Translate

dimarts, 26 de juny del 2018

La vergonya de Miquel Iceta

Miquel Iceta i Pedro Sánchez
La visita que aquest dimarts ha fet Pablo Iglesias a la presó de Soto del Real, per veure Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, ha deixat totalment descol·locat Miquel Iceta.
El líder del PSC ha hagut de sortir al pas, immediatament conèixer la notícia, i ha justificat la seva negativa a veure els seus ex-companys del Parlament: "Jo també visitaria els presos si no se'n fes una lectura política errònia. Si sabés que no se sabria, ja ho hauria fet." D'aquesta manera ha sortit del pas després d'adonar-se que el seu cap, Pedro Sánchez, va autoritzar expressament la visita que li havia sol·licitat Pablo Iglesias sense posar-hi cap impediment i facilitant, fins i tot, que la visita no fos darrera un vidre. 

Pablo Iglesias, sortint de Soto del Real
De quina política errònia parla Miquel Iceta? De la mateixa que va impedir mirar els ulls i aplaudir les families dels presos polítics que van visitar al Parlament setmanes enrere? Era un qüestió d'humanitat, de donar suport al patiment que tenen aquestes famílies. No de posicionar-se políticament. Però, no. Va preferir també que no es fes una lectura equivocada dels seus actes. I efectivament la seva actitud va ser inequívoca. De la mateixa manera no pot justificar-se assegurant que sí hauria visitat els presos polítics si ningú l'hagués vist. Precisament es tracte d'això, de no amagar l'anormalitat de la situació d'uns presos, alguns dels quals fa vuit mesos que estan en presó preventiva, acusats d'uns delictes que Iceta també sap perfectament que no van cometre. 
Miquel Iceta ha dedicat tota la seva vida a la política i gràcies als equilibris que ha anat practicant al llarg dels anys, més de quaranta, ha sabut mantenir-se en la primera línia política i més concretament del PSC. Però no tot s'hi val i menys quan parlem d'humanitat. No vulguis pels demés el que no voldries per tu.