El fet diferencial d''Ocho apellidos vascos'

S'ha convertit en la pel·lícula espanyola més vista de la història i no és casualitat. És la primera que s'atreveix a parlar, d'una manera desenfadada, d'una cosa tan normal com són el fets diferencials que hi ha dins Espanya. Les diferents llengües, cultures, accents, maneres d'entendre la vida, que ens fa tant particulars.

El fet diferencial era un tema tabú, fins ara a les pel·lícules espanyoles. S'obviava totalment, com si molestés. Com ho fan, encara, les televisions estatals, on tot allò que no es cultura castellana s'intenta apartar, minusvalorar, o fins i tot fer veure que no existeix. Una llàstima amagar tota la riquesa cultural d'una societat tant plural i que durant tants anys ha fet viure d'esquena a una bona part de la societat espanyola. Uns ciutadans que encara no accepten, ni acceptaran, que Espanya té diverses llengües que s'han de cuidar, protegir i valorar. Només cal recordar l'allau de crítiques que va rebre Shakira per cantar la cançó de Sau 'Boig per tu', en català. Precisament si a Catalunya s'ha arribat on s'ha arribat és degut a la incomprensió d'una gran part dels espanyols, que tot i estar a prop en la distància, tenen un total desconeixement de la realitat de cada zona de l'Estat. L'èxit d'aquest film demostra que el públic volia una pel·lícula on els mateixos ciutadans es poguessin veure reflectits d'una manera desenfadada i amb sentit de l'humor. El fet diferencial s'ha convertit en una mina d'or que el director del film explorarà encara més. Emilio Martínez Lázaro ja ha anunciat que l'èxit d'aquest film tindrà una segona part. I els protagonistes, en aquest cas, seran els catalans i el procés d'independència que viu Catalunya. Això sí, li demano al director que no acabi el film amb el final típic que agradarà a la majoria d'espanyols del 'mejor unidos' i que s'atreveixi amb un 'deixem-los votar i que decideixin ser el que volen ser', que tots ja som prou grandets!

TVE ha creat fronteres dins l'Estat

Qui ens vengui Espanya com un país plural només cal que sintonitzi TVE. M'explicaré. Aquesta televisió pública, que paguem tots, ha estat una cadena uniformitzadora de la cultura castellana i la primera en crear fronteres artificials dins del territori espanyol. Amb la mort de Franco TVE va perdre una gran oportunitat per convertir-se en una televisió plural, oberta a tots els espanyols amb les seves diferents cultures i llengües. Què va fer per donar resposta a aquesta pluralitat?

Fa 35 anys va decidir crear un circuit català per donar satisfacció als "indígenes" catalans de Catalunya. El mateix va fer al País Basc, a Galícia,...I mentre aquests centres territorials tenien la seva programació en la seva pròpia llengua, la resta de l'Estat va viure i segueix vivint en l'actualitat d'esquena a tot allò que és cultura no castellana.
I amb l'actual recentralització de l'Estat, quina és la tendència a TVE? Doncs que els seus canals en alta definició (HD) perden la possibilitat de fer desconnexions territorials. O sigui encara menys pluralitat i una mostra més de falta de respecte i ignorància vers les diferents cultures no castellanes.
Un verdader estat plural enlloc de menysprear una llengua i cultura pròpia, diferent a la castellana, hagués diversificat i l'hagués donat a conèixer dins el propi país (Espanya). O es que no hi ha catalans, bascos i gallecs fora del seu àmbit territorial? Què aquestes persones no tenen dret a poder sentir una televisió pública de tots els espanyols en la seva llengua pròpia fora del seu territori? Qui ha creat fronteres en aquest sentit?
L'error que es va cometre fa ja més de 35 anys va ser no crear una segona cadena de TVE que es dediqués a donar a conèixer les diferents cultures de l'Estat a tot el territori espanyol. Que independentment que estiguessis a Catalunya o a les Canàries tinguessis la possibilitat de sentir el català, el basc o el gallec. Vuit hores per cada llengua diàriament potser hagués convertit els espanyols amb una sola cultura en persones molt més tolerants amb la diferència i més coneixedors d'una realitat política i lingüística que per molts pocs quilòmetres que ens separin sembla que ens situa a anys llum de distància.

El PP és un partit independentista i ho demostro...

Alicia Sánchez-Camacho, al congrés del PP a Sevilla, dissabte 18 de febrer.

La presidenta del PP català demanava, aquest cap de setmana a Sevilla, que el castellà s'introdueixi a les escoles públiques catalanes en igualtat de condicions que el català. Alicia Sánchez-Camacho defensa la igualtat del català i el castellà a Catalunya en detriment de la immersió lingüística, que beneficia la llengua més feble, la catalana. Res nou fins aquí. Ara demostraré com el PP fa servir la llengua catalana per crear una frontera amb la resta d'Espanya i fer-nos sentir estrangers com a catalanoparlants dins d'Espanya. M'explicaré. Segons el PP i la pròpia Constitució, les institucions catalanes són també espanyoles. Amb aquest argument els populars defensen, com és lògic en el seu argumentari, que les institucions públiques de la Generalitat també s'expressin en castellà. Res a dir. Des d'aquesta mateixa lògica, en canvi, el PP no defensa que les institucions públiques de fora de Catalunya també puguin adreçar-se en català als catalanoparlants. Un català no és espanyol? El català no és una llengua espanyola, tal i com defensen els populars? Si és així, perquè discriminen una llengua espanyola en detriment d'un altre? La resposta pel PP és clara: el català és una llengua espanyola amb una frontera clarament delimitada: Catalunya, i fora d'ella ningú té dret a ser atès en català, una llengua tan i tan estranya per una part d'un país anomenat Espanya. Qui crea fronteres? I com diu Josep Lluís Carod-Rovira: Espanya mai serà un país normal mentre hi hagi més universitats alemanyes que espanyoles, on es pot estudiar català.

La presidenta del PP catalán pedía, este fin de semana en Sevilla, que el castellano se introduzca en las escuelas públicas catalanas en igualdad de condiciones que el catalán. Alicia Sánchez-Camacho defiende la igualdad del catalán y el castellano en Catalunya en detrimento de la inmersión lingüística, que beneficia la lengua más débil, la catalana. Nada nuevo hasta aquí. Ahora demostraré como el PP utiliza la lengua catalana para crear una frontera con el resto de España y hacer sentir extranjeros a los catalanohablantes dentro de España. Me explicaré. Según el PP y la propia Constitución, las instituciones catalanas son también españolas. Con este argumento los populares defienden, como es lógico en su argumentario, que las instituciones públicas de la Generalitat también se expresen en castellano. Nada que decir. Desde esta misma lógica, en cambio, el PP no defiende que las instituciones públicas de fuera de Cataluña también puedan dirigirse en catalán a los catalanohablantes. Un catalán no es español? El catalán no es una lengua española, tal y como defienden los populares? Si es así, porque discriminan una lengua española en detrimento de otra? La respuesta por el PP es clara: el catalán es una lengua española con una frontera claramente delimitada: Cataluña, y fuera de ella nadie tiene derecho a ser atendido en catalán, una lengua tan y tan extraña para una parte de un país llamado España. ¿Quién crea fronteras? Y como dice Josep Lluís Carod-Rovira: España nunca será un país normal mientras haya más universidades alemanas que españolas, donde se pueda estudiar catalán.