#9N2014

#9N2014, Escola Barrufet, Plaça de Sants

No ha estat un referèndum, no ha estat tampoc una consulta, ha hagut de ser un procés participatiu, el que finalment ens ha permès votar, tot i el recursos del govern espanyol.
Milers de persones han expressat la seva voluntat a les urnes, tot i que no té cap validesa jurídica.
Uns intentaran menysprear les dades, a les persones que han participat, als col·laboradors, als voluntaris...Són els mateixos que no volen que es voti escudant-se amb la Constitució, que saben perfectament que els catalans sols mai podran canviar pel fet de ser menys que la resta d'espanyols. El govern espanyol no ha ofert cap sortida política, només judicial. Els polítics haurien de buscar solucions polítiques, perquè per llegir-nos les lleis i jutjar, ja tenim els jutges. Però com he dit més d'una vegada, a Rajoy li és igual perquè a Catalunya té tants pocs vots que no l'importa. En canvi, sí l'interessa els vots a la resta de l'Estat, en un moment en què te posada la vista a les eleccions municipals, a les eleccions generals i a Podemos, el nou partit de Pablo Iglesias, que puja com l'escuma a les enquestes. Per tant, sóc pessimista davant la possibilitat que Rajoy, vist el que ha passat les darreres setmanes, es posi a veure-ho d'un altre manera i es posi a negociar amb Mas, Veurem què passa en els pròxims dies, però auguro que Rajoy no mourà ni un sol dit. És més, si el mou serà per intentar derrocar Mas judicialment, si no ho pot fer políticament. Mas haurà de prendre decisions i aviat. Quan més temps passi, pitjors expectatives electorals tindrà CiU en unes eleccions en què anés en solitari. Les autonòmiques amb caràcter plebiscitàri? A hores d'ara difícils, a no ser que tinguin com a candidat algú com Carme Forcadell capaç d'unir els ciutadans a favor de la independència. Acaba el #9N2014, però el debat sobre la independència seguirà ven viu en els pròxims mesos.

Quan hi haurà el xoc de trens?

El procés que viu Catalunya tindrà un dels seus punts àlgids en el xoc de trens, però quan? Doncs el dia en què el govern català decideixi, deliberadament, desobeïr les normes i sentències dictades per Madrid. Aquest xoc de trens es pot retardar més o menys, però es produirà en qualsevol cas, perquè el procés té difícil marxa enrere. Només és qüestió de temps. I aquest temps no dependrà de Madrid si no del govern català i de la seva valentia per tirar endavant el procés. Anem a concretar. Hi ha dues opcions pel xoc de trens.
La primera opció i més propera és al setembre. A principis de mes s'aprovarà la llei de consultes al Parlament, que ha de permetre, des de la legalitat catalana, convocar el referèndum. És de preveure, com ja va advertir el president Artur Mas, que el govern espanyol presenti un recurs al Tribunal Constitucional perquè aquest prohibeixi la celebració del referèndum. És de preveure, també, que el TC no trigui 5 anys a dictar sentència, com en el cas de l'Estatut, i al cap de pocs dies o setmanes anunciï la prohibició de la consulta. Aquesta decisió es prendrà, en qualsevol cas, abans del 9 de novembre de 2014 (#9N20914), data en què s'ha de celebrar el referèndum per la independència de Catalunya. És aquí i en aquest moment, on serà a les mans del govern català la primera possibilitat de què es produeixi el xoc de trens. Es produirà en cas que el president Mas faci cas omís al TC i mantingui la convocatòria del referèndum. En aquest cas, la pilota caurà en mans del govern espanyol per decidir quin tipus de mesures prendrà, com per exemple la suspensió de l'autonomia, el tancament dels col·legis electorals el dia del referèndum,...
La segona opció és que Artur Mas acati la decisió del TC i posposi , d'aquesta manera, el xoc de trens per més endavant. I quan seria això? Doncs el dia després d'unes eleccions autonòmiques, que no plebiscitàries. Cal recordar que la Constitució prohibeix també aquest tipus d'eleccions. Per tant, Mas es veuria abocat a convocar eleccions catalanes avançades, perquè tothom sap que l'actual situació no es sostenible en el temps i menys fins el 2016, que és quan tocaria fer les eleccions esgotant la legislatura. I perquè dic que el xoc de trens es produirà el dia següent de les eleccions? La resposta és clara: al programa electoral dels partits ja no podrà haver-hi la opció de fer una consulta que ha estat abans prohibida. Per tant, en el programa, a banda d'altres aspectes, sobre el tema de  la independència de Catalunya ja només hi haurà la opció d'estar a favor del NO o del SÍ i en el cas del vot afirmatiu fer la DUI (Declaració Unilateral d'Independència) perquè no quedaran altres opcions pels que volen tirar endavant el procés. En aquest cas, després de la DUI sí que es podria convocar un referèndum, ja sota la llei només catalana i per tant sota legalitat exclusivament catalana. En el cas dels partits profederals, tenen males opcions ja que les contradiccions internes els farà perdre vots i difícilment seran decisius en aquesta fase del procés.
Veurem quina de les dues opcions guanya. A hores d'ara, jo em decanto més per la segona opció i tu?

CiU prefereix perjudicar els catalans que al govern espanyol.

Hi ha empreses a Catalunya que treballen o han treballat per la Generalitat. Molts d'aquests proveïdors denuncien que fa mesos que el Govern no els paga les factures perquè no té diners, i les van posposant indefinidament. Això provoca que els empresaris hagin d'avançar els diners per poder pagar als seus treballadors. Aquesta situació, allargada en el temps, s'està tornant insostenible per algunes empreses què veuen com a única sortida el tancament. Considerant que Catalunya és un país bàsicament de petites i mitjanes empreses aquesta situació és molt greu, ja que només provoca un  engreix de les xifres de l'atur, ja de per sí prou altes. La Generalitat ha anunciat que l'impagament de 759 milions d'euros, que el govern espanyol deu a Catalunya, afectarà directament als proveïdors que esperen des de fa molt de temps poder cobrar els diners que el Govern català els deu per poder seguir treballant en unes condicions normals. La Generalitat de CiU s'equivoca. Si per alguna cosa ha de servir un polític i una institució és per ajudar als ciutadans, no per perjudicar-los. Si el Govern català no té diners, abans de deixar de pagar als proveïdors, que no en tenen cap culpa, el que hauria de fer és deixar de pagar al govern espanyol, que és qui deu diners: convertir-se en insubmís fiscal, tal i com proposa ERC, ICV-EUiA i SI. La proposta, però no tira endavant, ja que CiU necessita fer-li un bon paper al PP per poder obtenir el seu suport a Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona. Per això CiU ha donat suport al president del Congrés proposat pel PP i s'ha abstingut en la decisió perquè Amaiur pugui formar grup propi al Congrés. És patètic que un partit que es considera nacionalista, tot i no tenir-ho a les seves sigles, s'hagi abstingut amb l'objectiu de no fer enfadar als populars. Sembla que CiU no ha après res. Senyor Duran i Lleida! Per molts favors que faci als populars i per molt bon rotllo que tingui amb Rajoy, no serà ministre. I la seva proposta, perdó la de CiU, del pacte fiscal, dit abans concert econòmic, que és el que interessaria ara, Rajoy s'ho passarà pel forro!      


Hay empresas en Catalunya que trabajan o han trabajado para la Generalitat. Muchos de estos proveedores denuncian que hace meses que el Govern no les paga las facturas porque no tiene dinero, y las va posponiendo indefinidamente. Esto provoca que los empresarios tengan que adelantar el dinero para poder pagar a sus trabajadores. Esta situación, alargada en el tiempo, se está volviendo insostenible para algunas empresas que ven como única salida el cierre. Considerando que Catalunya es un país básicamente de pequeñas y medianas empresas esta situación es muy grave, ya que sólo provoca un engorde de las cifras del paro, ya de por sí bastante altas. La Generalitat ha anunciado que el impago de 759 millones de euros, que el gobierno español debe a Catalunya, afectará directamente a los proveedores que esperan desde hace mucho tiempo poder cobrar el dinero que el Govern les debe para poder seguir trabajando en unas condiciones normales. La Generalitat de CiU se equivoca. Si por algo ha de servir un político y una institución es para ayudar a los ciudadanos, no para perjudicarlos. Si el Gobierno catalán no tiene dinero, antes de dejar de pagar a los proveedores, que no tienen ninguna culpa, lo que debería hacer es dejar de pagar al gobierno español, que es quien debe dinero: convertirse en insumiso fiscal, tal y como propone ERC, ICV-EUiA y SI. La propuesta, en cambio, no sale adelante, ya que CiU necesita hacerle un buen papel al PP para poder obtener su apoyo en Catalunya y en el Ayuntamiento de Barcelona. Por eso CiU ha apoyado al presidente del Congreso propuesto por el PP y se ha abstenido en la decisión que Amaiur pueda formar grupo propio en el Congreso. Es patético que un partido que se considera nacionalista, a pesar de no tenerlo en sus siglas, se haya abstenido con el objetivo de no hacer enfadar a los populares. Parece que CiU no ha aprendido nada. Señor Duran i Lleida! Para muchos favores que haga a los populares y por muy buen rollo que tenga con Rajoy, no será ministro. Y su propuesta, perdón la de CiU, del pacto fiscal, dicho antes concierto económico, que es lo que interesaría ahora, Rajoy se lo pasará por el forro!