Tot sembla indicar que l'empadronament serà l'eina bàsica per discernir qui podrà o no votar en la consulta per la independència de Catalunya, si s'acaba fent. Immigrants i majors de 16 anys podrien ser els grans beneficiats d'aquesta decisió. Amb el padró, el govern català evitarà utilitzar el cens electoral, que és competència de l'Estat. Anem més enllà, però. Han de poder votar totes les persones empadronades a Catalunya? Des de quina data? Haurien de demostrar un cert arrelament social a Catalunya? Són preguntes que encara no tenen resposta però que poc a poc aniran agafant protagonisme a mesura que s'aproximi el 2014, any en què suposadament s'ha de fer el referèndum. Són preguntes que s'hauran de tenir en compte i prendre en consideració. El govern espanyol farà mans i mànigues per evitar que se celebri el referèndum. En el cas que s'acabi fent i sigui inevitable, estic convençut que, si és necessari, el PP i el PSOE farà tot el possible perquè fracassi i guanyi el no. I entre les mesures a prendre no seria d'estranyar l'inici d'una campanya perquè tots els espanyols de fora de Catalunya amb possibilitats d'empadronar-se al nostre país ho fessin temporalment per poder exercir el dret a vot. Per tant, el referèndum i la base de dades de l'empadronament no hauria de ser suficient per tenir dret a vot. En qualsevol país, si un vol aconseguir la nacionalitat ha de demostrar un cert arrelament social al país que l'acull. En aquest referèndum s'haurien de seguir els mateixos passos.
