Anar o no anar a la manifestació de la Diada Nacional

Si us he de dir la veritat encara no tinc clar si anar o no anar a la manifestació de la Diada Nacional. I com jo, segurament molts de vosaltres teniu el mateix dubte. O potser no, potser ho teniu clar en un sentit o en l'altre. Motius per anar-hi, en tinc, però també per no anar-hi.

Un dels motius que em motiva per anar-hi és per xiular tots els partits processistes: ER, Junts i la CUP. A ER per mantenir una taula que anomena de "diàleg" on hi ha de tot menys precísament diàleg. A Junts per no sortir del Govern, aferrar-se a la cadireta i a la pagueta i no donar ja la veu als militants perquè decidieixin ells si volen o no sortir del Govern. Diuen que volen esperar-se al Debat de Política General. Suposo que esperen algun miracle que no arribarà. I de la CUP, ja ho sabeu el que em seguiu a Twitter, volen fer un altre referèndum, acordat o no, perquè ens fotin òsties de nou perquè ja fa temps que van decidir llançar a la paperera de la història el referèndum de l'1-O.

I de motius per no anar-hi, també en tinc. Em pregunto de què han servit tantes manifestacions de milions de persones i performance variades que hem fet durant tants anys i sense llançar un paper a terra. De res. Tinc la impressió que si vaig, cada partit utilitzarà la meva presència pel seu benefici: uns per parlar de fracàs, altres per apuntar-se l'èxit, però després marxarem tots cap a casa i qui dia passa any empeny. Res haurà canviat.

Davant de tota aquesta situació tenim ara un president, Pere Aragonès, que diu que la manifestació és contra els partits i que per aquest motiu no hi anirà. Jo em pensava que un president havia d'estar a les verdes i a les madures, però es veu que no. A alguns només els agrada que els llepin el cul, rodejar-se de gent que els fa la pilota amb l'esperança de mantenir o aconseguir una bona pagueta, però no que els xiulin quan la gent creu que el polític de torn fa les coses malament. Això no va amb el sou de més de 100.000 euros l'any?

A Twitter, aquesta tarda de dissabte he fet un #TwitterSpaces en el qual he demanat a la gent que em digui què pensa fer. Han estat més de tres hores durant les quals hem sentit opinions de tot tipus, la majoria de les quals no us deixarà indiferents. Us recomano sincerament que quan tingut algun moment l'escolteu, sobretot si teniu dubtes de què fer.

Per acabar. Veieu que és el primer article que escric després de 4 anys. És força interessant fer una ullada del que anteriorment vaig escriure al blog per adonar-se'n que tot i que han passat moltes coses des d'aleshores, pràcticament tot segueix igual però amb alguns personatges i protagonistes diferents. I el que més em crida l'atenció és el gir de 180 graus que han fet alguns polítics independentistes. En un pròxim article en parlarem.