Análisis de la victoria de Mariano Rajoy.

La victòria del PP per majoria absoluta era més que sabuda. Que Euskadi i Catalunya són diferents també s'ha fet evident en aquestes eleccions. I ara Mariano Rajoy té la feina més difícil, governar i prendre decisions difícils. Té dues opcions: fer-ho sol amb el seu partit o buscar el suport d'altres partits per prendre decisions dràstiques. Què farà? Doncs si Europa no li mana fer un govern de concentració per la greu crisi econòmica, el més probable es que tiri endavant el govern en solitari. Difícilment cap partit s'implicarà per fer retallades i reformes profundes. L'únic partit que podria estar disposat a fer-ho és CiU, que sempre ho justifica per la responsabilitat del país. Aquest cop, però, ho tindrà molt complicat ja que com a moneda de canvi Duran i Lleida li demanarà el pacte fiscal (perquè això del concert econòmic Duran i Lleida ja ho ha desterrat del seu vocabulari) i Rajoy ja ha avançat diverses vegades que d'això res. La majoria absoluta del PP, a més, fa innecessari que Rajoy busqui aquest suport. El president electe es posaria en contra, innecessàriament, d'una part del seu electorat, que no entendria perquè amb majoria absoluta deixa que els nacionalistes li baixin els pantalons. Cal tenir en compte, a més, que encara falten per celebrar les eleccions andaluses que es faran la primavera que ve i on els populars esperen també treure-li el poder al PSOE. Sigui quina sigui la decisió final, el que està clar és que Rajoy ha de començar a explicar ja què farà. El PP diu que ho farà el dia que l'investeixin president. Ja veurem si Europa i els mercats tenen tanta paciència.


La victoria del PP por mayoría absoluta era más que sabida. Que Euskadi y Catalunya son diferentes también se ha hecho evidente en estas elecciones. Y ahora Mariano Rajoy tiene el trabajo más complicado, gobernar y tomar decisiones difíciles. Tiene dos opciones: hacerlo solo con su partido o buscar el apoyo de otros partidos para tomar decisiones drásticas. ¿Qué hará? Pues si Europa no le manda hacer un gobierno de concentración, por la grave crisis económica, lo más probable es que tire adelante un gobierno en solitario. Difícilmente ningún partido se implicará para hacer recortes y reformas profundas. El único partido que podría estar dispuesto a hacerlo es CiU, que siempre lo justifica por la responsabilidad de país. Esta vez, sin embargo, lo tendrá muy complicado ya que como moneda de cambio Duran i Lleida le pedirá el pacto fiscal (porque lo del concierto económico Duran Lleida ya lo ha desterrado de su vocabulario) y Rajoy ya ha adelantado varias veces que de eso nada. La mayoría absoluta del PP, además, hace innecesario que Rajoy busque este apoyo. El presidente electo se pondría en contra, innecesariamente, de una parte de su electorado, que no entendería porque con mayoría absoluta deja que los nacionalistas le bajen los pantalones. Hay que tener en cuenta, además, que aún faltan por celebrar las elecciones andaluzas que se harán la próxima primavera y donde los populares esperan también quitarle el poder al PSOE. Sea cual sea la decisión final, lo que está claro es que Rajoy tiene que empezar a explicar ya qué hará. El PP dice que lo hará el día que sea investido presidente. Ya veremos si Europa y los mercados tienen tanta paciencia.
     

Anàlisi dels resultats dels partits catalans.

CiU guanya les eleccions espanyoles a Catalunya.

Només l'enquesta del CEO, en el seu moment tant criticada, va vaticinar la victòria de CiU a Catalunya a les eleccions espanyoles de diumenge. A partir d'ara els partits catalans han de reflexionar del perquè d'aquests resultats. 

La victòria de CiU, que es produeix per primer cop en unes eleccions espanyoles, serveix a la federació catalana per reafirmar-se en la política que han dut a terme en els últims mesos. Sí, tot i la gran polseguera aixecada per les retallades a la Sanitat,  la ciutadania majoritàriament ha aval·lat la decisions del Govern. Aquesta victòria, però és un pèl amarga. La victòria absoluta del PP deixa CiU lligada de mans i mànigues a Madrid i sense possibilitat real d'influir en el govern espanyol, si es que Rajoy no ho permet. Cosa més que dubtosa. Per tant, tot apunta que la federació incomplirà la principal promesa electoral, que a les eleccions catalanes es deia concert econòmic i en aquests comicis s'ha passat a anomenar pacte fiscal. Això podria acabar provocant una frustració per una part del seu electorat, fet que fa preveure una fuga de vots a mig termini si es que no corregeixen el rumb. 

El PSC no ha aconseguit mantenir-se com el partit més votat a Catalunya en unes eleccions generals, com havia passat fins ara, i ha passat a ser la segona força política. Les mentires de Zapatero vers Catalunya i la mala gestió econòmica han passat factura al partit. Era d'esperar. Carme Chacón pretenia fer uns bons mals resultats per aspirar, algun dia, a la presidència del govern espanyol. Els resultats, però, no l'aval·len per aquest objectiu. El problema bàsic del PSC és que ha de fer neteja general. Ha de sorgir una nova generació que faci oblidar el passat. Que sortís la Chacón per admetre la derrota amb l'expresident Montilla al seu costat, denota que la renovació no ha arribat. Fa falta oxigenar el partit. Ah! i que es pensin el tema del grup propi al Congrés o com a mínim poder mantenir el que diuen a Catalunya, a Madrid. Perquè ha d'haver disciplina de partit? Al Regne Unit, dins d'un mateix partit es pot votar diferent i no passa res.  

El PP català se li ha quedat congelat el somriure. Somriuen perquè el seu partit ha aconseguit la majoria absoluta . Estic convençut, però, que els ha sabut a poc. Esperaven els millors resultats de la història d'aquest partit a Catalunya i ni tan sols han aconseguit igualar els seus millors resultats que van aconseguir l'any 2000. Els motius sobradament explicats al 'maranya de news' del 6 de novembre. En aquest article ja explicava perquè el PP no guanya a Catalunya. Els deixo l'enllaç per si no l'han llegit. http://maranya.blogspot.com/2011/11/rajoy-le-explico-porque-el-pp-no-gana.html  

ICV-EUiA ha millorat resultats a costa de la caiguda del PSC. La millora, però, es queda curta si veiem la fuga de vots socialistes. Això vol dir que hi ha una gran part de votants del PSC que ICV-EUiA no els inspira prou confiança per votar-los i han preferit votar CiU o PP. S'ho han de fer mirar. Si ara no treuen més de 3, difícilment en el futur n'aconseguiran més. Potser els falla el discurs massa repetitiu. Necessiten ser més independents del PSC. Cal recordar que al Senat segueixen junts i això els resta credibilitat com a partit independent. També caldria buscar uns líders més ferms. No és la primera persona que em comenta que el tó de veu dels candidats eco-socialistes és una mica figa flor, poc contundent, vaja.

ERC-RCat no ha tingut prou temps. En aquest cas han fet la feina que no ha fet el PSC: s'ha renovat. El temps, però, ha jugat en la seva contra i han tingut poc marge per donar a conèixer els nous líders. Han aconseguit aturar la sangria de vots que patia Esquerra en els últims comicis. Oriol Junqueras sembla que té com a principal objectiu unificar els partits independentistes escindits. Ja ha incorporat Reagrupament i vol fer el mateix amb SI (Solidaritat Catalana per la Independència). Saben, encertadament, que el seu futur passa per anar plegats, si no perdran credibilitat i seguiran perdent vots. També saben que un PP amb majoria absoluta els acostuma a beneficiar a mig termini. Si això sumem que el concert econòmic no tindrà sortida, és d'esperar que en els pròxims anys recuperin part de l'electorat perdut.      

Sólo la encuesta del CEO, en su momento tanto criticada, vaticinó la victoria de CiU en Catalunya en las elecciones españolas del domingo. A partir de ahora los partidos catalanes deben reflexionar del porqué de estos resultados. 

La victoria de CiU, que se produce por primera vez en unas elecciones españolas, sirve a la federación catalana para reafirmarse en la política que han llevado a cabo en los últimos meses. Sí, a pesar de la gran polvareda levantada por los recortes en la Sanidad, la ciudadanía mayoritariamente ha avalado la decisiones del Govern. Esta victoria, en cambio, es un poco amarga. La victoria absoluta del PP deja a CiU sin posibilidad real de influir en el gobierno español, si es que Rajoy no lo permite. Lo que es más que dudoso. Por lo tanto, todo apunta a que la federación incumplirá la principal promesa electoral, que en las elecciones catalanas se llamaba concierto económico y en estos comicios ha pasado a llamarse pacto fiscal. Esto podría acabar provocando una frustración para una parte de su electorado, lo que hace prever una fuga de votos a medio plazo, si es que no corrigen el rumbo.

El PSC no ha logrado mantenerse como el partido más votado en Catalunya en unas elecciones generales, como había pasado hasta ahora, y ha pasado a ser la segunda fuerza política. Las mentiras de Zapatero hacia Catalunya y la mala gestión económica han pasado factura al partido. Era de esperar. Carme Chacón pretendía hacer unos buenos malos resultados para aspirar, algún día, a la presidencia del gobierno español. Los resultados, sin embargo, no la avalan para este objetivo. El problema básico del PSC es que tiene que hacer limpieza general. Debe surgir una nueva generación que haga olvidar el pasado. Que saliera Chacón para admitir la derrota con el ex presidente Montilla a su lado, denota que la renovación no ha llegado. Hace falta oxigenar el partido. ¡Ah! y que se piensen el tema del grupo propio en el Congreso o al menos poder mantener lo que dicen en Catalunya, en Madrid. ¿Porqué debe haber disciplina de partido? En el Reino Unido, dentro de un mismo partido se puede votar diferente y no pasa nada.

El PP catalán se le ha quedado congelada la sonrisa. Sonríen porque su partido ha conseguido la mayoría absoluta. Estoy convencido, sin embargo, que les ha sabido a poco. Esperaban los mejores resultados de la historia de este partido en Catalunya y ni siquiera han logrado igualar sus mejores resultados que consiguieron en el año 2000. Los motivos sobradamente explicados en 'maraña de news' el 6 de noviembre. En ese artículo contaba porque el PP no gana en Catalunya. Os dejo el enlace por si no la han leído. http://maranya.blogspot.com/2011/11/rajoy-le-explico-porque-el-pp-no-gana.html  

ICV-EUiA ha mejorado resultados a costa de la caída del PSC. La mejora, sin embargo, se queda corta si vemos la fuga de votos socialistas. Esto quiere decir que hay una buena parte de votantes del PSC que ICV-EUiA no les inspira suficiente confianza para votarlos y han preferido votar a CiU o PP. Se lo tienen que hacer mirar. Si ahora no sacan más de 3, difícilmente en el futuro conseguirán más. Quizás les falla el discurso demasiado repetitivo. Necesitan ser más independientes del PSC. Cabe recordar que el Senado siguen juntos y eso les resta credibilidad como partido independiente. También habría que buscar unos líderes más firmes. No es la primera persona que me comenta que el tono de voz de los candidatos eco-socialistas es poco contundente. 

ERC-RCat no ha tenido tiempo suficiente. En este caso han hecho el trabajo que no hizo el PSC: se ha renovado. El tiempo, sin embargo, ha jugado en su contra y han tenido poco margen para dar a conocer los nuevos líderes. Han conseguido detener la sangría de votos que sufría Esquerra en los últimos comicios. Oriol Junqueras parece que tiene como principal objetivo unificar los partidos independentistas escindidos. Ya ha incorporado Reagrupament y quiere hacer lo mismo con SI (Solidaritat Catalana per la Independència). Saben, acertadamente, que su futuro pasa por ir juntos, si no perderán credibilidad y seguirán perdiendo votos. También saben que un PP con mayoría absoluta los suele beneficiar a medio plazo. Si a esto sumamos que el concierto económico no tendrá salida, es de esperar que en los próximos años recuperen parte del electorado perdido.