Tertúlies polítiques sense pluralitat d'opinions

A les tertúlies de política que es fan en els últims mesos als diferents mitjans de comunicació es parla sovint del procés català tant des de Catalunya com des de fora del Principat. Ara bé, hi ha una diferència notable entre les que es fan a Barcelona i les que es fan a Madrid.
Començarem per una veritat inqüestionable: els catalans tenim la sort de ser els ciutadans de l'Estat amb informació més plural sobre el procés català. No només podem escoltar el que es diu des de Catalunya si no també el que es pensa a Madrid.  Les tertúlies, però, depèn on es facin són molt diferents.

A Catalunya, ja sigui a través de RAC1 o Catalunya Ràdio, les dues emissores més escoltades segons l'últim EGM fet públic fa uns dies, les tertúlies sobre el procés català son molt més plurals que les que es fan a Madrid. Tant s'hi pot sentir representat pels tertulians un votant de Ciutadans com un d'ERC. Es pot escoltar, en un mateix debat, tertulians a favor i en contra del referèndum de Catalunya i cadascú pot argumentar els motius pels quals defensa les seves idees. No hi ha censura en aquest sentit. Això passa fins i tot a Ràdio Intereconomia Catalunya, on jo he debatut en català amb Carina Mejias de Ciutadans, defensant perquè crec que els catalans han de poder votar i ella defensant la posició contrària.
A Espanya, les tertúlies no tenen res a veure amb les que es fan a Catalunya i son molt menys plurals quan han de parlar del 'problema catalán'. Habitualment els seus tertulians són de la mateixa opinió: obertament contraris a la independència de Catalunya i a la possibilitat que els catalans puguin decidir lliurement el seu futur. En alguna ocasió hi posen algun matís, però en línies generals totes son semblants. Això és així fins i tot a TVE que és una televisió pública que paguem entre tots i on teòricament haurien d'estar representades totes les parts, fins i tot en una tertúlia d'actualitat. A més, utilitzen de manera habitual expressions com 'desafío independentista' com una cosa normal. Per no dir les vegades que veient alguna tertúlia d'aquestes es menteix descaradament quan es diu, per exemple, que el procés català ha estat una  idea d'Artur Mas, quan tothom sap - des de Catalunya almenys- que el procés el va engegar el poble català i al president no li va quedar més remei que sumar-se a la voluntat majoritària del poble que ha sortit al carrer, per cert, diverses vegades.
Si a tot això sumem que un català no només es pot informar del que passa a Catalunya des de Catalunya, si no que també ho pot fer en mitjans que tenen la seva seu central a Madrid. la pluralitat informativa dels catalans és màxima.
No es pot dir els mateix de les persones que sobre el procés català s'informen des de fora de Catalunya, on ningú no els hi ofereix un punt de vista més equilibrat sobre el procés. Potser la culpa la té la pròpia Espanya que no ha acceptat tenir una cadena estatal amb seu diferent a la de Madrid i des d'on explicar les coses d'un altre manera. Es va intentar d'alguna manera amb La Sexta, però al final va acabar també a Madrid. Això hagués estat possible, suposo en una verdadera Espanya plurinacional, que en realitat mai ha existit.

Les contradiccions de Ciutadans

Els partits que es quedin a mitges tintes o no es posicionin clarament en el procés català sortiran perjudicats electoralment parlant. No és el cas de Ciutadans. Aquest partit, encapçalat per Albert Rivera ha sabut captar l'electorat descontent del PSC, especialment de la part més PSOE del votant del PSC. També ha captat vot del PP i en menor mesura alguns vots també d'altres formacions polítiques. Possiblement els únics partits dels quals no hauran aconseguit ni un sol vot és d'ERC i les CUP, que tenen idees totalment oposades a les que defensa Ciutadans.

Albert Rivera, abans d'entrar a Ciutadans va militar al PP. Això és prou indicatiu de la seva ideologia, tot i que Ciutadans es un partit teòricament socialista, liberal-progressista. De fet, l'èxit del seu projecte i el bon auguri que li donen les enquestes, es deu a diversos aspectes: el seu discurs clar, entenedor i aparentment sense contradiccions, la projecció com a partit nou que vol acabar amb la "lacra" política i corrupte del passat, i la seva projecció en canals de televisió sobretot estatals (mai té un no per resposta quan ha de participar en algun debat polític, tertúlia o entrevista). Tampoc cal oblidar les xarxes socials, on Albert Rivera és molt actiu. Escriu sempre les seves piulades, no li escriuen altres com fan la majoria de polítics. Inclús en alguna ocasió m'ha respost algun comentari que li he fet, que sempre és d'agraïr tot i les divergències ideològiques que tinguem.

El principal entrebanc que ha patit el partit en els últims mesos és el suposat cas de corrupció que afecta al seu número 2, Jordi Cañas. La seva imputació per un presumpte delicte fiscal l'ha obligat a abandonar el seu escó perquè ell mateix va prometre que ho faria si l'imputaven. Ha estat un bon mètode per esquivar l'oposició i al mateix temps evitar, així, un desgast electoral.
Un altre entrebanc, aquest de futur, que podria tenir Ciutadans és la competència d'UPD, que a nivell estatal sembla que guanya força. A Catalunya no, perquè Ciutadans ocupa el seu espai electoral, des de fa més temps, amb un discurs molt semblant. Cap dels dos partits, però, té intenció de parlar sobre una possible fusió. Albert Rivera ho justifica assegurant que Rosa Díez és el passat i no representa la regeneració política que ells demanen.
El partit es ven com el gran defensor de la Constitució i fa especial èmfasi en el bilingüisme, que tant reclama, per exemple, en el sector educatiu. Es interessant recordar que les seves iniciatives, en aquest sentit, sempre son en detriment del català i en benefici del castellà. Curiós. També és curiós que si visites, per exemple, la seva pàgina web està únicament en castellà. Perquè en una cosa tan bàsica com la web del propi partit, no prediquen amb l'exemple del bilingüisme que tan defensen? Doncs perquè no els hi cal. Perquè no li donen importància i saben que el seu electorat tampoc li dona, perquè també és cert que és bàsicament castellanoparlant. És precisament per aquest motiu que quan es tracte de defensar els interessos dels castellanoparlants aleshores son els primers a fer-ho. 

No és l'únic exemple on demostren falta d'integració. En l'última manifestació que va fer Ciutadans a la plaça de Catalunya de Barcelona en defensa de la Constitució espanyola i de la unitat d'Espanya, es va sentir l'himne espanyol al finalitzar l'acte, però no l'himne de Catalunya. Perquè? No és tan constitucional una com l'altre? O es que consideren que amb una ja no cal escoltar l'altre?
Defensen també l'estat de les autonomies, el 'café para todos' i volen que es mantingui la igualtat entre tots els ciutadans de l'Estat. Ho diu en el seu ideari. El problema es que aquesta igualtat, que ens van vendre certs polítics fa anys, ja no se la creu la majoria dels ciutadans (amb c baixa). Si som iguals, aleshores perquè a Catalunya es paguen més impostos que a un altre lloc o més autopistes?
Son petits exemples que deixen en evidència una certa contradicció que han de corregir si volen guanyar més credibilitat i convertir-se en un rival seriós de govern a la Generalitat. El que han de tenir clar és que mai governaran Catalunya posant-se contra una part dels seus propis ciutadans i més en temes tan bàsics per molts catalans com és la llengua materna. Utilitzar-la electoralment mai els donarà la victòria que desitgen.

El fet diferencial d''Ocho apellidos vascos'

S'ha convertit en la pel·lícula espanyola més vista de la història i no és casualitat. És la primera que s'atreveix a parlar, d'una manera desenfadada, d'una cosa tan normal com són el fets diferencials que hi ha dins Espanya. Les diferents llengües, cultures, accents, maneres d'entendre la vida, que ens fa tant particulars.

El fet diferencial era un tema tabú, fins ara a les pel·lícules espanyoles. S'obviava totalment, com si molestés. Com ho fan, encara, les televisions estatals, on tot allò que no es cultura castellana s'intenta apartar, minusvalorar, o fins i tot fer veure que no existeix. Una llàstima amagar tota la riquesa cultural d'una societat tant plural i que durant tants anys ha fet viure d'esquena a una bona part de la societat espanyola. Uns ciutadans que encara no accepten, ni acceptaran, que Espanya té diverses llengües que s'han de cuidar, protegir i valorar. Només cal recordar l'allau de crítiques que va rebre Shakira per cantar la cançó de Sau 'Boig per tu', en català. Precisament si a Catalunya s'ha arribat on s'ha arribat és degut a la incomprensió d'una gran part dels espanyols, que tot i estar a prop en la distància, tenen un total desconeixement de la realitat de cada zona de l'Estat. L'èxit d'aquest film demostra que el públic volia una pel·lícula on els mateixos ciutadans es poguessin veure reflectits d'una manera desenfadada i amb sentit de l'humor. El fet diferencial s'ha convertit en una mina d'or que el director del film explorarà encara més. Emilio Martínez Lázaro ja ha anunciat que l'èxit d'aquest film tindrà una segona part. I els protagonistes, en aquest cas, seran els catalans i el procés d'independència que viu Catalunya. Això sí, li demano al director que no acabi el film amb el final típic que agradarà a la majoria d'espanyols del 'mejor unidos' i que s'atreveixi amb un 'deixem-los votar i que decideixin ser el que volen ser', que tots ja som prou grandets!

TVE ha creat fronteres dins l'Estat

Qui ens vengui Espanya com un país plural només cal que sintonitzi TVE. M'explicaré. Aquesta televisió pública, que paguem tots, ha estat una cadena uniformitzadora de la cultura castellana i la primera en crear fronteres artificials dins del territori espanyol. Amb la mort de Franco TVE va perdre una gran oportunitat per convertir-se en una televisió plural, oberta a tots els espanyols amb les seves diferents cultures i llengües. Què va fer per donar resposta a aquesta pluralitat?

Fa 35 anys va decidir crear un circuit català per donar satisfacció als "indígenes" catalans de Catalunya. El mateix va fer al País Basc, a Galícia,...I mentre aquests centres territorials tenien la seva programació en la seva pròpia llengua, la resta de l'Estat va viure i segueix vivint en l'actualitat d'esquena a tot allò que és cultura no castellana.
I amb l'actual recentralització de l'Estat, quina és la tendència a TVE? Doncs que els seus canals en alta definició (HD) perden la possibilitat de fer desconnexions territorials. O sigui encara menys pluralitat i una mostra més de falta de respecte i ignorància vers les diferents cultures no castellanes.
Un verdader estat plural enlloc de menysprear una llengua i cultura pròpia, diferent a la castellana, hagués diversificat i l'hagués donat a conèixer dins el propi país (Espanya). O es que no hi ha catalans, bascos i gallecs fora del seu àmbit territorial? Què aquestes persones no tenen dret a poder sentir una televisió pública de tots els espanyols en la seva llengua pròpia fora del seu territori? Qui ha creat fronteres en aquest sentit?
L'error que es va cometre fa ja més de 35 anys va ser no crear una segona cadena de TVE que es dediqués a donar a conèixer les diferents cultures de l'Estat a tot el territori espanyol. Que independentment que estiguessis a Catalunya o a les Canàries tinguessis la possibilitat de sentir el català, el basc o el gallec. Vuit hores per cada llengua diàriament potser hagués convertit els espanyols amb una sola cultura en persones molt més tolerants amb la diferència i més coneixedors d'una realitat política i lingüística que per molts pocs quilòmetres que ens separin sembla que ens situa a anys llum de distància.

Carta oberta a Josep Antoni Duran i Lleida

Amb tot el respecte, però estàs equivocat. Josep Antoni Duran i Lleida t'equivoques en l'anàlisi i en l'estratègia. Explicaré perquè i al final et donaré una humil recomanació.

En les últimes eleccions catalanes CiU es va presentar amb un inequívoc programa electoral: fer un referèndum per la independència de Catalunya, on a més, es posicionava a favor del sí. Artur Mas va ser clar, en aquest sentit. Això li va passar factura a les urnes, tot i que les enquestes deien el contrari. Què va passar? Doncs que l'electorat ,que fins aquell moment havia votat CiU per la seva posició moderada, no estava còmode i va emigrar el seu vot cap a altres formacions polítiques. Un altre dels errors, en aquest cas d'Artur Mas, va ser en personalitzar tot aquest canvi tan sols en la seva figura. Un procés d'aquestes característiques i en una Catalunya tan plural necessita, com bé saps, el suport de diverses forces polítiques per tirar endavant. I el tercer gran error va ser el de no tenir un discurs comú entre CiU: les contradiccions entre Mas i tu, un a favor de la independència i tu en contra.

Duran, consideres que la pèrdua de vots de CiU es deu a la deriva de Convergència cap al sobiranisme i creus que si algun dia tornés el discurs moderat, tornaria el vostre antic electorat que va fer que en el passat guanyessiu eleccions per majoria absoluta.

Greu error, Duran. Mira, has de tenir en compte una sèrie de coses que t'explicaré a continuació. L'electorat de CiU ja no serà mai més el mateix. Ho has d'assumir. Després de la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional molts catalans van entendre que a Espanya ja no hi havia res a fer, i el temps i la negativa a la negociació del govern espanyol els ha refermat en aquesta teoria. Que la major part del vot que va perdre CiU el guanyés ERC és molt signficatiu. I que aquesta tendència s'ampliï més en les enquestes actuals (tot i que s'han d'agafar amb pinces i només quedar-te amb les tendències) és important a tenir-ho en compte. Hi ha tota una nova generació que ja ha nascut plenament en democràcia, que l'elaboració de la Constitució o el cop d'estat del 1981, només els ha llegit als llibres de text. És una generació que vota i que ni té por, ni vol que ningú decideixi per ells. Les generacions més grans, porugues potser dels canvis per tràgiques vivències viscudes en pròpia carn en el passat, cada cop son menys, per llei de vida. Si en Rajoy fes (que no farà) una oferta de finançament bona per Catalunya, amb la condició que els catalans no votin sobre el seu futur, què penses que passaria entre els votants actuals de CiU que en els últims comicis va donar suport al programa electoral en què es demanava explícitament fer el referèndum? Que el perdràs, no tots, per uns quants més sí. Potser penses que recuperaràs l'electorat més moderat que havies perdut. Error. Aquest electorat es quedarà segurament amb altres formacions polítiques que li generin més estabilitat i confiança que una formació que ven les seves idees per un plat de llenties. O el que és el mateix, una part de l'electorat se sentiria estafat i el problemes, lluny de resoldre's, el seguiriem tenint d'aquí uns quants anys. Perquè? Perquè sempre ha estat així i sempre ho serà mentre Espanya no entengui (i no entendrà mai) que les cultures diferents que hi ha a l'estat s'han de respectar i no trepitjar. Entenc Duran que tinguis por, que siguis contrari a la independència per raons sentimentals o històriques, però potser per això ha arribat el moment que donis pas a una nova generació que no tingui por, que vulgui un país millor, on les persones no se sentin trepitjades per formar part d'una minoria cultural i social diferent on altres, que no els entenen, vulguin decidir per ells.