Translate

diumenge, 30 de desembre del 2012

Dins d'Europa i fora de la UE, hi ha vida.

Oslo, Noruega, desembre de 2012.
Aquests dies he tingut la sort de poder visitar Noruega, un país europeu, que ni vol formar part de la Unió Europea (UE), ni vol saber res de l'Euro. El que explicaré tot seguit va destinat a totes aquelles persones que creuen que amb Catalunya fora de la UE s'acaba el món. Cal que sapigueu que per viatjar a aquest bonic país nòrdic no fa falta dur el passaport, només amb el DNI n'he tingut prou. Com allà l'Euro no és la moneda pròpia, vaig decidir portar unes quantes Corones Noruegues, la moneda pròpia del país. Però sabeu què? No cal que en porteu si hi viatgeu, perquè tot, absolutament tot, es pot pagar amb una moneda més comuna que l'Euro: la VISA. I no com a Catalunya o Espanya, que de vegades et demanen un mínim per pagar amb VISA. Fins i tot el diari el pots comprar amb la targeta de crèdit. Fins a principis del segle XX Noruega era un dels països més pobres d'Europa. Gràcies, entre d'altres, al petroli, actualment és un dels països més rics. L'atur se situa al voltant del 3,5%, tot i que també cal matisar que entre la població immigrant el percentatge de persones sense feina és més alt. Paguen molts impostos, però a canvi tenen un gran nombre de serveis gratuïts, inclosos els estudis a tots els nivells. Tenen un alt nivell de vida i uns horaris flexibles, que els permet compaginar la vida laboral amb la vida familiar. Mentre els països del sud d'Europa ja porten 5 anys de crisi, altres com Noruega no saben el que és. I clar si a un li van les coses tan bé, perquè canviar? Perquè integrar-se a una UE que fa figa? Perquè adoptar una moneda  única que no necessiten i que és controlada per un altre país amb altres interessos? I el que és pitjor: haurien de donar diners per ajudar els països "pobres" del sud d'Europa. Perquè s'espavilin perquè les coses els hi vagin millor? No. Per malgastar els diners, com en realitat s'ha demostrat que s'ha fet durant molts anys, amb infraestructures que no eren necessàries i són deficitàries. Jo, si fos noruec, tampoc voldria formar part de la UE.