Què esperar de la trobada entre Mas i Rajoy?

La resposta a la pregunta és clara: res. Rajoy segueix instal·lat en el no a tot i Mas atrapat per un referèndum que ja li reclama el 80% dels catalans. Dues posicions que lluny d'aproximar-se segueixen equidistants i inamovibles. Preocupant per qui no vulgui el xoc de trens.
La pista més clara ens la dona la trobada prèvia entre el president espanyol, Mariano Rajoy, i el nou líder del PSOE, Pedro Sánchez. Tots dos han acordat una mateixa posició sobre el referèndum: considerar-lo il·legal a tots els efectes i que no es pugui celebrar de cap manera. La única sortida que tindria Catalunya, a parer dels socialistes, és la reforma de la Constitució. Però, en aquest sentit, Sánchez ha rebut també un cop de porta. Rajoy ha dit que ni parlar-ne, que ara no és el moment i que la Constitució no es toca. Que si algun dia es decideix a reformar-la és perquè hi ha un consens semblant  al de la transició. És a dir, tenint en compte que en aquell moment se sortia de 40 anys de dictadura i vist que no hi ha perspectives d'un episodi semblant, significa que Rajoy no té cap mena d'intenció de canviar la Constitució, ni ara ni mai!
A més, els socialistes, per molt que ens ho vulguin fer creure, tampoc hi creuen ni tenen intenció de reformar-la. Si hi creguessin de veritat, ja l'haurien reformat en temps de Zapatero. Però ho van trobar innecessari i ara, quan veuen que cada cop més catalans es plantegen si seguir vinculats a Espanya els hi entra la pressa. Si fos cert, a més, com el PSOE vendria a la resta d'Espanya una Constitució que es fa per acontentar els catalans? Creus sincerament que Espanya, en una suposada votació posterior per referendar-la, hi votaria a favor? O que, per contra, tornaria a ressorgir l'anticatalanisme que ha perdurat durant anys i anys des de temps que els presents ni hem viscut? Però si han estat els mateixos socialistes, amb l'acompanyament dels populars, els que en unes hores van proclamar Felip VI com a nou rei sense consultar-ho al poble! Veieu real la possibilitat que consultin a tots els espanyols sobre el tipus d'estat que volen i com ha de ser? Impossible!
Dimecres, un cop finalitzada la reunió a la Moncloa entre Mas i Rajoy, tots dos hauran evidenciat que no hi ha cap novetat a banda i banda, i que el xoc de trens s'aproxima de manera inexorable. I aquest xoc de trens arribarà el dia en què un president català decideixi desobeir les ordres dictades per Madrid i agafi el camí que majoritàriament li haurà traçat el poble català, sense mirar enrere. Haurà de ser un president valent i amb el pas ferm. Si serà Mas, Junqueras o un altre, només el temps ho dirà.

El primer discurs de Felip VI no aporta cap novetat pels catalans

Felip VI no ha introduït cap novetat en el seu discurs. Les mateixes paraules que ha pronunciat, les podria haver llegit el rei sortint, Joan Carles I. Ens centrem, però, en el que interessa ara mateix a molts catalans: el seu discurs sobre la pluralitat d'Espanya. El nou monarca espanyol, com no és cap sorpresa, considera Espanya "una gran nación". Això sí, diu que Espanya està formada per comunitats autonòmiques amb una riquesa cultural i lingüística que s'ha de respectar perquè és patrimoni de tots. En canvi, no ha distingit una cosa que sí distingeix la Constitució: comunitats autònomes de nacionalitats històriques. Ha dit que no s'ha d'uniformitzar però en això ho ha fet. I la prova més evident d'aquesta uniformitat i falta de respecte cap a la pluralitat de l'Estat és el mateix discurs, íntegrament en castellà i només amb un final en què ha donat un "moltes gràcies" en les quatre llengües oficials de l'Estat. I perquè no ha pogut fer part del discurs en les llengües cooficials de l'Estat? Doncs perquè al Congrés està prohibit i només es pot parlar en castellà. Aquesta és l'estima i protecció que té l'Estat amb les llengües que no són la castellana.

Ara bé, posem-nos en la pell de Felip VI. Un rei acabat d'aterrar gràcies al suport d'un PP i un PSOE en hores baixes i amb uns partits pro-república en plena efervescència després de les eleccions europees. Perquè Felip VI hauria d'acontentar els catalans amb el seu discurs? Per posar-se en contra la resta d'espanyols, en un moment en què necessita el màxim suport social per assentar-se en el seu càrrec? I perquè hauria d'acontentar els catalans si potser d'aquí uns mesos fan un referèndum i acaben decidint que volen marxar d'Espanya? Perquè crear dubtes sobre la seva legitimitat als, sobretot joves, que no entenen perquè algú ha de tenir privilegis per damunt d'un altre? Aquests són alguns dels motius pels quals el discurs de Felip VI ha estat el que ha estat: convencional i sense res nou a dir. 

Com a anècdota i curiositat us adjunto un gràfic en el qual podeu veure els diferents reis que han regnat a Espanya des del 1700 fins l'actualitat i els territoris que, en compte gotes, han anat perdent segle rere segle. Felip VI s'hauria de preguntar si potser alguna cosa han fet malament els seus avantpassats perquè amb cada rei que hi ha hagut a Espanya hagin perdut alguns territoris. I també preguntar-se què hauria de fer ara per posar-hi remei, si es que es pot, i evitar que el pròxim en anar-se'n sigui Catalunya.

Referèndum per l'acceptació del rei Felip VI

Aquest 2 de juny de 2014 passarà a la història per l'anunci de l'abdicació del rei Joan Carles I. Si no hi ha sorpreses, el príncep Felip es convertirà, en els pròxims díes, en Felip VI. De tothom és sabut que el rei Joan Carles I va ser el testament imposat per Franco a la seva mort. El seu lloc se'l va guanyar, de cara als ciutadans, amb el cop d'estat del 23-F de 1981. Amb el seu posicionament, a favor de la democràcia, es va guanyar la simpatia i l'admiració de bona part dels espanyols, fins i tot dels que eren republicans. Molts es feien dir fins i tot Juan Carlistes. Des d'aleshores, però, ha plogut molt i la institució monàrquica s'ha vist qüestionada per casos de corrupció dins la pròpia familiar reial, decisions errònies del propi rei, etc...Llums i ombres normals en 39 anys de regnat.

Estem al 2014 i la societat, tant la catalana com l'espanyola, ha canviat moltíssim. Avui en dia una majoria de la societat, que a més ja ha nascut en plena democràcia, no entén que hi hagi gent que tingui privilegis per qüestions de sang i menys uns privilegis que vinguin provinents d'una dictadura que va durar 40 anys i que va provocar milers de morts. Per tant, els partits espanyols i la pròpia monarquia hauria de fer una nova transició en aquest sentit, no només de forma si no de fons. Si el PP i el PSOE són incapaços per comoditat o per por, hauria de ser el propi príncep Felip en ser el primer en posar el seu càrrec a disposició del poble perquè sigui aquest el que decideixi si es mereix el càrrec de la institució o si, per contra, els ciutadans prefereixen un altre model d'estat. Sens dubte seria una manera de guanyar-se els ciutadans, més democràtica que per la imposició de la Constitució. Si, com diuen els partits, la societat espanyola és prou madura, també ho ha de ser per prendre decisions transcendents que van més enllà d'unes eleccions cada 4 anys. En temes importants, com el Dret a Decidir dels catalans, la societat espanyola ha de tenir dret a decidir el què i en aquest cas, en quin tipus de país vol viure. Si això no ho volen entendre ni el PP ni el PSOE, ho entendran a través d'un càstig a les urnes. Temps al temps. Perquè en ple segle XXI no es pot demanar que certes persones mantinguin uns privilegis perquè sí, i a més, perquè ho diu la Constitució. Una Constitució que si fins ara una part dels catalans ja la posaven en dubte, ara en seran altres que també en qüestionaran la seva legitimitat. Si el príncep Felip pren la corona i no es guanya el lloc, simplement caurà. Serà qüestió de temps. A no ser que tregui una vareta màgica i resolgui el conflicte més imminent que té a les mans: Catalunya i en segon terme el País Basc. Seria, potser, un altre manera de guanyar-se el càrrec. Tot i que aquesta qüestió és de molt més difícil resolució. I li queda poc temps, poc més de 5 mesos pel #9N2014.

Resultados encuesta: ¿Se cree las cuentas de la Corona?

Els resultats de l'enquesta són clars: el 87% dels participants no es creuen els comptes que la Casa del Rei va donar a conèixer fa uns dies. Només el 12% es creu els números, que, per primer cop, ha donat a conèixer la monarquia espanyola. En el futur, potser, caldrà que aquest primer pas que fa la Casa del Rei, potser obligat pel cas Urdangarin, sigui una cosa normal, com passa en d'altres monarquies europees. Gràcies als que heu participat a l'enquesta.

Los resultados de la encuesta son claros: el 87% de los participantes no se creen las cuentas que la Casa del Rey dio a conocer hace unos días. Sólo el 12% se cree los números, que, por primera vez, ha dado a conocer la monarquía española. En el futuro, tal vez, será necesario que este primer paso que hace la Casa del Rey, quizás obligado por el caso Urdangarin, sea algo normal, como ocurre en otras monarquías europeas. Gracias a los que habéis participado en la encuesta.

Nueva encuesta: ¿Se cree las cuentas de la Corona?

Aquest dimecres la Casa del Rei ha donat a conèixer els seus comptes desglossats. És el primer cop que ho fa. Algunes veus apunten que la Corona s'ha vist pressionada per l'efecte que pugui tenir el cas Urdangarin. Entre les dades, destaca que el rei Joan Carles percep prop de 300.000 € anuals i el seu fill, el príncep Felip, rep 146.000 €. Com a curiositat, cal destacar que no paguen ni llum ni aigua. De l'informe podem concloure que el Rei cobra el doble que el president del govern espanyol. Cal recordar que els pressupostos del 2011 per la Casa Reial s'eleven a 8.400.000 €. Si vol informació més detallada, sota trobarà l'enllaç a la pàgina web de la Casa del Rei, on es detallen les despeses. Saben tot això, aquesta setmana us preguntem si es creu els comptes que ha donat a conèixer la Corona. Trobarà l'enquesta a la columna de la dreta. Esperem la seva resposta!

Este miércoles la Casa del Rey ha dado a conocer sus cuentas desglosadas​​. Es la primera vez que lo hace. Algunas voces apuntan a que la Corona se ha visto presionada por el efecto que pueda tener el caso Urdangarin. Entre los datos, destaca que el rey Juan Carlos percibe cerca de 300.000 € anuales y su hijo, el príncipe Felipe recibe 146.000 €. Como curiosidad, cabe destacar que no pagan ni luz ni agua. Del informe podemos concluir que el Rey cobra el doble que el presidente del gobierno español. Cabe recordar que los presupuestos del 2011 para la Casa Real se elevan a 8.400.000 €. Si desea información más detallada, más bajo encontrará el enlace a la página web de la Casa del Rey, donde se detallan los gastos. Sabiendo todo esto, esta semana les preguntamos si se creen las cuentas que ha dado a conocer la Corona. Encontrará la encuesta en la columna de la derecha. Esperamos su respuesta!


http://www.casareal.es/noticias/news/20111228_desglose_presupuestario-ides-idweb.html

El largo aplauso al Rey de políticos patéticos.

L'aplaudiment que va rebre el rei Joan Carles en l'obertura de la X legislatura espanyola va ser francament patètica. Va durar pràcticament dos minuts. Els diputats sembla que l'aplaudien per les paraules que va pronunciar el monarca durant la Nit de Nadal, referides a que la justícia és igual per tots (alguns entre línies van llegir que es referia a Iñaki Urdangarin). Anem a pams: el primer que incompleix aquesta norma és el propi Rei, que constitucionalment està protegit i no pot ser jutjat. Així ho mana la Constitució espanyola. A banda d'aquest fet, ja de per sí poc democràtic, torno a preguntar-me perquè la reialesa espanyola no va fer res quan va saber dels afers poc clars d'Iñaki Urdangarin. Si, perdó, va fer una cosa. El va enviar, ja fa anys, juntament amb la Infanta Cristina i la seva família a viure als Estats Units, potser amb l'esperança que el cas acabés passant desapercebut. Aleshores, sabent tot això els diputats, a què venen els dos minuts d'aplaudiments? La monarquia espanyola viu el pitjor moment des de l'inici de la monarquia parlamentària arran del cas Urdangarin i la popularitat de la Corona cau cada dia que passa. Potser és per aquest motiu que avui la monarquia espanyola, per primer cop, dona a conèixer les despeses de la casa del Rei. Això sí, no es donaran detalls de les despeses en roba i perruqueria, no sigui cas que ens escandalitzem. Davant de tot això, no entenc l'actitud dels polítics. Crec que el distanciament amb els ciutadans és tan gran que cada cop és més incomprensible la seva actitud per un ciutadà de peu.


El aplauso que recibió el rey Juan Carlos en la apertura de la X legislatura española fue francamente patética. Duró prácticamente dos minutos. Los diputados parece que aplaudían las palabras que pronunció el monarca durante Nochebuena, referidas a que la justicia es igual para todos (algunos entre líneas leyeron que se refería a Iñaki Urdangarin). Vayamos por partes: el primero que incumple esta norma es el propio Rey, que constitucionalmente está protegido y no puede ser juzgado. Así lo manda la Constitución española. Aparte de este hecho, ya de por sí poco democrático, vuelvo a preguntarme porque la realeza española no hizo nada cuando supo de los asuntos poco claros de Iñaki Urdangarin. Si, perdón, hizo algo. El monarca lo envió, hace años, junto con la Infanta Cristina y su familia a vivir en Estados Unidos, quizá con la esperanza de que el caso terminara pasando desapercibido. Entonces, sabiendo todo esto los diputados, a que vienen los dos minutos de aplausos? La monarquía española vive el peor momento desde el inicio de la monarquía parlamentaria a raíz del caso Urdangarin y la popularidad de la Corona cae cada día que pasa. Quizás es por este motivo que hoy la monarquía española, por primera vez, da a conocer los gastos de la casa del Rey. Eso sí, no se darán detalles de los gastos en ropa y peluquería, no sea que nos escandalizemos. Ante todo esto, no entiendo la actitud de los políticos. Creo que el distanciamiento con los ciudadanos es tan grande que cada vez es más incomprensible su actitud para un ciudadano de a pié.

Lo que no dijo el rey Juan Carlos en su mensaje de Navidad.

Discurs del rei Joan Carles de Borbó durant la Nit de Nadal.

És patètic que a aquesta alçades de la pel·lícula es consideri notícia que el rei Joan Carles digui que la justícia ha de ser igual per tothom. Només faltaria! Però bé, ja que ho diu ell mateix, estaria bé que ens respongués també el que opina sobre la desigualtat de la Corona vers la resta de ciutadans espanyols. Perquè ell ha de tenir el privilegi de ser rei quan va ser un dictador qui el va deixar com a hereu? Perquè els espanyols no han pogut decidir quin tipus d'estat volen? Quina igualtat és aquesta? Però no em vull centrar en  el que va dir el rei durant la Nit de Nadal, si no en el que no va dir. Si el rei Joan Carles, tant es creu les seves pròpies paraules sobre que la justícia ha de ser igual per tothom, perquè quan hi havien sospites d'irregularitats en l'empresa on treballava Urdangarín, la casa reial els va fer marxar a ell i a la Infanta Cristina a viure als Estats Units? I si la casa reial coneixia aquestes irregularitats perquè no les va donar a conèixer en el seu moment? Són preguntes que algun periodista hauria de fer al monarca, a banda de riure-li les gràcies i dir-li: buenas tardes, su majestad, como se encuentra hoy?

Es patético que a esta alturas de la película se considere noticia de que el rey Juan Carlos diga que la justicia debe ser igual para todos. Sólo faltaría! Pero bueno, ya que lo dice él mismo, estaría bien que nos respondiera también lo que opina sobre la desigualdad de la Corona hacia el resto de ciudadanos españoles. ¿Porque él tiene el privilegio de ser rey cuando fue un dictador que le dejó como heredero? ¿Porque los españoles no han podido decidir qué tipo de estado quieren? ¿Qué igualdad es esa? Pero no me quiero centrar en lo que dijo el rey durante la Nochebuena, si no en lo que no dijo. Si el rey Juan Carlos, tanto se cree sus propias palabras acerca de que la justicia debe ser igual para todos, ¿porque cuando habían sospechas de irregularidades en la empresa donde trabajaba Urdangarín, la casa real les hizo marchar a él y la Infanta Cristina a vivir a los Estados Unidos? Y si la casa real conocía estas irregularidades, ¿porque no las dio a conocer en su momento? Son preguntas que algún periodista debería hacer al al monarca, además de reírle las gracias y decirle: buenas tardes, su majestad, como se encuentra hoy?