Podem, a favor del Dret a Decidir

La sorpresa de les eleccions europees a Espanya ha estat el partit Podem (Podemos), de Pablo Iglesias. El moviment del 15-M sembla haver trobat, en aquest partit, un líder per intentar aconseguir un canvi polític a nivell espanyol. El primer pas: començar a posar fi al bipartidisme que hi ha a Espanya (no a Catalunya), després consolidar el seu espai electoral i qui sap si arribar algun dia al poder. En tan sols 5 mesos d'existència ha aconseguit treure 5 representants a les eleccions europees, més que Ciutadans que tot i que ha pujat a nivell estatal, a Catalunya pateix un cert retrocés en favor de Podem.

Sobre Catalunya, Podem ho té molt clar. Els catalans han de decidir el seu futur nacional i la seva integració o no a la Unió Europea. L'únic partit estatal que va en aquesta línia és Esquerra Unida (a Catalunya, ICV). La posició a favor del Dret a Decidir contrasta amb la del PP, PSOE, UPyD y Ciudadanos, que mantenen una posició totalment contrària i inamovible sobre aquest tema. Un altre diferència destacada és que Podem no és un partit totalment favorable a l'Euro. És a dir, que si la moneda única serveix per millorar la nostra economia i societat està a favor, però si només ens serveix per dependre més d'Alemanya i d'imposicions dels BCE i de la cancellera Merkel, està en contra. Sobre monarquia o república, també demana que siguin els ciutadans que democràticament decideixin en quin tipus de país volen viure. I pel que fa els bancs, el seu posicionament és clar: res de salvar-los. També assegura que si governessin, prohibirien als bancs fer fora de casa la gent que no pot pagar la hipoteca. Un missatge populista, però que en època de crisi, o més ben dit, d'empobriment que viu el país, arriba a molta gent.

El temps dirà si Podem ha arribat per quedar-se i per convertir-se en una veritable alternativa de poder o si és una flor que no fa estiu. De moment, el que és clar és que si Podem governés a Espanya, Catalunya no tindria cap problema per decidir sobre la seva independència, i  tot això estic convençut que es faria sense necessitat de canviar la Constitució. Perquè? Perquè si un partit com Podem hagués governat Espanya, segurament mai s'hagués arribat a la situació en la que es troba ara Catalunya, un punt de no retorn i que, probablement, desembocarà el #9N2014 en alguna cosa, ja sigui referèndum o eleccions anticipades.

Les contradiccions de Ciutadans

Els partits que es quedin a mitges tintes o no es posicionin clarament en el procés català sortiran perjudicats electoralment parlant. No és el cas de Ciutadans. Aquest partit, encapçalat per Albert Rivera ha sabut captar l'electorat descontent del PSC, especialment de la part més PSOE del votant del PSC. També ha captat vot del PP i en menor mesura alguns vots també d'altres formacions polítiques. Possiblement els únics partits dels quals no hauran aconseguit ni un sol vot és d'ERC i les CUP, que tenen idees totalment oposades a les que defensa Ciutadans.

Albert Rivera, abans d'entrar a Ciutadans va militar al PP. Això és prou indicatiu de la seva ideologia, tot i que Ciutadans es un partit teòricament socialista, liberal-progressista. De fet, l'èxit del seu projecte i el bon auguri que li donen les enquestes, es deu a diversos aspectes: el seu discurs clar, entenedor i aparentment sense contradiccions, la projecció com a partit nou que vol acabar amb la "lacra" política i corrupte del passat, i la seva projecció en canals de televisió sobretot estatals (mai té un no per resposta quan ha de participar en algun debat polític, tertúlia o entrevista). Tampoc cal oblidar les xarxes socials, on Albert Rivera és molt actiu. Escriu sempre les seves piulades, no li escriuen altres com fan la majoria de polítics. Inclús en alguna ocasió m'ha respost algun comentari que li he fet, que sempre és d'agraïr tot i les divergències ideològiques que tinguem.

El principal entrebanc que ha patit el partit en els últims mesos és el suposat cas de corrupció que afecta al seu número 2, Jordi Cañas. La seva imputació per un presumpte delicte fiscal l'ha obligat a abandonar el seu escó perquè ell mateix va prometre que ho faria si l'imputaven. Ha estat un bon mètode per esquivar l'oposició i al mateix temps evitar, així, un desgast electoral.
Un altre entrebanc, aquest de futur, que podria tenir Ciutadans és la competència d'UPD, que a nivell estatal sembla que guanya força. A Catalunya no, perquè Ciutadans ocupa el seu espai electoral, des de fa més temps, amb un discurs molt semblant. Cap dels dos partits, però, té intenció de parlar sobre una possible fusió. Albert Rivera ho justifica assegurant que Rosa Díez és el passat i no representa la regeneració política que ells demanen.
El partit es ven com el gran defensor de la Constitució i fa especial èmfasi en el bilingüisme, que tant reclama, per exemple, en el sector educatiu. Es interessant recordar que les seves iniciatives, en aquest sentit, sempre son en detriment del català i en benefici del castellà. Curiós. També és curiós que si visites, per exemple, la seva pàgina web està únicament en castellà. Perquè en una cosa tan bàsica com la web del propi partit, no prediquen amb l'exemple del bilingüisme que tan defensen? Doncs perquè no els hi cal. Perquè no li donen importància i saben que el seu electorat tampoc li dona, perquè també és cert que és bàsicament castellanoparlant. És precisament per aquest motiu que quan es tracte de defensar els interessos dels castellanoparlants aleshores son els primers a fer-ho. 

No és l'únic exemple on demostren falta d'integració. En l'última manifestació que va fer Ciutadans a la plaça de Catalunya de Barcelona en defensa de la Constitució espanyola i de la unitat d'Espanya, es va sentir l'himne espanyol al finalitzar l'acte, però no l'himne de Catalunya. Perquè? No és tan constitucional una com l'altre? O es que consideren que amb una ja no cal escoltar l'altre?
Defensen també l'estat de les autonomies, el 'café para todos' i volen que es mantingui la igualtat entre tots els ciutadans de l'Estat. Ho diu en el seu ideari. El problema es que aquesta igualtat, que ens van vendre certs polítics fa anys, ja no se la creu la majoria dels ciutadans (amb c baixa). Si som iguals, aleshores perquè a Catalunya es paguen més impostos que a un altre lloc o més autopistes?
Son petits exemples que deixen en evidència una certa contradicció que han de corregir si volen guanyar més credibilitat i convertir-se en un rival seriós de govern a la Generalitat. El que han de tenir clar és que mai governaran Catalunya posant-se contra una part dels seus propis ciutadans i més en temes tan bàsics per molts catalans com és la llengua materna. Utilitzar-la electoralment mai els donarà la victòria que desitgen.