El fet diferencial d''Ocho apellidos vascos'

S'ha convertit en la pel·lícula espanyola més vista de la història i no és casualitat. És la primera que s'atreveix a parlar, d'una manera desenfadada, d'una cosa tan normal com són el fets diferencials que hi ha dins Espanya. Les diferents llengües, cultures, accents, maneres d'entendre la vida, que ens fa tant particulars.

El fet diferencial era un tema tabú, fins ara a les pel·lícules espanyoles. S'obviava totalment, com si molestés. Com ho fan, encara, les televisions estatals, on tot allò que no es cultura castellana s'intenta apartar, minusvalorar, o fins i tot fer veure que no existeix. Una llàstima amagar tota la riquesa cultural d'una societat tant plural i que durant tants anys ha fet viure d'esquena a una bona part de la societat espanyola. Uns ciutadans que encara no accepten, ni acceptaran, que Espanya té diverses llengües que s'han de cuidar, protegir i valorar. Només cal recordar l'allau de crítiques que va rebre Shakira per cantar la cançó de Sau 'Boig per tu', en català. Precisament si a Catalunya s'ha arribat on s'ha arribat és degut a la incomprensió d'una gran part dels espanyols, que tot i estar a prop en la distància, tenen un total desconeixement de la realitat de cada zona de l'Estat. L'èxit d'aquest film demostra que el públic volia una pel·lícula on els mateixos ciutadans es poguessin veure reflectits d'una manera desenfadada i amb sentit de l'humor. El fet diferencial s'ha convertit en una mina d'or que el director del film explorarà encara més. Emilio Martínez Lázaro ja ha anunciat que l'èxit d'aquest film tindrà una segona part. I els protagonistes, en aquest cas, seran els catalans i el procés d'independència que viu Catalunya. Això sí, li demano al director que no acabi el film amb el final típic que agradarà a la majoria d'espanyols del 'mejor unidos' i que s'atreveixi amb un 'deixem-los votar i que decideixin ser el que volen ser', que tots ja som prou grandets!

TVE ha creat fronteres dins l'Estat

Qui ens vengui Espanya com un país plural només cal que sintonitzi TVE. M'explicaré. Aquesta televisió pública, que paguem tots, ha estat una cadena uniformitzadora de la cultura castellana i la primera en crear fronteres artificials dins del territori espanyol. Amb la mort de Franco TVE va perdre una gran oportunitat per convertir-se en una televisió plural, oberta a tots els espanyols amb les seves diferents cultures i llengües. Què va fer per donar resposta a aquesta pluralitat?

Fa 35 anys va decidir crear un circuit català per donar satisfacció als "indígenes" catalans de Catalunya. El mateix va fer al País Basc, a Galícia,...I mentre aquests centres territorials tenien la seva programació en la seva pròpia llengua, la resta de l'Estat va viure i segueix vivint en l'actualitat d'esquena a tot allò que és cultura no castellana.
I amb l'actual recentralització de l'Estat, quina és la tendència a TVE? Doncs que els seus canals en alta definició (HD) perden la possibilitat de fer desconnexions territorials. O sigui encara menys pluralitat i una mostra més de falta de respecte i ignorància vers les diferents cultures no castellanes.
Un verdader estat plural enlloc de menysprear una llengua i cultura pròpia, diferent a la castellana, hagués diversificat i l'hagués donat a conèixer dins el propi país (Espanya). O es que no hi ha catalans, bascos i gallecs fora del seu àmbit territorial? Què aquestes persones no tenen dret a poder sentir una televisió pública de tots els espanyols en la seva llengua pròpia fora del seu territori? Qui ha creat fronteres en aquest sentit?
L'error que es va cometre fa ja més de 35 anys va ser no crear una segona cadena de TVE que es dediqués a donar a conèixer les diferents cultures de l'Estat a tot el territori espanyol. Que independentment que estiguessis a Catalunya o a les Canàries tinguessis la possibilitat de sentir el català, el basc o el gallec. Vuit hores per cada llengua diàriament potser hagués convertit els espanyols amb una sola cultura en persones molt més tolerants amb la diferència i més coneixedors d'una realitat política i lingüística que per molts pocs quilòmetres que ens separin sembla que ens situa a anys llum de distància.

Carta oberta a Josep Antoni Duran i Lleida

Amb tot el respecte, però estàs equivocat. Josep Antoni Duran i Lleida t'equivoques en l'anàlisi i en l'estratègia. Explicaré perquè i al final et donaré una humil recomanació.

En les últimes eleccions catalanes CiU es va presentar amb un inequívoc programa electoral: fer un referèndum per la independència de Catalunya, on a més, es posicionava a favor del sí. Artur Mas va ser clar, en aquest sentit. Això li va passar factura a les urnes, tot i que les enquestes deien el contrari. Què va passar? Doncs que l'electorat ,que fins aquell moment havia votat CiU per la seva posició moderada, no estava còmode i va emigrar el seu vot cap a altres formacions polítiques. Un altre dels errors, en aquest cas d'Artur Mas, va ser en personalitzar tot aquest canvi tan sols en la seva figura. Un procés d'aquestes característiques i en una Catalunya tan plural necessita, com bé saps, el suport de diverses forces polítiques per tirar endavant. I el tercer gran error va ser el de no tenir un discurs comú entre CiU: les contradiccions entre Mas i tu, un a favor de la independència i tu en contra.

Duran, consideres que la pèrdua de vots de CiU es deu a la deriva de Convergència cap al sobiranisme i creus que si algun dia tornés el discurs moderat, tornaria el vostre antic electorat que va fer que en el passat guanyessiu eleccions per majoria absoluta.

Greu error, Duran. Mira, has de tenir en compte una sèrie de coses que t'explicaré a continuació. L'electorat de CiU ja no serà mai més el mateix. Ho has d'assumir. Després de la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional molts catalans van entendre que a Espanya ja no hi havia res a fer, i el temps i la negativa a la negociació del govern espanyol els ha refermat en aquesta teoria. Que la major part del vot que va perdre CiU el guanyés ERC és molt signficatiu. I que aquesta tendència s'ampliï més en les enquestes actuals (tot i que s'han d'agafar amb pinces i només quedar-te amb les tendències) és important a tenir-ho en compte. Hi ha tota una nova generació que ja ha nascut plenament en democràcia, que l'elaboració de la Constitució o el cop d'estat del 1981, només els ha llegit als llibres de text. És una generació que vota i que ni té por, ni vol que ningú decideixi per ells. Les generacions més grans, porugues potser dels canvis per tràgiques vivències viscudes en pròpia carn en el passat, cada cop son menys, per llei de vida. Si en Rajoy fes (que no farà) una oferta de finançament bona per Catalunya, amb la condició que els catalans no votin sobre el seu futur, què penses que passaria entre els votants actuals de CiU que en els últims comicis va donar suport al programa electoral en què es demanava explícitament fer el referèndum? Que el perdràs, no tots, per uns quants més sí. Potser penses que recuperaràs l'electorat més moderat que havies perdut. Error. Aquest electorat es quedarà segurament amb altres formacions polítiques que li generin més estabilitat i confiança que una formació que ven les seves idees per un plat de llenties. O el que és el mateix, una part de l'electorat se sentiria estafat i el problemes, lluny de resoldre's, el seguiriem tenint d'aquí uns quants anys. Perquè? Perquè sempre ha estat així i sempre ho serà mentre Espanya no entengui (i no entendrà mai) que les cultures diferents que hi ha a l'estat s'han de respectar i no trepitjar. Entenc Duran que tinguis por, que siguis contrari a la independència per raons sentimentals o històriques, però potser per això ha arribat el moment que donis pas a una nova generació que no tingui por, que vulgui un país millor, on les persones no se sentin trepitjades per formar part d'una minoria cultural i social diferent on altres, que no els entenen, vulguin decidir per ells.

El PSC menysprea el seu electorat.

Us posaré a prova. La foto que teniu a la vostra esquerra és una del Congrés dels Diputats. Distingiu algun diputat del PSC? Oi que no? Jo tampoc. És la manera més gràfica de definir la influència que tenen actualment els socialistes catalans a Madrid: cap. L'últim exemple el tenim en la votació al Congrés, de fa uns dies, en què el Parlament català demanava permís per fer un referèndum legal i per tant, constitucional sobre la independència de Catalunya.
El PSC hi va votar en contra. Trist, lamentable, patètic,...hi haurien més adjectius per definir el posicionament que van prendre els socialistes catalans. Atenció! No els critico pel fet de votar en contra. No us equivoqueu! Els critico per desatendre la voluntat dels seus propis votants amb els quals ha faltat a la veritat al incomplir el programa electoral amb el qual es van presentar a les eleccions catalanes. En la propaganda electoral deixaven clar que volien un referèndum sobre la independència sempre i quan fos constitucional. Doncs bé, aquesta última votació que es va fer al Congrés era, segurament, l'última oportunitat que tenien els diputats dels PSC per aconseguir un acord amb l'Estat per fer el referèndum. Aleshores, perquè hi van votar en contra? Resposta: perquè Rubalcaba no vol cap mena de referèndum i perquè no hagués acceptat trencar la disciplina de vot en aquest assumpte en un debat d'aquesta importància. I si alguns diputats del PSC ho haguessin fet, probablement haguessin acabat sancionats o fins i tot expulsats del partit. Aquesta és l'aposta federal amb la qual el PSOE es vol desmarcar del PP a Madrid?
Però no ens centrem en això si no en la posició i la credibilitat en la que queda el PSC que és pràcticament nul·la. Pere Navarro ho té molt complicat per guanyar credibilitat dels seus propis votants de cara a les pròximes eleccions catalanes. Ho sap. Ara diu estar preocupat pels desafiliats que estan patint els socialistes catalans en els últims mesos. Primer va assegurar que eren uns quants militants que no podien pagar la quota per la crisi, ara ja ha arribat a nivells tant alts que ha hagut de reconèixer l'evidència: que tenen un problema. Com Navarro no prengui alguna mesura contundent, en els propers comicis catalans, podria arribar a convertir-se en cinquena força política al Parlament. I va camí d'aconseguir-ho, perquè si la seva resposta contundent és convertir Espanya en un estat federal que no vol el PP i que el PSOE condiciona a com ho vulguin ells, sense acceptar cap possibilitat que els catalans decideixin el seu futur, doncs el panorama del PSC és per apretar a córrer. I no cal recordar el paper de Zapatero no fa tants anys. I el pitjor de tot és que sembla que Pere Navarro no se'n adona i potser quan ho faci, ja serà massa tard.

Rajoy ni vol ni pot reformar la Constitució.

Mariano Rajoy, va instar al trio català, que fa uns dies va visitar el Congrés per demanar poder votar, que reformin la Constitució. El president del govern espanyol assegurava,en aquell moment, que deixava la porta oberta per negociar aquesta possible reforma. No van passar ni 24 hores després, que des del mateix PP es va tancar aquesta possibilitat. Ni referèndum ni reforma de la Constitució. No, no i no!

La veritat es que tot i que alguns mitjans catalans destacaven, al dia següent de la intervenció de Rajoy, aquesta porta oberta, tots els que seguim l'actualitat política sabem del cert que era un 'farol'. Perquè? Doncs perquè la reforma de la Constitució espanyola necessita, com a mínim, que els dos partits majoritaris estatals (PP i PSOE) estiguin d'acord. Amb l'actual configuració del Congrés no hi ha lloc per un mínim acord i menys per intentar resoldre el 'problema catalán' tal i com està plantejat actualment. Ja sabem que, fa uns anys, populars i socialistes es van posar ràpidament d'acord per reformar-la a instàncies de la cancellera Angela Merkel. Però una cosa és el que dicta Europa, o més ben dit, Alemanya, i un altre la voluntat dels catalans.
Mariano Rajoy ni té ni tindrà cap intenció de reformar la Constitució per resoldre el problema català. Menys encara perquè els catalans puguin decidir si volen o no seguir formant part d'Espanya. Rajoy, quan diu 'reformar-la' vol dir tocar-la per donar uns quants diners més perquè s'acontentin els catalans. (Tot i que recordem que ja li va dir NO a Artur Mas pel concert econòmic, abans del tema de la consulta). Tenint en compte que parla de diners, té raó quan diu que no pot reformar-la. Això implicaria anar en perjudici d'altres comunitats que, segurament, reclamarien els mateixos privilegis. Eus aquí el problema. En el seu dia ens van vendre el 'café para todos' (AVE para todos, aeropuertos para todos) i ara s'ha convertit en un laberint que dóna una difícil sortida.
La majoria dels ciutadans espanyols estan d'acord en què mantenir 17 autonomies a l'Estat surt molt car i és insostenible a llarg termini en la situació econòmica actual, però no hi ha cap polític que hagi tingut el suficient valor per el·liminar algunes autonomies després de prop de 40 anys. Quines es mantenen? Quines s'eliminen? Per això caldria veure les coses amb perspectiva i una nova transició política capaç de posar d'acord a gent que, ideològicament, estan cada vegada més lluny. I la possibilitat d'aconseguir-ho és la mateixa que Espanya es converteixi en república quan es mori el rei Joan Carles. Està difícil! No hi ha polítics espanyols a l'alçada del moment històric que vivim.