De país d'immigrants a país d'emigrants.

Ningú ho hagués dit fa dos o tres anys. Hem passat, en poc temps, de ser un país que rep milers d'immigrants a que alguns, cada cop més, es vegin obligats a marxar fora per trobar feina. La crisi que vivim i les poques perspectives a curt i mig termini, han fet decidir-se a més d'un de provar sort en un altre país, on l'atur no sigui del 21% i les feines tinguin un sou decent. Hi ha arquitectes que es plantegen marxar al Brasil, aprofitant la inèrcia olímpica, altres professionals s'han decidit per Anglaterra o Alemanya. Aquestes són algunes de les principals destinacions que estan acollint catalans i espanyols. Als que encara tenim l'esperança de trobar alguna cosa aquí, els experts ens recomanen que no falsegem els currículums i que busquem en l'àmbit on som més destacats. Doncs bé, pel que fa a la professió periodística, que és l'àmbit que jo conec personalment, a més de no haver-hi feina, la que hi ha està molt mal pagada. Fa un dies em trucava un amic al qual li oferien 800 € nets al mes per 12 pagues per treballar tot el dia en un portal digital. I encara hauria d'estar content, li van dir, perquè darrera seu hi havia una llarga llista de currículums de persones que fins i tot estarien disposades a treballar per menys. Altres mitjans, que necessiten un reforç, es dediquen directament a buscar becaris, que no cobren i que per tant surten més barats. La qualitat? Això ja no té gaire interès. Malauradament es busca més que l'empresa tingui beneficis, que no pas la qualitat del producte que s'ofereix. Així ens va. Un país, on els bons professionals es veuen obligats a emigrar amb l'esperança de llaurar-se un futur millor. Els empresaris haurien de deixar de fer-se les víctimes d'aquesta crisi i els polítics s'haurien de donar compte que estan perdent la millor generació formada professionalment i que això, a la llarga, també passarà factura al propi país. 


Nadie lo hubiera dicho hace dos o tres años. Hemos pasado, en poco tiempo, de ser un país que recibe miles de inmigrantes a que algunos, cada vez más, se vean obligados a marcharse fuera para encontrar trabajo. La crisis que vivimos y las pocas perspectivas a corto y medio plazo, han hecho decidirse a más de uno a probar suerte en otro país, donde el paro no sea del 21% y los trabajos tengan un sueldo decente. Hay arquitectos que se plantean irse a Brasil, aprovechando la inercia olímpica, otros se han decidido por Inglaterra o Alemania. Estos son algunos de los principales destinos que están acogiendo a catalanes y españoles. A los que aún tenemos la esperanza de encontrar algo aquí, los expertos nos recomiendan que no falseemos los currículums y que busquemos en el ámbito donde somos más destacados. Pues bien, en cuanto a la profesión periodística, que es el ámbito que yo conozco personalmente, además de no haber trabajo, lo que hay está muy mal pagado. Hace unos días me llamaba un amigo al que le ofrecían 800 € netos al mes por 12 pagas por trabajar todo el día en un portal digital. Y debería estar contento, le dijeron, porque detrás de él había una larga lista de currículums de gente que incluso estaría dispuesta a trabajar por menos. Otros medios, que necesitan un refuerzo, se dedican directamente a buscar becarios, que no cobran y que por lo tanto salen más baratos. La calidad? Esto ya no tiene mucho interés. Desgraciadamente se busca más los beneficios de la empresa a la calidad del producto que se ofrece. Así nos va. Un país, donde los buenos profesionales se ven obligados a emigrar con la esperanza de labrarse un futuro mejor. Los empresarios deberían dejar de hacerse las víctimas de esta crisis y los políticos tendrian que darse cuenta que están perdiendo la mejor generación formada profesionalmente y que esto, a la larga, también pasará factura al propio país.