Què farà Rajoy amb Catalunya després de les eleccions europees?

Catalunya vol decidir el seu futur com a país. Aquesta és la conclusió més clara després de les eleccions europees a nivell català. La victòria d'ERC i els bons resultats obtinguts per la resta de partits que estan a favor del 'Dret a decidir' (CiU i ICV) han creat una base sólida en aquest sentit. (Recordem que en aquests comicis la CUP no es presentava). La novetat més destacada és la irrupció de 'Podem', que recordem-ho de pas, també és favorable al 'Dret a decidir' del catalans i que deixa a l'ombra uns Ciutadans que, tot i que també ha obtingut uns bons resultats, sembla que s'estanquen a Catalunya. Pel que fa als grans partits contraris al 'Dret a decidir' (PSC i PP) pateixen un fort revés i deixen en entredit la seva estratègia de cara al referèndum que s'hauria de celebrar el #9N2014 (en menys de sis mesos).

Font: La Vanguardia.com

I davant d'aquest panorama, com actuarà Mariano Rajoy? Girar-se d'esquena a Catalunya i fer veure que aquí no ha passat res? Canviar d'estratègia? Seguir igual? Doncs, aposto que el PP seguirà amb la mateixa estratègia, és a dir, impedir la celebració del referèndum de totes les maneres possibles i sota diverses amenaces a l'estil de viatges per l'espai sideral.
La seva última amenaça i el xoc de trens definitiu, però, serà el Tribunal Constitucional, que previsiblement intentarà declarar inconstitucional la llei de consultes catalana, que el Parlament català ha d'aprovar el mes de setembre. Ho intentarà i estic convençut que ho farà abans del 9 de novembre. Van necessitar anys per dictar una sentència contra l'Estatut, però no dubteu que no trigaran ni una setmana en declarar inconstitucional una llei de consultes que té com a objectiu trencar la unitat d'Espanya.
Rajoy mantindrà aquest posicionament contrari a la consulta, inclús tenint en compte que això radicalitzarà més l'opinió dels catalans. Però sabeu què passa? Que a Rajoy li és igual. Li és igual, perquè el PP de Catalunya ja no l'importa massa, tenint en compte que és la cinquena força política a Catalunya i que, tot i això, ha pogut guanyar les eleccions europees a nivell estatal. Però abans prefereix perdre vots a Catalunya, on ja fa temps que ha tirat la tovallola, que a la resta de l'Estat. El PP també sap que el seu posicionament sobre Catalunya li reporta més vots, que no pas li treu, a la resta d'Espanya.
Així, doncs, tot apunta que anem en direcció al xoc de trens de manera inexorable i inevitable. De moment, però, a Catalunya el partit l'estan guanyant els que volen anar a votar el pròxim 9 de novembre, perquè son majoria, segons la millor enquesta que és pot fer: les urnes.

Perquè Espanya no deixa votar als catalans?

El motiu pel qual Espanya no vol que els catalans decideixin el seu futur no té res a veure amb la Constitució. La Constitució és l'excusa per impedir, de forma legal, que se celebri el referèndum. Si es va canviar la Constitució en dos dies pel requeriment de l'Alemanya de Merkel perquè no hauria de fer el mateix per la voluntat d'una part important dels catalans?
Doncs la resposta és clara, perquè es posa en joc un territori que els espanyols consideren només seu, no dels catalans. Un espanyol contrari a que Catalunya es pronunciï sobre el seu futur com a Estat ho té clar: els catalans viuen en una terra llogada que consideren seva i com a tal els catalans no tenen dret a decidir perquè no en son propietaris, només hi viuen. D'aquesta manera, els catalans tenen el mateix tracte que tindria una persona que viu en un pis de lloguer: té dret a viure però no a decidir què vol fer amb aquell pis. Els catalans només tenen dret a queixar-se i poc més. I si la majoria dels catalans volen votar, l'Espanya que no vol li dirà: "vota, pero no en mi tierra".
Però clar, una part important dels catalans no ho veu així. Considera que la terra li pertany perquè és on ha nascut. No considera que visqui llogat, si no que la terra que trepitja és seva i per tant té dret a decidir què vol fer amb ella.
Dues postures difícilment reconciliables perquè son dues maneres d'entendre el món. Potser si un no s'hagués volgut imposar a l'altre no haguéssim arribat a aquesta situació.

Escòcia té dret a decidir, Catalunya i Euskadi, no.

Alex Salmond, primer ministre d'Escòcia

Bandera d'Escòcia

Escòcia planteja fer un referèndum per l'any 2015 sobre el seu futur al costat del Regne Unit. Ho va anunciar ahir el primer ministre, Alex Salmond, del Partit Nacionalista Escocès, que actualment governa amb majoria absoluta. El Parlament britànic respectarà la celebració del referèndum. Per tant, d'aquí 4 anys, poc més de 5 milions d'escocesos podran decidir si volen convertir-se en estat o si segueixen formant part del Regne Unit, però amb més autonomia fiscal. Les enquestes pronostiquen una victòria de la segona opció, és a dir, de la de seguir vinculats al Regne Unit. Aquesta notícia ens ha fet pensar si això traslladat a Espanya seria possible. És a dir, el govern espanyol acceptaria un referèndum per la independència de Catalunya o Euskadi? La primera resposta que ens ve al cap és que no, que es posarien tota mena de traves perquè aquest referèndum no se celebrés o es considerés il·legal. A Catalunya ja n'hem tingut proves no fa pas tant de temps. A Euskadi, la nova situació que es viu, amb el final d'ETA i la possibilitat que s'avancin els comicis, fa pensar que un cop celebrats, els nacionalistes tornaran a ser majoria al parlament basc. Si és així, el camí cap a l'autodeterminació potser estarà més a prop i també la possibilitat de fer un referèndum. Si arriba aquest moment, quin justificant racional utilitzarà el govern espanyol per negar-se. Les lleis? Aquestes mateixes lleis que han servit per retallar un Estatut de Catalunya que el poble va aprovar en referèndum? Quin sentit té

Escut d'Escòcia

que Espanya vulgui mantenir per la força una part de territori que no vol seguir vinculat a ells?  Son preguntes que potser d'aquí a no tant de temps hauran de plantejar-se alguns polítics. 


Escocia plantea hacer un referéndum para el año 2015 sobre su futuro junto al Reino Unido. Lo anunció ayer el primer ministro, Alex Salmond, del Partido Nacionalista Escocés, que actualmente gobierna con mayoría absoluta. El Parlamento británico respetará la celebración del referéndum. Por lo tanto, de aquí 4 años, poco más de 5 millones de escoceses podrán decidir si quieren convertirse en estado o si siguen formando parte del Reino Unido, pero con más autonomía fiscal. Las encuestas pronostican una victoria de la segunda opción, es decir, la de seguir vinculados al Reino Unido. Esta noticia nos ha hecho pensar si esto trasladado a España sería posible. Es decir, el gobierno español aceptaría un referéndum por la independencia de Catalunya o Euskadi? La primera respuesta que nos viene a la cabeza es que no, que se pondrían todo tipo de trabas para que este referéndum no se celebrara o se considerara ilegal. En Catalunya ya hemos tenido pruebas no hace tanto tiempo. En Euskadi, la nueva situación que se vive, con el fin de ETA y la posibilidad de que se adelanten los comicios, hace pensar que una vez celebrados, los nacionalistas volverán a ser mayoría en el Parlamento vasco. Si es así, el camino hacia la autodeterminación puede que esté más cerca y también la posibilidad de hacer un referéndum. Si llega ese momento, qué justificante racional utilizará el gobierno español para negarse. Las leyes? Estas mismas leyes que han servido para recortar un Estatuto de Cataluña que el pueblo aprobó en referéndum?¿Qué sentido tiene que España quiera mantener por la fuerza una parte de territorio que no quiere seguir vinculado a ellos? Son preguntas que quizás dentro de no tanto tiempo deberán plantearse algunos políticos.


Scotland will be a referendum in 2015 on his future with the United Kingdom. Yesterday weannounced the first minister, Alex Salmond, Scottish National Party, which has a majority.The British Parliament respecting the referendum. So here 4 years, just over 5 millionScots will decide if they become state or remain in the UK, but with more fiscal autonomy.The polls predicted a victory for the second option, ie to follow related to United Kingdom.This news made ​​us wonder if this would be transferred to Spain. That is, the Spanish government would accept a referendum for the independence of Catalonia and Euskadi?The first answer that comes to mind is that no, that would put all kinds of obstacles so thatthis referendum is not held or is considered illegal. In Catalonia we have had evidence notso long ago. In Euskadi, the new situation that is lived without ETA and the possibility thatthe elections are ahead, suggests that once concluded, the nationalists will again be a majority in the Basque Parliament. If so, the road to self-determination can be closer and also the possibility of a referendum. If that time comes, what rational justification used by the Spanish government to refuse. Laws? These same laws used to cut a Statute of Catalonia that the people approved in a referendum? What sense does that Spain wants to keep by force a part of the territory does not remain connected to them? These are questions that perhaps in not so long will have to consider some politicians.


Bydd yr Alban yn cael eu cynnal refferendwm yn 2015 ar ei ddyfodol y Deyrnas Unedig.Ddoe weannounced y gweinidog cyntaf, Alex Salmond, Plaid Genedlaethol yr Alban, sydd â Senedd Prydain majority.The parchu y refferendwm. Felly dyma 4 blynedd, bydd ychydig dros 5 millionScots benderfynu a ydynt yn dod yn wladwriaeth neu i aros yn y DU, ond gydamwy o arolygon autonomy.The ariannol a ragwelir yn fuddugoliaeth ar gyfer yr ail ddewis,hy i ddilyn yn ymwneud â Unedig Kingdom.This newyddion a wnaed Tybed ni fyddai hyn yncael eu trosglwyddo i Sbaen. Hynny yw, byddai'r llywodraeth yn Sbaen yn derbynrefferendwm ar gyfer annibyniaeth Catalonia ac Euskadi? Yr ateb cyntaf sy'n dod i'r meddwl yw nad oes, a fyddai'n rhoi pob math o rwystrau fel nad thatthis refferendwm ei gynnal neu ei ystyried yn anghyfreithlon. Yng Nghatalonia rydym wedi cael tystiolaeth notsomaith yn ôl. Yn Euskadi, mae'r sefyllfa newydd sy'n byw heb ETA a'r posibilrwydd thattheetholiadau ar y blaen, yn awgrymu y casgliad unwaith, bydd y cenedlaetholwyr unwaith etofod y mwyafrif yn y Senedd Gwlad y Basg. Os felly, gall y ffordd i hunanbenderfyniad fod yn agosach ac hefyd y posibilrwydd o refferendwm. Os y daw amser, yr hyn y cyfiawnhadrhesymegol a ddefnyddir gan y llywodraeth Sbaen i wrthod. Cyfreithiau? Mae'r rhain yn yr un deddfau ei ddefnyddio i dorri Statud Catalonia bod y bobl a gymeradwywyd mewn refferendwm? Beth nad yw ystyr bod Sbaen yn awyddus i gadw gan yr heddlu yn rhan o'rdiriogaeth yn aros yn gysylltiedig â hwy? Mae'r rhain yn gwestiynau sy'n efallai na fyddcymaint o amser yn rhaid i ystyried rhai gwleidyddion.