19F: el sinsentido de la manifestación contra la reforma laboral.

No servirà de res, de moment. N'estic convençut. La manifestació convocada per avui en protesta per la reforma laboral que ha posat en marxa el govern espanyol no té marxa enrera. Perquè? Perquè han estat els mateixos ciutadans que no fa gaires mesos van votar a favor del sistema. El resultat? Més del mateix. Ja sigui PP o PSOE. Els socialistes també s'haurien vist obligats, per la Unió Europea, a reformar el mercat laboral. És cert que el comiat serà més fàcil per l'empresari, i el que vol la gent és una solució a l'atur, no pels empresaris. Un cop més es demostra que el govern de torn mou el cul per salvar els que verdaderament l'interessen: la banca i alguns empresaris. Jo vaig assistir a les manifestacions dels indignats, però un any després les coses van igual o pitjor. Els polítics no s'enteren de què va la pel·lícula o passen mentre s'omplen les butxaques, i els ciutadans, la majoria, segueixen volent jugar amb les mateixes regles de joc (anar a votar i punt). No s'adonen que la solució d'aquesta crisi no serà convencional. Les retallades impliquen més gent al carrer i més aturats implica menys despesa i menys despesa fa que l'estat ingressi menys i que per tant gasti menys i retalli més. On és la sortida d'aquest cercle?

No servirá de nada, de momento. Estoy convencido. La manifestación convocada para hoy en protesta por la reforma laboral que ha puesto en marcha el gobierno español no tiene marcha atrás. Porque? Porque han sido los mismos ciudadanos que no hace muchos meses votaron a favor del sistema. El resultado? Más de lo mismo. Ya sea PP o PSOE. Los socialistas también se habrían visto obligados, por la Unión Europea, a reformar el mercado laboral. Es cierto que la despedida será más fácil para el empresario, y lo que quiere la gente es una solución al paro, no para los empresarios. Una vez más se demuestra que el gobierno de turno mueve el culo para salvar a los que verdaderamente le interesan: la banca y algunos empresarios. Yo asistí a las manifestaciones de los indignados, pero un año después las cosas van igual o peor. Los políticos no se enteran de qué va la película o pasan mientras se llenan los bolsillos, y los ciudadanos, la mayoría, siguen queriendo jugar con las mismas reglas de juego (ir a votar y punto). No se dan cuenta que la solución de esta crisis no será convencional. Los recortes implican más gente en la calle y más parados implica menos gasto y menos gasto hace que el estado ingrese menos y que por tanto gaste menos y recorte más.¿Dónde está la salida de este círculo?

Los griegos, al límite de la paciencia con Alemania.

Jornada de vaga general (Atenes, Grècia, 7 de febrer de 2012).

Aquesta fotografia és molt significativa. Es va fer ahir, durant una nova jornada de vaga general a Grècia, contra les retallades que està patint el país hel·lènic. El govern grec es veu obligat a imposar les retallades que exigeix la Unió Europea per seguir reben ajudes econòmiques i no declarar-se en bancarrota. Aquestes ajudes, però, estan ofegant els grecs i al mateix temps esgotant la seva paciència. Tothom sap que un país on s'han de fer retallades no pot créixer econòmicament i, per tant, no pot generar riquesa. Per aconseguir-ho s'ha d'invertir i fer despesa. Recepta contrària és la que proposen Alemanya i França. Aquesta situació comença a provocar la desesperació dels grecs, que no veuen sortida a la greu situació que viuen. La novetat de la jornada de vaga general d'aquest 7 de febrer, que segons els sindicats va tenir un seguiment del 80%, és que per primera vegada s'ha vist ciutadans grecs cremant una bandera alemanya. És un avís, pels que tiben massa de la corda: Alemanya principalment i França. No poden dictar sentències en nom de la Unió Europea tenint en compte només les xifres i deixant de banda les persones, que és el que hi ha darrera les xifres. Alguns experts vaticinen que el futur de Grècia a la zona Euro, és a dir, dins la moneda única, és cada cop més dubtós i situen en un 50% les possibilitats que Grècia hagi de marxar de l'Euro. Veurem que acaba passant però països com Espanya haurien de mirar-se de reüll la situació que viu Grècia i recordar aquella frase que diu: si las barbas de tu vecino ves cortar, pon las tuyas a remojar.

Esta fotografía es muy significativa. Se hizo ayer, durante una nueva jornada de huelga general en Grecia, contra los recortes que está sufriendo el país helénico. El gobierno griego se ve obligado a imponer los recortes que exige la Unión Europea para seguir recibiendo ayudas económicas y no declararse en bancarrota. Estas ayudas, sin embargo, están ahogando a los griegos y al mismo tiempo agotando su paciencia. Todo el mundo sabe que un país donde se tienen que hacer recortes no puede crecer económicamente y, por tanto, no puede generar riqueza. Para ello hay que invertir y hacer gasto. Receta contraria es la que proponen Alemania y Francia. Esta situación empieza a provocar la desesperación de los griegos, que no ven salida a la grave situación que viven. La novedad de la jornada de huelga general de este 7 de febrero, que según los sindicatos tuvo un seguimiento del 80%, es que por primera vez se ha visto ciudadanos griegos quemando una bandera alemana. Es un aviso para los que tiran demasiado de la cuerda: Alemania principalmente y Francia. No pueden dictar sentencias, en nombre de la Unión Europea, teniendo en cuenta sólo las cifras y dejando de lado las personas, que es lo que hay detrás de las cifras. Algunos expertos vaticinan que el futuro de Grecia en la zona Euro, es decir, dentro de la moneda única, es cada vez más dudoso y sitúan en un 50%las posibilidades que Grecia tenga que marcharse del Euro. Veremos que acaba pasando pero países como España deberían mirarse de reojo la situación que vive Grecia y recordar aquella frase que dice: si las barbas de tu vecino ves cortar, pon las tuyas a remojar.

Nueva encuesta: ¿Rajoy tendría que dar a conocer sus propuestas antes del debate de investidura?

Rajoy ha anunciat que fins el debat d'investidura, previst pels dies 20 i 21 de desembre, no pensa avançar res sobre les seves propostes per sortir de la crisi i per crear llocs de treball. Només va avançar, fa uns dies, que no esperem miracles. La qüestió que us plantegem aquesta setmana és si Rajoy hauria de donar a conèixer les seves propostes abans del debat d'investidura. Des de les files populars s'argumenta que Rajoy no ho fa per responsabilitat, perquè no vol prendre cap decisió fins que no arribi al govern i sàpiga realment quin és el deute del país i apliqui, aleshores, les retallades que siguin necessàries. Ara bé, en un moment en què els mercats financers estan atacant els països més febles, com Espanya, és prudent mantenir-se un mes sense dir res? Els mercats tindran tanta paciència? L'agenda d'aquest mes de desembre està atapeïda de dies, on la ja gran coneguda prima de risc podria desbocar-se. Repassem, l'agenda: el dia 1, subhasta de bons; el dia 2, dades de l'atur; el dia 7 i 8 reunió de la UE a Marsella, on probablement podrem veure una foto semblant a la de d'alt. El mateix dia 8 també hi ha una reunió del Banc Central Europeu; El dia 13 subhasta del Tresor i el dia 15 subhasta d'obligacions. I mentrestant, Merkel i Sarkozy, han tornat a advertir que si cau Itàlia, l'Euro desapareix. En aquest sentit, a tots dos els recomano l'article que vem escriure al blog el 26 d'octubre sobre l'única sortida possible que té l'Euro si no vol morir: http://maranya.blogspot.com/2011/10/adeu-leuro.html I a vosaltres us animem a respondre l'enquesta que trobareu a la columna de la dreta i on us preguntem: Rajoy hauria de donar a conèixer les seves propostes abans del debat d'investidura? Com sempre, si us voleu estendre en la resposta, podeu escriure a l'apartat comentaris que hi ha sota la notícia.


Rajoy ha anunciado que hasta el debate de investidura, previsto para los días 20 y 21 de diciembre, no piensa adelantar nada sobre sus propuestas para salir de la crisis y para crear puestos de trabajo. Sólo adelantó, hace unos días, que no esperemos milagros. La cuestión que os planteamos esta semana es si Rajoy debería dar a conocer sus propuestas antes del debate de investidura. Desde las filas populares se argumenta que Rajoy no lo hace por responsabilidad, porque no quiere tomar ninguna decisión hasta que no llegue al gobierno y sepa realmente cuál es la deuda del país y aplique, entonces, los recortes que sean necesarios. Ahora bien, en un momento en que los mercados financieros están atacando los países más débiles, como España, es prudente mantenerse un mes sin decir nada? Los mercados tendrán tanta paciencia? La agenda de este mes de diciembre está repleta de días, donde la ya gran conocida prima de riesgo podría desbocarse. Repasemos, la agenda: el día 1, subasta de bonos, el día 2,datos del paro, el día 7 y 8 reunión de la UE en Marsella, donde probablemente podremos ver una foto similar a la de arriba. El mismo día 8 también hay una reunión del Banco Central Europeo; El día 13 subasta del Tesoro y el día 15 subasta de obligaciones. Y mientras tanto, Merkel y Sarkozy, han vuelto a advertir de que si cae Italia, el Euro desaparece. En este sentido, a ambos les recomiendo el artículo que escribimos en el blog el 26 de octubre sobre la única salida posible que tiene el Euro si no quiere morir: http://maranya.blogspot.com/2011/10/adeu-leuro.html Y a vosotros os animamos a responder a la encuesta que encontraréis en la columna de la derecha y donde os preguntamos: Rajoy debería dar a conocer sus propuestas antes del debate de investidura? Como siempre, si queréis extenderos en la respuesta, podeis escribir en el apartado comentarios que hay debajo de la noticia.