Referèndum per l'acceptació del rei Felip VI

Aquest 2 de juny de 2014 passarà a la història per l'anunci de l'abdicació del rei Joan Carles I. Si no hi ha sorpreses, el príncep Felip es convertirà, en els pròxims díes, en Felip VI. De tothom és sabut que el rei Joan Carles I va ser el testament imposat per Franco a la seva mort. El seu lloc se'l va guanyar, de cara als ciutadans, amb el cop d'estat del 23-F de 1981. Amb el seu posicionament, a favor de la democràcia, es va guanyar la simpatia i l'admiració de bona part dels espanyols, fins i tot dels que eren republicans. Molts es feien dir fins i tot Juan Carlistes. Des d'aleshores, però, ha plogut molt i la institució monàrquica s'ha vist qüestionada per casos de corrupció dins la pròpia familiar reial, decisions errònies del propi rei, etc...Llums i ombres normals en 39 anys de regnat.

Estem al 2014 i la societat, tant la catalana com l'espanyola, ha canviat moltíssim. Avui en dia una majoria de la societat, que a més ja ha nascut en plena democràcia, no entén que hi hagi gent que tingui privilegis per qüestions de sang i menys uns privilegis que vinguin provinents d'una dictadura que va durar 40 anys i que va provocar milers de morts. Per tant, els partits espanyols i la pròpia monarquia hauria de fer una nova transició en aquest sentit, no només de forma si no de fons. Si el PP i el PSOE són incapaços per comoditat o per por, hauria de ser el propi príncep Felip en ser el primer en posar el seu càrrec a disposició del poble perquè sigui aquest el que decideixi si es mereix el càrrec de la institució o si, per contra, els ciutadans prefereixen un altre model d'estat. Sens dubte seria una manera de guanyar-se els ciutadans, més democràtica que per la imposició de la Constitució. Si, com diuen els partits, la societat espanyola és prou madura, també ho ha de ser per prendre decisions transcendents que van més enllà d'unes eleccions cada 4 anys. En temes importants, com el Dret a Decidir dels catalans, la societat espanyola ha de tenir dret a decidir el què i en aquest cas, en quin tipus de país vol viure. Si això no ho volen entendre ni el PP ni el PSOE, ho entendran a través d'un càstig a les urnes. Temps al temps. Perquè en ple segle XXI no es pot demanar que certes persones mantinguin uns privilegis perquè sí, i a més, perquè ho diu la Constitució. Una Constitució que si fins ara una part dels catalans ja la posaven en dubte, ara en seran altres que també en qüestionaran la seva legitimitat. Si el príncep Felip pren la corona i no es guanya el lloc, simplement caurà. Serà qüestió de temps. A no ser que tregui una vareta màgica i resolgui el conflicte més imminent que té a les mans: Catalunya i en segon terme el País Basc. Seria, potser, un altre manera de guanyar-se el càrrec. Tot i que aquesta qüestió és de molt més difícil resolució. I li queda poc temps, poc més de 5 mesos pel #9N2014.

Rajoy ni vol ni pot reformar la Constitució.

Mariano Rajoy, va instar al trio català, que fa uns dies va visitar el Congrés per demanar poder votar, que reformin la Constitució. El president del govern espanyol assegurava,en aquell moment, que deixava la porta oberta per negociar aquesta possible reforma. No van passar ni 24 hores després, que des del mateix PP es va tancar aquesta possibilitat. Ni referèndum ni reforma de la Constitució. No, no i no!

La veritat es que tot i que alguns mitjans catalans destacaven, al dia següent de la intervenció de Rajoy, aquesta porta oberta, tots els que seguim l'actualitat política sabem del cert que era un 'farol'. Perquè? Doncs perquè la reforma de la Constitució espanyola necessita, com a mínim, que els dos partits majoritaris estatals (PP i PSOE) estiguin d'acord. Amb l'actual configuració del Congrés no hi ha lloc per un mínim acord i menys per intentar resoldre el 'problema catalán' tal i com està plantejat actualment. Ja sabem que, fa uns anys, populars i socialistes es van posar ràpidament d'acord per reformar-la a instàncies de la cancellera Angela Merkel. Però una cosa és el que dicta Europa, o més ben dit, Alemanya, i un altre la voluntat dels catalans.
Mariano Rajoy ni té ni tindrà cap intenció de reformar la Constitució per resoldre el problema català. Menys encara perquè els catalans puguin decidir si volen o no seguir formant part d'Espanya. Rajoy, quan diu 'reformar-la' vol dir tocar-la per donar uns quants diners més perquè s'acontentin els catalans. (Tot i que recordem que ja li va dir NO a Artur Mas pel concert econòmic, abans del tema de la consulta). Tenint en compte que parla de diners, té raó quan diu que no pot reformar-la. Això implicaria anar en perjudici d'altres comunitats que, segurament, reclamarien els mateixos privilegis. Eus aquí el problema. En el seu dia ens van vendre el 'café para todos' (AVE para todos, aeropuertos para todos) i ara s'ha convertit en un laberint que dóna una difícil sortida.
La majoria dels ciutadans espanyols estan d'acord en què mantenir 17 autonomies a l'Estat surt molt car i és insostenible a llarg termini en la situació econòmica actual, però no hi ha cap polític que hagi tingut el suficient valor per el·liminar algunes autonomies després de prop de 40 anys. Quines es mantenen? Quines s'eliminen? Per això caldria veure les coses amb perspectiva i una nova transició política capaç de posar d'acord a gent que, ideològicament, estan cada vegada més lluny. I la possibilitat d'aconseguir-ho és la mateixa que Espanya es converteixi en república quan es mori el rei Joan Carles. Està difícil! No hi ha polítics espanyols a l'alçada del moment històric que vivim.

Cap a una nova transició, sense monarquia ni república.

Estem al segle XXI, no? Polítics, reialeses, i institucions sembla que vulguin seguir vivint d'un passat que ja no existeix. No es donen compte que la societat ha canviat? A Espanya, quin sentit té mantenir una monarquia que cada cop genera més despeses. Perquè certes persones han de tenir privilegis al mateix temps que han renunciat a algunes de les seves obligacions? Quan mori el rei Joan Carles, com explicarà el príncep Felip a les noves generacions, que ara ell serà el rei? Dirà que és per tradició? La mateixa que va trencar quan va decidir casar-se amb una periodista? La imatge d'un país, avui en dia, no la projecta un monarca, la representa el conjunt d'una societat. I guanya prestigi, a ulls del món, quan al conjunt li van millor les coses. Avui en dia, el rei poc fa respecte la crisi, que no sigui, de tant en tant, donar discursos ple d'intencionalitats i bones paraules. Les mateixes que pot fer un polític en campanya electoral. Ningú negarà el paper del rei Joan Carles en el cop d'estat del 1981. Els polítics, les reialeses i les institucions, però, han de ser conscients que la gratitud caduca a mesura que passen els anys i creixen les noves generacions. Avui en dia ja hi ha una generació, que pot votar, que el 23-F ni existia i que li sona a una història que ha estudiat a l'escola i que, de tant en tant, ha vist alguna imatge per Internet o per la televisió. Que consti que aquest escrit no és pro-republicà. La república va tenir el seu moment en el passat i també crec que és una estructura anacrònica que actualment és innecessària. Perquè s'ha de tenir, com a França, un president de la república, si ja hi ha un govern que representa els ciutadans?  Un amic m'ha recomanat que us llegiu el llibre 'Un rey golpe a golpe' (biografía no autorizada de Juan Carlos de Borbón) de Patricia Sverlo. Us deixo l'enllaç: http://win.cut-bai.org/unrey.pdf


Estamos en el siglo XXI, ¿no? Políticos, realezas, e instituciones parece que quieran seguir viviendo de un pasado que ya no existe. No se dan cuenta que la sociedad ha cambiado? En España, ¿qué sentido tiene mantener una monarquía que cada vez genera más gastos. ¿Porqué ciertas personas deben tener privilegios a la vez que han renunciado a algunas de sus obligaciones? Cuando muera el rey Juan Carlos, ¿como explicará el príncipe Felipe a las nuevas generaciones, que ahora él será el rey? ¿Dirá que es por tradición? ¿La misma que rompió cuando decidió casarse con una periodista? La imagen de un país, hoy en día, no la proyecta un monarca, la representa el conjunto de una sociedad. Y gana prestigio, a ojos del mundo, cuando al conjunto le van mejor las cosas. Hoy en día, el rey poco hace respecto a la crisis, que no sea, de vez en cuando, dar discursos lleno de intencionalidades y buenas palabras. Las mismas que puede hacer un político en campaña electoral. Nadie negará el papel del rey Juan Carlos en el golpe de estado de 1981. Los políticos, las realezas y las instituciones, sin embargo, han de ser conscientes de que la gratitud caduca a medida que pasan los años y crecen las nuevas generaciones. Hoy en día ya hay una generación, que puede votar, que el 23-F ni existía y que le suena a una historia que ha estudiado en la escuela y que, de vez en cuando, ha visto alguna imagen por Internet o por la televisión. Que conste que este escrito no es pro-republicano. La república tuvo su momento en el pasado y también creo que es una estructura anacrónica que actualmente es innecesaria. ¿Porqué hay que tener, como en Francia, un presidente de la república, si ya hay un gobierno que representa a los ciudadanos? Un amigo me ha recomendado que os leáis el libro 'Un rey golpe a golpe' (biografía no autorizada de Juan Carlos de Borbón) de Patricia Sverlo. Os dejo el enlace: http://win.cut-bai.org/unrey.pdf