Translate

dimarts, 22 d’abril del 2014

Carta oberta a Josep Antoni Duran i Lleida

Amb tot el respecte, però estàs equivocat. Josep Antoni Duran i Lleida t'equivoques en l'anàlisi i en l'estratègia. Explicaré perquè i al final et donaré una humil recomanació.
En les últimes eleccions catalanes CiU es va presentar amb un inequívoc programa electoral: fer un referèndum per la independència de Catalunya, on a més, es posicionava a favor del sí. Artur Mas va ser clar, en aquest sentit. Això li va passar factura a les urnes, tot i que les enquestes deien el contrari. Què va passar? Doncs que l'electorat ,que fins aquell moment havia votat CiU per la seva posició moderada, no estava còmode i va emigrar el seu vot cap a altres formacions polítiques. Un altre dels errors, en aquest cas d'Artur Mas, va ser en personalitzar tot aquest canvi tan sols en la seva figura. Un procés d'aquestes característiques i en una Catalunya tan plural necessita, com bé saps, el suport de diverses forces polítiques per tirar endavant. I el tercer gran error va ser el de no tenir un discurs comú entre CiU: les contradiccions entre Mas i tu, un a favor de la independència i tu en contra.
Duran, consideres que la pèrdua de vots de CiU es deu a la deriva de Convergència cap al sobiranisme i creus que si algun dia tornés el discurs moderat, tornaria el vostre antic electorat que va fer que en el passat guanyessiu eleccions per majoria absoluta.
Greu error, Duran. Mira, has de tenir en compte una sèrie de coses que t'explicaré a continuació. L'electorat de CiU ja no serà mai més el mateix. Ho has d'assumir. Després de la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional molts catalans van entendre que a Espanya ja no hi havia res a fer, i el temps i la negativa a la negociació del govern espanyol els ha refermat en aquesta teoria. Que la major part del vot que va perdre CiU el guanyés ERC és molt signficatiu. I que aquesta tendència s'ampliï més en les enquestes actuals (tot i que s'han d'agafar amb pinces i només quedar-te amb les tendències) és important a tenir-ho en compte. Hi ha tota una nova generació que ja ha nascut plenament en democràcia, que l'elaboració de la Constitució o el cop d'estat del 1981, només els ha llegit als llibres de text. És una generació que vota i que ni té por, ni vol que ningú decideixi per ells. Les generacions més grans, porugues potser dels canvis per tràgiques vivències viscudes en pròpia carn en el passat, cada cop son menys, per llei de vida. Si en Rajoy fes (que no farà) una oferta de finançament bona per Catalunya, amb la condició que els catalans no votin sobre el seu futur, què penses que passaria entre els votants actuals de CiU que en els últims comicis va donar suport al programa electoral en què es demanava explícitament fer el referèndum? Que el perdràs, no tots, per uns quants més sí. Potser penses que recuperaràs l'electorat més moderat que havies perdut. Error. Aquest electorat es quedarà segurament amb altres formacions polítiques que li generin més estabilitat i confiança que una formació que ven les seves idees per un plat de llenties. O el que és el mateix, una part de l'electorat se sentiria estafat i el problemes, lluny de resoldre's, el seguiriem tenint d'aquí uns quants anys. Perquè? Perquè sempre ha estat així i sempre ho serà mentre Espanya no entengui (i no entendrà mai) que les cultures diferents que hi ha a l'estat s'han de respectar i no trepitjar. Entenc Duran que tinguis por, que siguis contrari a la independència per raons sentimentals o històriques, però potser per això ha arribat el moment que donis pas a una nova generació que no tingui por, que vulgui un país millor, on les persones no se sentin trepitjades per formar part d'una minoria cultural i social diferent on altres, que no els entenen, vulguin decidir per ells.

3 comentaris:

  1. Muy bonito el discurso, pero el trasfondo carece de contenido. Los mismos tópicos que repetís una y mil veces.

    Los indepes siempre habláis de los recortes al estatut, por ejemplo, pero no nombráis nunca la bajísima participación y menos aún el menor apoyo que tuvo, para ser tema de tan vital importancia.

    Aunque os pese, el Sr. Duran es una de los pocos políticos que realmente aún tienen los pies sobre la cabeza en CAt.

    La mejor manera de acabar con esta histeria colectiva será (como problablemente veremos), un gobierno de ERC.

    ResponElimina
  2. Me hace gracia, como al anterior comentarista, lo de la indignación de los catalanes con los recortes al estatut por parte del TC. El estatut lo votó afirmativamente menos del 35% del censo electoral en un playero día dominical. Luego el TC anuló parcialmente algunas expresiones de muy pocos artículos porque no encajaban en el texto constitucional. Otros muchos, que no habrían cabido en ninguna constitución europea (en la francesa, ni de lejos) siguen vigentes. Al parecer eso indignó a Cataluña que, paciente hasta entonces, decidió reclamar digna y libremente su derecho a decidir.
    Mi análisis es otro. un pueblo no se indigna por una cosa así. Lo que ha pasado en Cataluña es lo mismo que en Grecia o en Alemania en los años 30 o en Francia con Marine Le Pen: la crisis ha dado lugar a la demonización del Otro. En este caso no ha sido el inmigrante, el judío, el musulmán, no. Ha sido el español, y como Amanecer dorado, ERC se ha dedicado a generar odio. Las escasísimas competencias que el estado ejerce en Cataluña (la mayoría son de la Gene, la UE o los Ayuntamientos) las ha utilizado como motor del odio: Ellos y Nosotros. Lo dicho, Amanecer Dorado, con la pátina del republicanismo, pero que nadie se engañe.
    Pasará, pero ha dejado un poso de odio grande.

    ResponElimina
  3. Es cierto que el voto se va de CiU para votar ERC, mas decidida por la autodeterminación. Este voto se ira igual dimita o no Duran. Los jovenes quieren un cambio aunque sea peligroso. El exito de ERC es vender este cambio que para mi es un espejismo. Lo que hay que ver como le va al país con los republicanos en el gobierno, hoy por hoy Esquerra desde mi punto de vista es un partido con mucha ideología, pero con poca fuerza para gobernar Catalunya. Vivir para ver.

    ResponElimina