TVE ha creat fronteres dins l'Estat

Qui ens vengui Espanya com un país plural només cal que sintonitzi TVE. M'explicaré. Aquesta televisió pública, que paguem tots, ha estat una cadena uniformitzadora de la cultura castellana i la primera en crear fronteres artificials dins del territori espanyol. Amb la mort de Franco TVE va perdre una gran oportunitat per convertir-se en una televisió plural, oberta a tots els espanyols amb les seves diferents cultures i llengües. Què va fer per donar resposta a aquesta pluralitat?

Fa 35 anys va decidir crear un circuit català per donar satisfacció als "indígenes" catalans de Catalunya. El mateix va fer al País Basc, a Galícia,...I mentre aquests centres territorials tenien la seva programació en la seva pròpia llengua, la resta de l'Estat va viure i segueix vivint en l'actualitat d'esquena a tot allò que és cultura no castellana.
I amb l'actual recentralització de l'Estat, quina és la tendència a TVE? Doncs que els seus canals en alta definició (HD) perden la possibilitat de fer desconnexions territorials. O sigui encara menys pluralitat i una mostra més de falta de respecte i ignorància vers les diferents cultures no castellanes.
Un verdader estat plural enlloc de menysprear una llengua i cultura pròpia, diferent a la castellana, hagués diversificat i l'hagués donat a conèixer dins el propi país (Espanya). O es que no hi ha catalans, bascos i gallecs fora del seu àmbit territorial? Què aquestes persones no tenen dret a poder sentir una televisió pública de tots els espanyols en la seva llengua pròpia fora del seu territori? Qui ha creat fronteres en aquest sentit?
L'error que es va cometre fa ja més de 35 anys va ser no crear una segona cadena de TVE que es dediqués a donar a conèixer les diferents cultures de l'Estat a tot el territori espanyol. Que independentment que estiguessis a Catalunya o a les Canàries tinguessis la possibilitat de sentir el català, el basc o el gallec. Vuit hores per cada llengua diàriament potser hagués convertit els espanyols amb una sola cultura en persones molt més tolerants amb la diferència i més coneixedors d'una realitat política i lingüística que per molts pocs quilòmetres que ens separin sembla que ens situa a anys llum de distància.

Els catalanoparlants, culpables i irresponsables.

El primer culpable, abans dels catalanoparlants, és del dictador Francisco Franco. La prohibició del català durant 40 anys encara passa factura a les noves generacions. Aquests dies he estat en contacte amb moltíssimes persones i te'n adones que el 90% ( i no exagero) dels catalanoparlants se't dirigeixen en castellà per demanar informació i quan tu els contestes en català pensen: ah, aquest és com jo! i aleshores es passen al català. Ho fan per una malentesa bona educació. A aquesta gent els hauria de sorprendre la quantitat de persones que fan pinta de guiris, o son d'una raça diferent a la blanca, als quals després de dirigir-me en català, m'han entès i m'han contestat en català. Segurament perquè son catalans o les seves parelles són catalanes i s'han vist en la necessitat d'aprendre el català. I què frustrant és, al mateix temps, per aquestes persones, que per la simple cara que tenen se't dirigeixin sempre en castellà si ets catalanoparlant. La majoria dels catalanoparlants els exclouen del seu cercle, al considerar que per la cara que tenen són forànis i, per tant, estan convençuts que si els parlen en català no els entendran. Aquest problema, que és dels catalanoparlants, no el tenen els catellanoparlants, la majoria dels quals són militants lingüístics, és a dir, que sempre parlen en castellà i mai no han tingut la necessitat de parlar en català simplement perquè no el necessiten. En una conversa de tu a tu entre un catalanoparlant i un castellanoparlant la probabilitat que algú dels dos se senti més malament per parlar la seva llengua és el del catalanoparlant, que té un sentit d'inferioritat extraordinari i del que hem dit abans, una malentesa bona educació. A Catalunya, en general tot i que amb excepcions, els únics bilingües reals que hi ha són els catalanoparlants. Els castellanoparlants son monolingües, tot i que també és cert que cada cop són més bilingües, gràcies suposo a que les últimes generacions ja han estudiat en català a l'escola. Si us fixeu, en les converses escrites passa exactament el mateix. Aquests són alguns dels motius pels quals considero els catalanoparlants culpables i irresponsables. Són els mateixos que després van a un bar i es queixen, això sí en petit comitè, perquè no els entenen quan demanen un cafè amb llet, critiquen que al cinema no hi hagi pràcticament pel·lícules en català o defensen aferrissadament la immersió lingüística. Però perquè volen tot això si en el dia a dia demostren que el català és totalment prescindible?.... Espero que els catalanoparlants que llegeixen això hi pensin. I als castellanoparlants, que s'esforçin una mica més en parlar en català. És una mostra d'integració a la societat catalana, la mateixa que els parla en castellà per no sentir-se malament.  


El primer culpable, antes de los catalanohablantes, es del dictador Francisco Franco. La prohibición del catalán durante 40 años todavía pasa factura a las nuevas generaciones. Estos días he estado en contacto con muchísimas personas y te das cuenta que el 90% (y no exagero) de los catalanohablantes se te dirigen en castellano para pedir información y cuando tú les contestas en catalán piensan: ah este es como yo! y entonces se pasan al catalán. Lo hacen por una malentendida buena educación. A esta gente les debería sorprender la cantidad de personas que hacen pinta de guiris, o son de una raza diferente a la blanca, a los que después de dirigirme en catalán, me han entendido y me han contestado en catalán. Seguramente porque son catalanes o sus parejas son catalanas y se han visto en la necesidad de aprenderlo. Y qué frustrante es, al mismo tiempo, para estas personas, que por la simple cara que tienen se te dirijan siempre en castellano si eres catalanohablante. La mayoría de los catalanohablantes los excluyen de su círculo, al considerar que por la cara que tienen son foráneos y por lo tanto están convencidos de que si les hablan en catalán no los entenderán. Este problema, que es de los catalanohablantes, no lo tienen los catellanohablantes, la mayoría de los cuales son militantes lingüísticos, es decir, que siempre hablan en castellano y nunca han tenido la necesidad de hablar en catalán simplemente porque no lo necesitan. En una conversación de tú a tú entre un catalanohablante y un castellanohablante la probabilidad de que alguno de los dos se sienta peor por hablar su lengua es la del catalanohablante, que tiene un sentido de inferioridad extraordinario y de lo que hemos comentado antes, una malentendida buena educación. En Cataluña, en general aunque con excepciones, los únicos bilingües reales que hay son los catalanohablantes. Los castellanohablantes son monolingües, aunque también es cierto que cada vez son más bilingües, gracias supongo a que las últimas generaciones han estudiado en catalán en la escuela. Si os fijáis, en las conversaciones escritas pasa exactamente lo mismo. Estos son algunos de los motivos por los que considero los catalanohablantes culpables e irresponsables. Son los mismos que luego, cuando van a un bar, se quejan porque no les entienden cuando piden un café con leche, se quejan porque el cine no hay prácticamente ninguna película en catalán o defienden encarnizadamente la inmersión lingüística. Pero ¿ para que quieren todo eso si en el día a día demuestran que el catalán es totalmente prescindible ?.... Espero que los catalanohablantes que leen esto piensen. Y los castellanohablantes, que se esfuercen un poco más en hablar en catalán. Es una muestra de integración en la sociedad catalana, la misma que les habla en castellano para no sentirse mal.