula 1 . Un mal menor. De momento no echan a nadie. El lunes se anunciaba que la radio y televisión de L'Hospitalet cerraba dejando unas setenta personas en la calle y eso, en cambio, no fue motivo para abrir el Telenotícies. ¿Y qué han hecho los trabajadores de TV3? Un manifiesto en el que explican lo que cuesta a los catalanes TV3. (www.tv3teva.cat) Haré alguna pequeña observación. En el enlace '¿Seis canales son demasiado canales?' se hace una comparativa con la situación de las teles públicas en varios países europeos, donde la mayor parte de ellas tienen más canales que TV3 ahora. Bueno, tal vez todavía no se han dado cuenta de que Catalunya no es un Estado.Si algún día lo es, entonces compararemos los datos. Aparte de esta anécdota, vamos al grano. Es posible hacer una tele de calidad con menos dinero? La respuesta es que sí.Todos los periodistas sabemos, tanto de fuera como de dentro de TV3, que los que trabajan dentro viven muy bien. Vamos, que si hacemos una encuesta creo que encontrar a alguien que quisiera irse sería complicado, y más en la situación actual. A pesar de la rebaja de un 5% de sueldo, que sufrieron meses atrás, los trabajadores siguen cobrando mucho más que la mayoría de profesionales, que apenas son mileuristas, y lo saben. Esto por un lado. De otro, tenemos los deportes estrella: fútbol y fórmula 1, totalmente prescindibles para una tele pública y que cuestan una millonada de euros anuales. Y aún en otro lado tenemos las producciones externas. ¿Porque hay ciertos programas que deben hacer productoras ajenas a TV3, si hay gente de la casa perfectamente capacitada para hacerlo? Ejemplo: Els matins de TV3 antes era una coproducción con la productora de Josep Cuní, ahora lo es del .... Ramón Pellicer, que también tiene una productora y, casualidades de la vida, también presenta el Telenotícies Vespre. Claro, se entiende perfectamente porque en este país de productoras hay pocas y no han encontrado más. Esto último es un eufemismo, por si no quedaba claro. Y esto, como podéis imaginar, es la punta del iceberg del yo te dejo hacer a cambio de ... Como dice el Cuní ... Prou!

3 HD i Esports 3 desapareixeran el 2012.

Aquests són els canals que desapareixeran l'any que ve si finalment les retallades de TV3, anunciades pel Govern, es porten a terme. Bé, no els únics. També deixarem de veure IB3 i les barres de colors on hauria d'emetre Canal 9. Per tant, s'acabarà també amb la intenció de tenir un multiplex de reciprocitat perquè IB3 i Canal 9 es puguin veure a Catalunya, a canvi que TV3 es pugui veure al País Valencià i a les Illes Balears.

I perquè aquests 4 canals? Doncs perquè formen part del segon múltiplex de TV3 (canal 44), és a dir, una de les dos freqüències que té de la TDT. A l'altre (canal 61), seguiran emetent amb normalitat TV3, el 33, 3/24 i el Club Super 3 - 3XL. I es que mantenir un multiplex és molt car (segons el Govern 6 milions d'euros). D'aquesta manera s'estalviaran diners amb la intenció, en principi, de no fer fora ningú.

Perquè TV3 ha escollit aquests dos canals? En el cas del 3 HD, és perquè encara no hi ha un nombre important de televisors amb TDT d'alta definició i l'audiència d'aquest canal, per tant, encara és molt baixa. És un 'luxe' que en un moment de retallades es fa prescindible. L'altre canal és Esports 3. Aquest canal va néixer el 5 de febrer, encara no fa un any. L'objectiu era lloable. Un canal d'esports per transmetre tots els esdeveniments esportius. A l'hora de la veritat, què ha passat? Doncs que els esdeveniments esportius que més audiència aporten (futbol i fórmula 1) també s'emeten per TV3. Una duplicitat sense gaire sentit. A més, si TV3, com diu la Terribas, deixa d'emetre el futbol el canal encara té menys sentit. No se sap què passarà amb la fórmula 1, però tot indica que seguirà el mateix camí. 

Estos son los canales que desaparecerán el próximo año si finalmente los recortes de TV3, anunciados por el Govern, se llevan a cabo. Bueno, no los únicos. También dejaremos de ver IB3 y las barras de colores donde debería emitir Canal 9. Por lo tanto, se acabará también con la intención de tener un multiplex de reciprocidad para que IB3 y Canal 9 puedan verse en Cataluña, a cambio de que TV3 se pueda ver en la Comunidad Valenciana y las Islas Baleares.
¿Y porque estos 4 canales? Pues porque forman parte del segundo múltiplex de TV3 (canal 44), es decir, una de las dos frecuencias que tiene de la TDT. En el otro (canal 61), seguirán emitiendo con normalidad TV3, el 33, 3 / 24 y el Club Super 3 - 3XL. Y es que mantener un múltiplex es muy caro (según el Govern 6 millones de euros). De esta manera se ahorrarán dinero con la intención, en principio, de no echar a nadie.
¿Porque TV3 ha escogido estos dos canales? En el caso del 3 HD, es porque todavía no hay un número importante de televisores con TDT de alta definición y la audiencia de este canal, por lo tanto, aún es muy baja. Es un 'lujo' que en un momento de recortes se hace prescindible. El otro canal es Esports 3. Este canal nació el 5 de febrero, aún no hace un año. El objetivo era loable. Un canal de deportes para transmitir todos los eventos deportivos. A la hora de la verdad, ¿qué ha pasado? Pues que los eventos deportivos que más audiencia aportan (fútbol y fórmula 1) también se emiten por TV3. Una duplicidad sin mucho sentido. Además, si TV3, como dice la Terribas, deja de emitir el fútbol el canal todavía tiene menos sentido. No se sabe qué pasará con la fórmula 1, pero todo indica que seguirá la misma suerte.

Concursos que toman el pelo de madrugada.

Fa anys que existeixen. Per la majoria d'espectadors passen desapercebuts perquè comencen a altes hores de la matinada. La seva mecànica és sempre la mateixa: un concurs senzill amb preguntes que fins i tot un nen de 3 anys podria respondre. Ara bé, què passa, que tot i ser tan fàcils les preguntes ningú no dona amb la resposta correcta, casualment, fins poc abans d'acabar el programa? Ja t'imagines la resposta. És una  estafa en tota regla, que les teles permeten perquè guanyen grans quantitats de diners. I ja se sap, en temps de crisi, tot els diners que caiguin del cel són benvinguts. Hi ha una normativa amb un horari estipulat per emetre aquest tipus de programes. Sóc del parer que tot i que siguin televisions privades, les que emeten aquests concursos, hi hauria d'haver uns límits. No tot s'ha de permetre i estafar gent encara menys. Recordem que tot i ser cadenes privades, les freqüències són públiques i les atorga el govern. Per tant, ja és hora que algú hi posi cullerada en el tema.  


Hace años que existen. Para la mayoría de espectadores pasan desapercibidos porque empiezan a altas horas de la madrugada. Su mecánica es siempre la misma: un concurso sencillo con preguntas que incluso un niño de 3 años podría responder. Ahora bien, ¿qué pasa, que a pesar de ser tan fáciles las preguntas nadie da con la respuesta correcta, casualmente, hasta poco antes de terminar el programa? Ya te imaginas la respuesta. Es una estafa en toda regla, que las teles permiten porque ganan grandes cantidades de dinero. Y ya se sabe, en tiempos de crisis, todo el dinero que caiga del cielo es bienvenido. Hay una normativa con un horario estipulado para emitir este tipo de programas. Soy del parecer que aunque sean televisiones privadas, las que emiten estos concursos, debería haber unos límites. No todo se debe permitir y estafar a gente aún menos. Recordemos que a pesar de ser cadenas privadas, las frecuencias son públicas y las otorga el gobierno. Por lo tanto, ya es hora de que alguien tome cartas en el asunto.    

Los nuevos contadores de la luz de Endesa.

Des de fa un parell de dies que el tinc instal·lat i segurament si ets client d'Endesa i encara no el tens, en les pròximes setmanes o mesos rebràs una carta on t'advertiran que pròximament et vindran a canviar el comptador de la llum. Substitueixen, gratuïtament, el de tota la vida (el de la rodeta que va donant voltes), per un aparell com el de la foto, que és digital. El nou comptador té més avantatges, tant pel client com per la companyia. Té un mòdem que transmet les dades sobre el nostre consum a la companyia. D'aquesta manera, en poc temps desapareixeran les tradicionals lectures de la llum i, per tant, les lectures estimades. El client podrà saber, en temps real, el seu consum i d'aquesta manera es crearan tarifes específiques, per franges horàries o segons el consum que es tingui. Un altre de les avantatges molt importants, en aquest cas per la companyia, és que si un client no paga el rebut, ja no farà falta que ningú es personalitzi a l'edifici per tallar-la. Simplement ho podran fer directament des de la central, donant una ordre a l'aparell perquè deixi de subministrar llum. Un aparell que, per cert, ja està àmpliament estès a Itàlia i que fabriquen a la Xina. Si l'observeu en funcionament, veureu una llum vermella intermitent a la rodona de la part esquerra de l'aparell. Son les pulsacions que substitueixen a la rodeta. Per cada 4.000 pulsacions pujarà un número al comptador. Per tant, a menys pulsacions menys despesa. A la part dreta hi ha un port òptic que els tècnics utilitzen per configurar l'aparell. Per cert, una anècdota. L'instal·lador del comptador em va comentar que més d'un aparell d'aquests s'ha penjat, com un ordinador, i el display digital s'ha quedat en blanc. Si tu tens llum i la companyia no es dona compte, no et poden reclamar diners, perquè al esborrar-se la lectura es desconeix el consum realitzat. Ja se sap, són els avantatges i els inconvenients de l'era digital. 


Desde hace un par de días que lo tengo instalado y seguramente si eres cliente de Endesa y aún no lo tienes, en las próximas semanas o meses recibirás una carta donde te avisan que próximamente te vendrán a cambiar el contador de la luz. Sustituyen, gratuitamente, el de toda la vida (el de la rueda que va dando vueltas), por un aparato como el de la foto, que es digital. El nuevo contador tiene más ventajas, tanto para el cliente como para la compañía. Tiene un módem que transmite los datos sobre nuestro consumo a la compañía. De esta manera, en poco tiempo desaparecerán las tradicionales lecturas de la luz y, por lo tanto, las lecturas estimadas. El cliente podrá saber, en tiempo real, su consumo y de esta manera se crearán tarifas específicas, por franjas horarias o según el consumo que se tenga. Otra de las ventajas muy importantes, en este caso para la compañía, es que si un cliente no paga el recibo, ya no hará falta que nadie se personalice en el edificio para cortar la luz. Simplemente lo podrán hacer directamente desde la central, dando una orden al aparato para que deje de suministrar corriente. Un aparato que, por cierto, ya está ampliamente extendido en Italia y que fabrican en China. Si lo observáis en funcionamiento veréis una luz roja intermitente en la redonda de la parte izquierda del aparato. Son las pulsaciones que sustituyen a la rueda. Por cada 4.000 pulsaciones subirá un número al contador. Por lo tanto, a menos pulsaciones menos gasto. En la parte derecha hay un puerto óptico que los técnicos utilizan cuando instalan el aparato para configurarlo. Por cierto, una anécdota. El instalador del contador me comentó que más de un aparato de estos se ha colgado, como un ordenador, y el display digital se ha quedado en blanco. Si tú tienes luz y la compañía no se da cuenta, no te pueden reclamar dinero, porque al borrarse la lectura se desconoce el consumo realizado. Ya sabeis, son las ventajas y los inconvenientes de la era digital.

Nueva encuesta: ¿Rajoy tendría que dar a conocer sus propuestas antes del debate de investidura?

Rajoy ha anunciat que fins el debat d'investidura, previst pels dies 20 i 21 de desembre, no pensa avançar res sobre les seves propostes per sortir de la crisi i per crear llocs de treball. Només va avançar, fa uns dies, que no esperem miracles. La qüestió que us plantegem aquesta setmana és si Rajoy hauria de donar a conèixer les seves propostes abans del debat d'investidura. Des de les files populars s'argumenta que Rajoy no ho fa per responsabilitat, perquè no vol prendre cap decisió fins que no arribi al govern i sàpiga realment quin és el deute del país i apliqui, aleshores, les retallades que siguin necessàries. Ara bé, en un moment en què els mercats financers estan atacant els països més febles, com Espanya, és prudent mantenir-se un mes sense dir res? Els mercats tindran tanta paciència? L'agenda d'aquest mes de desembre està atapeïda de dies, on la ja gran coneguda prima de risc podria desbocar-se. Repassem, l'agenda: el dia 1, subhasta de bons; el dia 2, dades de l'atur; el dia 7 i 8 reunió de la UE a Marsella, on probablement podrem veure una foto semblant a la de d'alt. El mateix dia 8 també hi ha una reunió del Banc Central Europeu; El dia 13 subhasta del Tresor i el dia 15 subhasta d'obligacions. I mentrestant, Merkel i Sarkozy, han tornat a advertir que si cau Itàlia, l'Euro desapareix. En aquest sentit, a tots dos els recomano l'article que vem escriure al blog el 26 d'octubre sobre l'única sortida possible que té l'Euro si no vol morir: http://maranya.blogspot.com/2011/10/adeu-leuro.html I a vosaltres us animem a respondre l'enquesta que trobareu a la columna de la dreta i on us preguntem: Rajoy hauria de donar a conèixer les seves propostes abans del debat d'investidura? Com sempre, si us voleu estendre en la resposta, podeu escriure a l'apartat comentaris que hi ha sota la notícia.


Rajoy ha anunciado que hasta el debate de investidura, previsto para los días 20 y 21 de diciembre, no piensa adelantar nada sobre sus propuestas para salir de la crisis y para crear puestos de trabajo. Sólo adelantó, hace unos días, que no esperemos milagros. La cuestión que os planteamos esta semana es si Rajoy debería dar a conocer sus propuestas antes del debate de investidura. Desde las filas populares se argumenta que Rajoy no lo hace por responsabilidad, porque no quiere tomar ninguna decisión hasta que no llegue al gobierno y sepa realmente cuál es la deuda del país y aplique, entonces, los recortes que sean necesarios. Ahora bien, en un momento en que los mercados financieros están atacando los países más débiles, como España, es prudente mantenerse un mes sin decir nada? Los mercados tendrán tanta paciencia? La agenda de este mes de diciembre está repleta de días, donde la ya gran conocida prima de riesgo podría desbocarse. Repasemos, la agenda: el día 1, subasta de bonos, el día 2,datos del paro, el día 7 y 8 reunión de la UE en Marsella, donde probablemente podremos ver una foto similar a la de arriba. El mismo día 8 también hay una reunión del Banco Central Europeo; El día 13 subasta del Tesoro y el día 15 subasta de obligaciones. Y mientras tanto, Merkel y Sarkozy, han vuelto a advertir de que si cae Italia, el Euro desaparece. En este sentido, a ambos les recomiendo el artículo que escribimos en el blog el 26 de octubre sobre la única salida posible que tiene el Euro si no quiere morir: http://maranya.blogspot.com/2011/10/adeu-leuro.html Y a vosotros os animamos a responder a la encuesta que encontraréis en la columna de la derecha y donde os preguntamos: Rajoy debería dar a conocer sus propuestas antes del debate de investidura? Como siempre, si queréis extenderos en la respuesta, podeis escribir en el apartado comentarios que hay debajo de la noticia.

Contra les línies 902 d'atenció al client.

www.nmn900.com

Arran dels aigüats que els últims díes han caigut en diversos indrets de Catalunya, un dels nostres seguidors es va posar en contacte amb nosaltres per denunciar l'ús abusiu de la línia 902. El cas concret ha passat a Vilassar de Mar (el Maresme). Un augment de la tensió elèctrica va fer 'petar' la tele que tenia al menjador. Immediatament va trucar a Endesa, que només facilita una línia d'atenció al client 902. El contestador automàtic que li va respondre li demanava si volia ser atès en català o castellà. Ella va escollir català i després de 10 minuts d'espera li van penjar el telèfon. Va tornar a trucar i enlloc de català escull la opció castellà i aleshores la van atendre. La nostra bloguera va decidir posar dues denuncies: una per no tenir una línia 900 per atendre aquests casos i una altre per tenir-la 10 minuts a l'espera i després penjar-li al telèfon sense donar-li explicacions. No sé si algun cop us haureu trobat en un cas semblant, però no seria la primera i lamentablement no serà l'última denúncia que els ciutadans han de fer per un ús abusiu de les linies 902 per part de les companyies. Us deixo un enllaç que us podrà ser d'ajuda si us trobeu en un cas semblant: www.nmn900.com. I no oblideu de denunciar els casos, per molt ridículs que us semblin. Només d'aquesta manera es podrà posar fi a l'abús de les companyies. El governs, per la seva banda, també haurien de prendre més mesures en aquest sentit. 


A raíz de los aguaceros que en los últimos días han caído en diversos lugares de Cataluña, uno de nuestros seguidores se puso en contacto con nosotros para denunciar el uso abusivo de la línea 902. El caso concreto ha pasado en Vilassar de Mar (el Maresme). Un aumento de la tensión eléctrica hizo 'explotar' la tele que tenía en el comedor. Inmediatamente llamó a Endesa, que sólo facilita una línea de atención al cliente 902. El contestador automático que le respondió le preguntaba si quería ser atendido en catalán o castellano. Ella escogió catalán y después de 10 minutos de espera le colgaron el teléfono. Volvió a llamar y en lugar de catalán escogió la opción castellano y entonces la atendieron. Nuestra bloguera decidió poner dos denuncias: una por no tener una línea 900 para atender estos casos y otra para tenerla 10 minutos a la espera y luego colgarle el teléfono sin darle explicaciones. No sé si alguna vez os habréis encontrado en un caso parecido, pero no sería la primera y lamentablemente no será la última denuncia que los ciudadanos deben hacer por un uso abusivo de las líneas 902 por parte de las compañías. Os dejo un enlace que le podrá ser de ayuda si se encuentra en un caso similar: www.nmn900.com. Y no olvidéis de denunciar los casos, por muy ridículos que os parezcan. Sólo de esta manera se podrá poner fin al abuso de las compañías. Los gobiernos, por su parte, también deberían tomar más medidas en este sentido.

¿Que dirán ahora en Intereconomía, Veo TV y 13 TV?

Doncs el nou anunci d'Intereconomia ho deixa clar. Han deixat estar l'eslògan "orgullosos de ser de derechas" i ara el substitueixen per "nuestro partido eres tú". Aquest canvi no és casual. La victòria del PP per majoria absoluta, tot i que esperada, agafa a contrapeu a canals com Interconomía, Veo TV i 13 TV, que, en major o menor grau, en temes polítics es posicionen clarament a favor del PP.  I clar, quin sentit té ara fer una tertúlia de dues hores diàries si no hi ha res a criticar. Seran dues hores de lloances al govern de Rajoy? En el cas de Veo TV ho tenen solucionat. Al gener es convertirà en Discovery Channel i el canal desapareixerà. En el cas d'Intereconomia i de 13 TV s'hauran de replantejar seriosament els programes que fan d'actualitat. Sincerament, ara mateix no els veig capaços ni m'imagino un "Gato al Agua" criticant les decisions de Rajoy tal i com feien amb Zapatero. És per aquest motiu que veig el seu futur negre. Temps al temps. 


Pues el nuevo anuncio de Intereconomía lo deja claro. Han dejado el eslogan"orgullosos de ser de derechas" y ahora lo sustituyen por "Nuestro partido eres tú". Este cambio no es casual. La victoria del PP por mayoría absoluta, aunque esperada, coge a contrapié a canales como Interconomía, Veo TV y 13 TV, que, en mayor o menor grado, en temas políticos se posicionan claramente a favor del PP. Y claro, ¿qué sentido tiene ahora hacer una tertulia de dos horas diarias si no hay nada que criticar. ¿Serán dos horas de alabanzas al gobierno de Rajoy? En el caso de Veo TV lo tienen solucionado. En enero se convertirá en Discovery Channel y el canal desaparecerá. En el caso de Intereconomía y de 13 TV deberán replantear seriamente los programas que hacen de actualidad. Sinceramente, ahora mismo no los veo capaces ni me imagino un "Gato al Agua" criticando las decisiones de Rajoy tal y como hacían con Zapatero. Es por este motivo que veo su futuro negro. Tiempo al tiempo.

Análisis de la victoria de Mariano Rajoy.

La victòria del PP per majoria absoluta era més que sabuda. Que Euskadi i Catalunya són diferents també s'ha fet evident en aquestes eleccions. I ara Mariano Rajoy té la feina més difícil, governar i prendre decisions difícils. Té dues opcions: fer-ho sol amb el seu partit o buscar el suport d'altres partits per prendre decisions dràstiques. Què farà? Doncs si Europa no li mana fer un govern de concentració per la greu crisi econòmica, el més probable es que tiri endavant el govern en solitari. Difícilment cap partit s'implicarà per fer retallades i reformes profundes. L'únic partit que podria estar disposat a fer-ho és CiU, que sempre ho justifica per la responsabilitat del país. Aquest cop, però, ho tindrà molt complicat ja que com a moneda de canvi Duran i Lleida li demanarà el pacte fiscal (perquè això del concert econòmic Duran i Lleida ja ho ha desterrat del seu vocabulari) i Rajoy ja ha avançat diverses vegades que d'això res. La majoria absoluta del PP, a més, fa innecessari que Rajoy busqui aquest suport. El president electe es posaria en contra, innecessàriament, d'una part del seu electorat, que no entendria perquè amb majoria absoluta deixa que els nacionalistes li baixin els pantalons. Cal tenir en compte, a més, que encara falten per celebrar les eleccions andaluses que es faran la primavera que ve i on els populars esperen també treure-li el poder al PSOE. Sigui quina sigui la decisió final, el que està clar és que Rajoy ha de començar a explicar ja què farà. El PP diu que ho farà el dia que l'investeixin president. Ja veurem si Europa i els mercats tenen tanta paciència.


La victoria del PP por mayoría absoluta era más que sabida. Que Euskadi y Catalunya son diferentes también se ha hecho evidente en estas elecciones. Y ahora Mariano Rajoy tiene el trabajo más complicado, gobernar y tomar decisiones difíciles. Tiene dos opciones: hacerlo solo con su partido o buscar el apoyo de otros partidos para tomar decisiones drásticas. ¿Qué hará? Pues si Europa no le manda hacer un gobierno de concentración, por la grave crisis económica, lo más probable es que tire adelante un gobierno en solitario. Difícilmente ningún partido se implicará para hacer recortes y reformas profundas. El único partido que podría estar dispuesto a hacerlo es CiU, que siempre lo justifica por la responsabilidad de país. Esta vez, sin embargo, lo tendrá muy complicado ya que como moneda de cambio Duran i Lleida le pedirá el pacto fiscal (porque lo del concierto económico Duran Lleida ya lo ha desterrado de su vocabulario) y Rajoy ya ha adelantado varias veces que de eso nada. La mayoría absoluta del PP, además, hace innecesario que Rajoy busque este apoyo. El presidente electo se pondría en contra, innecesariamente, de una parte de su electorado, que no entendería porque con mayoría absoluta deja que los nacionalistas le bajen los pantalones. Hay que tener en cuenta, además, que aún faltan por celebrar las elecciones andaluzas que se harán la próxima primavera y donde los populares esperan también quitarle el poder al PSOE. Sea cual sea la decisión final, lo que está claro es que Rajoy tiene que empezar a explicar ya qué hará. El PP dice que lo hará el día que sea investido presidente. Ya veremos si Europa y los mercados tienen tanta paciencia.
     

Anàlisi dels resultats dels partits catalans.

CiU guanya les eleccions espanyoles a Catalunya.

Només l'enquesta del CEO, en el seu moment tant criticada, va vaticinar la victòria de CiU a Catalunya a les eleccions espanyoles de diumenge. A partir d'ara els partits catalans han de reflexionar del perquè d'aquests resultats. 

La victòria de CiU, que es produeix per primer cop en unes eleccions espanyoles, serveix a la federació catalana per reafirmar-se en la política que han dut a terme en els últims mesos. Sí, tot i la gran polseguera aixecada per les retallades a la Sanitat,  la ciutadania majoritàriament ha aval·lat la decisions del Govern. Aquesta victòria, però és un pèl amarga. La victòria absoluta del PP deixa CiU lligada de mans i mànigues a Madrid i sense possibilitat real d'influir en el govern espanyol, si es que Rajoy no ho permet. Cosa més que dubtosa. Per tant, tot apunta que la federació incomplirà la principal promesa electoral, que a les eleccions catalanes es deia concert econòmic i en aquests comicis s'ha passat a anomenar pacte fiscal. Això podria acabar provocant una frustració per una part del seu electorat, fet que fa preveure una fuga de vots a mig termini si es que no corregeixen el rumb. 

El PSC no ha aconseguit mantenir-se com el partit més votat a Catalunya en unes eleccions generals, com havia passat fins ara, i ha passat a ser la segona força política. Les mentires de Zapatero vers Catalunya i la mala gestió econòmica han passat factura al partit. Era d'esperar. Carme Chacón pretenia fer uns bons mals resultats per aspirar, algun dia, a la presidència del govern espanyol. Els resultats, però, no l'aval·len per aquest objectiu. El problema bàsic del PSC és que ha de fer neteja general. Ha de sorgir una nova generació que faci oblidar el passat. Que sortís la Chacón per admetre la derrota amb l'expresident Montilla al seu costat, denota que la renovació no ha arribat. Fa falta oxigenar el partit. Ah! i que es pensin el tema del grup propi al Congrés o com a mínim poder mantenir el que diuen a Catalunya, a Madrid. Perquè ha d'haver disciplina de partit? Al Regne Unit, dins d'un mateix partit es pot votar diferent i no passa res.  

El PP català se li ha quedat congelat el somriure. Somriuen perquè el seu partit ha aconseguit la majoria absoluta . Estic convençut, però, que els ha sabut a poc. Esperaven els millors resultats de la història d'aquest partit a Catalunya i ni tan sols han aconseguit igualar els seus millors resultats que van aconseguir l'any 2000. Els motius sobradament explicats al 'maranya de news' del 6 de novembre. En aquest article ja explicava perquè el PP no guanya a Catalunya. Els deixo l'enllaç per si no l'han llegit. http://maranya.blogspot.com/2011/11/rajoy-le-explico-porque-el-pp-no-gana.html  

ICV-EUiA ha millorat resultats a costa de la caiguda del PSC. La millora, però, es queda curta si veiem la fuga de vots socialistes. Això vol dir que hi ha una gran part de votants del PSC que ICV-EUiA no els inspira prou confiança per votar-los i han preferit votar CiU o PP. S'ho han de fer mirar. Si ara no treuen més de 3, difícilment en el futur n'aconseguiran més. Potser els falla el discurs massa repetitiu. Necessiten ser més independents del PSC. Cal recordar que al Senat segueixen junts i això els resta credibilitat com a partit independent. També caldria buscar uns líders més ferms. No és la primera persona que em comenta que el tó de veu dels candidats eco-socialistes és una mica figa flor, poc contundent, vaja.

ERC-RCat no ha tingut prou temps. En aquest cas han fet la feina que no ha fet el PSC: s'ha renovat. El temps, però, ha jugat en la seva contra i han tingut poc marge per donar a conèixer els nous líders. Han aconseguit aturar la sangria de vots que patia Esquerra en els últims comicis. Oriol Junqueras sembla que té com a principal objectiu unificar els partits independentistes escindits. Ja ha incorporat Reagrupament i vol fer el mateix amb SI (Solidaritat Catalana per la Independència). Saben, encertadament, que el seu futur passa per anar plegats, si no perdran credibilitat i seguiran perdent vots. També saben que un PP amb majoria absoluta els acostuma a beneficiar a mig termini. Si això sumem que el concert econòmic no tindrà sortida, és d'esperar que en els pròxims anys recuperin part de l'electorat perdut.      

Sólo la encuesta del CEO, en su momento tanto criticada, vaticinó la victoria de CiU en Catalunya en las elecciones españolas del domingo. A partir de ahora los partidos catalanes deben reflexionar del porqué de estos resultados. 

La victoria de CiU, que se produce por primera vez en unas elecciones españolas, sirve a la federación catalana para reafirmarse en la política que han llevado a cabo en los últimos meses. Sí, a pesar de la gran polvareda levantada por los recortes en la Sanidad, la ciudadanía mayoritariamente ha avalado la decisiones del Govern. Esta victoria, en cambio, es un poco amarga. La victoria absoluta del PP deja a CiU sin posibilidad real de influir en el gobierno español, si es que Rajoy no lo permite. Lo que es más que dudoso. Por lo tanto, todo apunta a que la federación incumplirá la principal promesa electoral, que en las elecciones catalanas se llamaba concierto económico y en estos comicios ha pasado a llamarse pacto fiscal. Esto podría acabar provocando una frustración para una parte de su electorado, lo que hace prever una fuga de votos a medio plazo, si es que no corrigen el rumbo.

El PSC no ha logrado mantenerse como el partido más votado en Catalunya en unas elecciones generales, como había pasado hasta ahora, y ha pasado a ser la segunda fuerza política. Las mentiras de Zapatero hacia Catalunya y la mala gestión económica han pasado factura al partido. Era de esperar. Carme Chacón pretendía hacer unos buenos malos resultados para aspirar, algún día, a la presidencia del gobierno español. Los resultados, sin embargo, no la avalan para este objetivo. El problema básico del PSC es que tiene que hacer limpieza general. Debe surgir una nueva generación que haga olvidar el pasado. Que saliera Chacón para admitir la derrota con el ex presidente Montilla a su lado, denota que la renovación no ha llegado. Hace falta oxigenar el partido. ¡Ah! y que se piensen el tema del grupo propio en el Congreso o al menos poder mantener lo que dicen en Catalunya, en Madrid. ¿Porqué debe haber disciplina de partido? En el Reino Unido, dentro de un mismo partido se puede votar diferente y no pasa nada.

El PP catalán se le ha quedado congelada la sonrisa. Sonríen porque su partido ha conseguido la mayoría absoluta. Estoy convencido, sin embargo, que les ha sabido a poco. Esperaban los mejores resultados de la historia de este partido en Catalunya y ni siquiera han logrado igualar sus mejores resultados que consiguieron en el año 2000. Los motivos sobradamente explicados en 'maraña de news' el 6 de noviembre. En ese artículo contaba porque el PP no gana en Catalunya. Os dejo el enlace por si no la han leído. http://maranya.blogspot.com/2011/11/rajoy-le-explico-porque-el-pp-no-gana.html  

ICV-EUiA ha mejorado resultados a costa de la caída del PSC. La mejora, sin embargo, se queda corta si vemos la fuga de votos socialistas. Esto quiere decir que hay una buena parte de votantes del PSC que ICV-EUiA no les inspira suficiente confianza para votarlos y han preferido votar a CiU o PP. Se lo tienen que hacer mirar. Si ahora no sacan más de 3, difícilmente en el futuro conseguirán más. Quizás les falla el discurso demasiado repetitivo. Necesitan ser más independientes del PSC. Cabe recordar que el Senado siguen juntos y eso les resta credibilidad como partido independiente. También habría que buscar unos líderes más firmes. No es la primera persona que me comenta que el tono de voz de los candidatos eco-socialistas es poco contundente. 

ERC-RCat no ha tenido tiempo suficiente. En este caso han hecho el trabajo que no hizo el PSC: se ha renovado. El tiempo, sin embargo, ha jugado en su contra y han tenido poco margen para dar a conocer los nuevos líderes. Han conseguido detener la sangría de votos que sufría Esquerra en los últimos comicios. Oriol Junqueras parece que tiene como principal objetivo unificar los partidos independentistas escindidos. Ya ha incorporado Reagrupament y quiere hacer lo mismo con SI (Solidaritat Catalana per la Independència). Saben, acertadamente, que su futuro pasa por ir juntos, si no perderán credibilidad y seguirán perdiendo votos. También saben que un PP con mayoría absoluta los suele beneficiar a medio plazo. Si a esto sumamos que el concierto económico no tendrá salida, es de esperar que en los próximos años recuperen parte del electorado perdido.