Què farà Rajoy amb Catalunya després de les eleccions europees?

Catalunya vol decidir el seu futur com a país. Aquesta és la conclusió més clara després de les eleccions europees a nivell català. La victòria d'ERC i els bons resultats obtinguts per la resta de partits que estan a favor del 'Dret a decidir' (CiU i ICV) han creat una base sólida en aquest sentit. (Recordem que en aquests comicis la CUP no es presentava). La novetat més destacada és la irrupció de 'Podem', que recordem-ho de pas, també és favorable al 'Dret a decidir' del catalans i que deixa a l'ombra uns Ciutadans que, tot i que també ha obtingut uns bons resultats, sembla que s'estanquen a Catalunya. Pel que fa als grans partits contraris al 'Dret a decidir' (PSC i PP) pateixen un fort revés i deixen en entredit la seva estratègia de cara al referèndum que s'hauria de celebrar el #9N2014 (en menys de sis mesos).

Font: La Vanguardia.com

I davant d'aquest panorama, com actuarà Mariano Rajoy? Girar-se d'esquena a Catalunya i fer veure que aquí no ha passat res? Canviar d'estratègia? Seguir igual? Doncs, aposto que el PP seguirà amb la mateixa estratègia, és a dir, impedir la celebració del referèndum de totes les maneres possibles i sota diverses amenaces a l'estil de viatges per l'espai sideral.
La seva última amenaça i el xoc de trens definitiu, però, serà el Tribunal Constitucional, que previsiblement intentarà declarar inconstitucional la llei de consultes catalana, que el Parlament català ha d'aprovar el mes de setembre. Ho intentarà i estic convençut que ho farà abans del 9 de novembre. Van necessitar anys per dictar una sentència contra l'Estatut, però no dubteu que no trigaran ni una setmana en declarar inconstitucional una llei de consultes que té com a objectiu trencar la unitat d'Espanya.
Rajoy mantindrà aquest posicionament contrari a la consulta, inclús tenint en compte que això radicalitzarà més l'opinió dels catalans. Però sabeu què passa? Que a Rajoy li és igual. Li és igual, perquè el PP de Catalunya ja no l'importa massa, tenint en compte que és la cinquena força política a Catalunya i que, tot i això, ha pogut guanyar les eleccions europees a nivell estatal. Però abans prefereix perdre vots a Catalunya, on ja fa temps que ha tirat la tovallola, que a la resta de l'Estat. El PP també sap que el seu posicionament sobre Catalunya li reporta més vots, que no pas li treu, a la resta d'Espanya.
Així, doncs, tot apunta que anem en direcció al xoc de trens de manera inexorable i inevitable. De moment, però, a Catalunya el partit l'estan guanyant els que volen anar a votar el pròxim 9 de novembre, perquè son majoria, segons la millor enquesta que és pot fer: les urnes.

Catalunya, dins o fora de la UE?

Una de les grans qüestions que planteja la independència és si Catalunya, arribat el cas, es convertís en un nou estat formaria part o no de la Unió Europea. Experts i opinions hi ha per a tots els gustos. Des dels que adverteixen que una Catalunya independent quedaria automàticament  fora de la UE fins els que asseguren que seguirem dins i en cap cas en quedarem exclosos. Cadascú amb les seves argumentacions.
Els que es posicionen que quedaria fora argumenten que si Catalunya es converteix en un nou país, quedaria automàticament fora i, per tant, hauria de demanar l'ingrés com qualsevol altre i complir les condiciones que exigeix la UE per formar-ne part. Entre aquestes condicions, els que asseguren que Catalunya quedaria fora de la UE recorden que els catalans necessitarien l'acord de tots els països per aconseguir ingressar a la UE y preveuen que seria una opció més que difícil tenint en compte la probable negativa de països com Espanya i França, per exemple. Aquesta negativa vindria donada, segons argumenten, per la por d'aquests països a que hi hagués un efecte dominó i regions històriques copiessin el procés que du a terme, en aquests moments Escòcia o Catalunya. És a dir, Europa no vol inestabilitat política i econòmica i aquests processos és el que porten si no es fan de manera clara, ordenada i accelerada.
Els que es posicionen que quedaria dins de la UE ho justifiquen amb diversos motius. Primer, perquè no hi ha antecedents d'un país que, formant ja part de la UE en quedés exclosa per independitzar-se. La legislació europea no ha previst ni té res escrit en aquests casos. Segons el Consell Assessor per la Transició Nacional de Catalunya (CATN) si en quedés fora de la UE seria només temporalment, durant un breu espai de temps i els catalans, durant aquest període, mantindrien tots els drets europeus. La decisió, segons el CATN, dependrà  bàsicament de criteris polítics i interessos econòmics. En l'informe també adverteixen que una negativa rotunda d'Espanya que Catalunya formes part de la UE no podria forçar una sortida definitiva.
Interessant reflexió la que Xavier Sala i Martin va fer, fa unes setmanes, al president de la Comissió Europa, José Manuel Durao Barrosso. En una sala plena, de gom a gom, va etzibar-li aquesta reflexió: "Com pot ser que la UE estigui facilitant l'ingrés a països que han solucionat els seus conflictes mitjançant les guerres i amb milers de morts a les esquenes i en canvi veti o amenaci amb l'expulsió aquells territoris que, ja formant part, volen democràtica i pacíficament decidir el seu futur mitjançant les urnes?
Una bona reflexió que s'hauria de fer des d'Europa si no vol perdre la poca credibilitat que li queden a les seves institucions.
.


  

Dins d'Europa i fora de la UE, hi ha vida.

Oslo, Noruega, desembre de 2012.

Aquests dies he tingut la sort de poder visitar Noruega, un país europeu, que ni vol formar part de la Unió Europea (UE), ni vol saber res de l'Euro. El que explicaré tot seguit va destinat a totes aquelles persones que creuen que amb Catalunya fora de la UE s'acaba el món. Cal que sapigueu que per viatjar a aquest bonic país nòrdic no fa falta dur el passaport, només amb el DNI n'he tingut prou. Com allà l'Euro no és la moneda pròpia, vaig decidir portar unes quantes Corones Noruegues, la moneda pròpia del país. Però sabeu què? No cal que en porteu si hi viatgeu, perquè tot, absolutament tot, es pot pagar amb una moneda més comuna que l'Euro: la VISA. I no com a Catalunya o Espanya, que de vegades et demanen un mínim per pagar amb VISA. Fins i tot el diari el pots comprar amb la targeta de crèdit. Fins a principis del segle XX Noruega era un dels països més pobres d'Europa. Gràcies, entre d'altres, al petroli, actualment és un dels països més rics. L'atur se situa al voltant del 3,5%, tot i que també cal matisar que entre la població immigrant el percentatge de persones sense feina és més alt. Paguen molts impostos, però a canvi tenen un gran nombre de serveis gratuïts, inclosos els estudis a tots els nivells. Tenen un alt nivell de vida i uns horaris flexibles, que els permet compaginar la vida laboral amb la vida familiar. Mentre els països del sud d'Europa ja porten 5 anys de crisi, altres com Noruega no saben el que és. I clar si a un li van les coses tan bé, perquè canviar? Perquè integrar-se a una UE que fa figa? Perquè adoptar una moneda  única que no necessiten i que és controlada per un altre país amb altres interessos? I el que és pitjor: haurien de donar diners per ajudar els països "pobres" del sud d'Europa. Perquè s'espavilin perquè les coses els hi vagin millor? No. Per malgastar els diners, com en realitat s'ha demostrat que s'ha fet durant molts anys, amb infraestructures que no eren necessàries i són deficitàries. Jo, si fos noruec, tampoc voldria formar part de la UE.

Los griegos, al límite de la paciencia con Alemania.

Jornada de vaga general (Atenes, Grècia, 7 de febrer de 2012).

Aquesta fotografia és molt significativa. Es va fer ahir, durant una nova jornada de vaga general a Grècia, contra les retallades que està patint el país hel·lènic. El govern grec es veu obligat a imposar les retallades que exigeix la Unió Europea per seguir reben ajudes econòmiques i no declarar-se en bancarrota. Aquestes ajudes, però, estan ofegant els grecs i al mateix temps esgotant la seva paciència. Tothom sap que un país on s'han de fer retallades no pot créixer econòmicament i, per tant, no pot generar riquesa. Per aconseguir-ho s'ha d'invertir i fer despesa. Recepta contrària és la que proposen Alemanya i França. Aquesta situació comença a provocar la desesperació dels grecs, que no veuen sortida a la greu situació que viuen. La novetat de la jornada de vaga general d'aquest 7 de febrer, que segons els sindicats va tenir un seguiment del 80%, és que per primera vegada s'ha vist ciutadans grecs cremant una bandera alemanya. És un avís, pels que tiben massa de la corda: Alemanya principalment i França. No poden dictar sentències en nom de la Unió Europea tenint en compte només les xifres i deixant de banda les persones, que és el que hi ha darrera les xifres. Alguns experts vaticinen que el futur de Grècia a la zona Euro, és a dir, dins la moneda única, és cada cop més dubtós i situen en un 50% les possibilitats que Grècia hagi de marxar de l'Euro. Veurem que acaba passant però països com Espanya haurien de mirar-se de reüll la situació que viu Grècia i recordar aquella frase que diu: si las barbas de tu vecino ves cortar, pon las tuyas a remojar.

Esta fotografía es muy significativa. Se hizo ayer, durante una nueva jornada de huelga general en Grecia, contra los recortes que está sufriendo el país helénico. El gobierno griego se ve obligado a imponer los recortes que exige la Unión Europea para seguir recibiendo ayudas económicas y no declararse en bancarrota. Estas ayudas, sin embargo, están ahogando a los griegos y al mismo tiempo agotando su paciencia. Todo el mundo sabe que un país donde se tienen que hacer recortes no puede crecer económicamente y, por tanto, no puede generar riqueza. Para ello hay que invertir y hacer gasto. Receta contraria es la que proponen Alemania y Francia. Esta situación empieza a provocar la desesperación de los griegos, que no ven salida a la grave situación que viven. La novedad de la jornada de huelga general de este 7 de febrero, que según los sindicatos tuvo un seguimiento del 80%, es que por primera vez se ha visto ciudadanos griegos quemando una bandera alemana. Es un aviso para los que tiran demasiado de la cuerda: Alemania principalmente y Francia. No pueden dictar sentencias, en nombre de la Unión Europea, teniendo en cuenta sólo las cifras y dejando de lado las personas, que es lo que hay detrás de las cifras. Algunos expertos vaticinan que el futuro de Grecia en la zona Euro, es decir, dentro de la moneda única, es cada vez más dudoso y sitúan en un 50%las posibilidades que Grecia tenga que marcharse del Euro. Veremos que acaba pasando pero países como España deberían mirarse de reojo la situación que vive Grecia y recordar aquella frase que dice: si las barbas de tu vecino ves cortar, pon las tuyas a remojar.