Tertúlies polítiques sense pluralitat d'opinions

A les tertúlies de política que es fan en els últims mesos als diferents mitjans de comunicació es parla sovint del procés català tant des de Catalunya com des de fora del Principat. Ara bé, hi ha una diferència notable entre les que es fan a Barcelona i les que es fan a Madrid.
Començarem per una veritat inqüestionable: els catalans tenim la sort de ser els ciutadans de l'Estat amb informació més plural sobre el procés català. No només podem escoltar el que es diu des de Catalunya si no també el que es pensa a Madrid.  Les tertúlies, però, depèn on es facin són molt diferents.

A Catalunya, ja sigui a través de RAC1 o Catalunya Ràdio, les dues emissores més escoltades segons l'últim EGM fet públic fa uns dies, les tertúlies sobre el procés català son molt més plurals que les que es fan a Madrid. Tant s'hi pot sentir representat pels tertulians un votant de Ciutadans com un d'ERC. Es pot escoltar, en un mateix debat, tertulians a favor i en contra del referèndum de Catalunya i cadascú pot argumentar els motius pels quals defensa les seves idees. No hi ha censura en aquest sentit. Això passa fins i tot a Ràdio Intereconomia Catalunya, on jo he debatut en català amb Carina Mejias de Ciutadans, defensant perquè crec que els catalans han de poder votar i ella defensant la posició contrària.
A Espanya, les tertúlies no tenen res a veure amb les que es fan a Catalunya i son molt menys plurals quan han de parlar del 'problema catalán'. Habitualment els seus tertulians són de la mateixa opinió: obertament contraris a la independència de Catalunya i a la possibilitat que els catalans puguin decidir lliurement el seu futur. En alguna ocasió hi posen algun matís, però en línies generals totes son semblants. Això és així fins i tot a TVE que és una televisió pública que paguem entre tots i on teòricament haurien d'estar representades totes les parts, fins i tot en una tertúlia d'actualitat. A més, utilitzen de manera habitual expressions com 'desafío independentista' com una cosa normal. Per no dir les vegades que veient alguna tertúlia d'aquestes es menteix descaradament quan es diu, per exemple, que el procés català ha estat una  idea d'Artur Mas, quan tothom sap - des de Catalunya almenys- que el procés el va engegar el poble català i al president no li va quedar més remei que sumar-se a la voluntat majoritària del poble que ha sortit al carrer, per cert, diverses vegades.
Si a tot això sumem que un català no només es pot informar del que passa a Catalunya des de Catalunya, si no que també ho pot fer en mitjans que tenen la seva seu central a Madrid. la pluralitat informativa dels catalans és màxima.
No es pot dir els mateix de les persones que sobre el procés català s'informen des de fora de Catalunya, on ningú no els hi ofereix un punt de vista més equilibrat sobre el procés. Potser la culpa la té la pròpia Espanya que no ha acceptat tenir una cadena estatal amb seu diferent a la de Madrid i des d'on explicar les coses d'un altre manera. Es va intentar d'alguna manera amb La Sexta, però al final va acabar també a Madrid. Això hagués estat possible, suposo en una verdadera Espanya plurinacional, que en realitat mai ha existit.