El PSC menysprea el seu electorat.

Us posaré a prova. La foto que teniu a la vostra esquerra és una del Congrés dels Diputats. Distingiu algun diputat del PSC? Oi que no? Jo tampoc. És la manera més gràfica de definir la influència que tenen actualment els socialistes catalans a Madrid: cap. L'últim exemple el tenim en la votació al Congrés, de fa uns dies, en què el Parlament català demanava permís per fer un referèndum legal i per tant, constitucional sobre la independència de Catalunya.
El PSC hi va votar en contra. Trist, lamentable, patètic,...hi haurien més adjectius per definir el posicionament que van prendre els socialistes catalans. Atenció! No els critico pel fet de votar en contra. No us equivoqueu! Els critico per desatendre la voluntat dels seus propis votants amb els quals ha faltat a la veritat al incomplir el programa electoral amb el qual es van presentar a les eleccions catalanes. En la propaganda electoral deixaven clar que volien un referèndum sobre la independència sempre i quan fos constitucional. Doncs bé, aquesta última votació que es va fer al Congrés era, segurament, l'última oportunitat que tenien els diputats dels PSC per aconseguir un acord amb l'Estat per fer el referèndum. Aleshores, perquè hi van votar en contra? Resposta: perquè Rubalcaba no vol cap mena de referèndum i perquè no hagués acceptat trencar la disciplina de vot en aquest assumpte en un debat d'aquesta importància. I si alguns diputats del PSC ho haguessin fet, probablement haguessin acabat sancionats o fins i tot expulsats del partit. Aquesta és l'aposta federal amb la qual el PSOE es vol desmarcar del PP a Madrid?
Però no ens centrem en això si no en la posició i la credibilitat en la que queda el PSC que és pràcticament nul·la. Pere Navarro ho té molt complicat per guanyar credibilitat dels seus propis votants de cara a les pròximes eleccions catalanes. Ho sap. Ara diu estar preocupat pels desafiliats que estan patint els socialistes catalans en els últims mesos. Primer va assegurar que eren uns quants militants que no podien pagar la quota per la crisi, ara ja ha arribat a nivells tant alts que ha hagut de reconèixer l'evidència: que tenen un problema. Com Navarro no prengui alguna mesura contundent, en els propers comicis catalans, podria arribar a convertir-se en cinquena força política al Parlament. I va camí d'aconseguir-ho, perquè si la seva resposta contundent és convertir Espanya en un estat federal que no vol el PP i que el PSOE condiciona a com ho vulguin ells, sense acceptar cap possibilitat que els catalans decideixin el seu futur, doncs el panorama del PSC és per apretar a córrer. I no cal recordar el paper de Zapatero no fa tants anys. I el pitjor de tot és que sembla que Pere Navarro no se'n adona i potser quan ho faci, ja serà massa tard.

La nueva casa 'de luxe' de Zapatero.

Pocs dies li queden a Zapatero per deixar oficialment la Moncloa i la presidència del govern espanyol i ja ha decidit quina serà la casa on viurà els propers anys. Tot i que el seu objectiu era tornar a León, on s'està fent una casa, les filles que estudien a Madrid, han pressionat perquè el president en funcions es decideixi per seguir a Madrid, almenys durant un temps. Zapatero no ha escollit una casa qualsevol i és evident que la crisi no té cap efecte sobre la seva butxaca. Marxarà a una mansió situada a Somosaguas, a Madrid, on es va rodar precisament part de la pel·lícula Torrente 4. La casa (que podeu veure a la foto) és de lloguer, li costarà 2.550 € al mes, i té tots els luxes que us podeu imaginar: 4 habitacions, 3 lavabos, piscina, porxo, jardí privat...La zona és d'alt nivell. Prova d'això és que també hi viuen, entre d'altres, Cristiano Ronaldo, Emilio Botín i la família Ruiz-Mateos. En fi, ens diuen que els polítics representen el poble, però el que veig cada vegada més, és que els polítics s'enriqueixen del poble.


Pocos días le quedan a Zapatero para dejar oficialmente la Moncloa y la presidencia del gobierno español y ya ha decidido cuál será la casa donde vivirá los próximos años. Aunque su objetivo era volver a León, donde se está haciendo una casa, las hijas que estudian en Madrid, han presionado para que el presidente en funciones decida quedarse en Madrid, al menos durante un tiempo. Zapatero no ha escogido una casa cualquiera y es evidente que la crisis no tiene ningún efecto sobre su bolsillo. Irá a una mansión situada en Somosaguas, en Madrid, donde se rodó precisamente parte de la película Torrente 4. La casa (que podéis ver en la foto) es de alquiler, le costará 2.550 € al mes, y tiene todos los lujos que te puedas imaginar: 4 habitaciones, 3 baños, piscina, porche, jardín privado... La zona es de alto nivel. Prueba de ello es que también viven, entre otros, Cristiano Ronaldo, Emilio Botín y la familia Ruiz-Mateos. En fin, nos dicen que los políticos representan al pueblo, pero lo que veo cada vez más, es que los políticos se enriquecen del pueblo.

La matrícula de Aznar y la indiferencia de Zapatero.

L'expresident espanyol, José María Aznar, va imposar, quan governava, les matrícules de cotxes uniformes a tot Espanya. D'aquesta manera va acabar amb el distintiu provincial i no va introduïr ni acceptar cap modificació depenent de la comunitat autònoma d'on sigués el vehicle. Era la manera més exemplificada de demostrar, en fets, el que ell reitera en paraules: que Espanya és una gran nació. Algunes empreses van donar suport a la decisió perquè asseguraven que el distintiu provincial els perjudicava si havien de viatjar a segons quines comunitats autònomes. Doncs bé, han passat els anys. Zapatero ha governat durant 7 i tampoc ha modificat les matricules uniformes, ni ha deixat que les comunitats decidissin voluntàriament si afegien o no el seu distintiu autonòmic. En el cas de Zapatero, potser per indiferència o perquè en el fons també creu que Espanya és una gran nació, tot i que en el seu cas ho digui en la intimitat. El temps, però, posa les coses al seu lloc i la decisió que va prendre en el seu dia Aznar, i que ha mantingut Zapatero, s'ha tornat un cas únic a Europa. Portugal, Alemanya, Itàlia i fins i tot un país tant centralista com França incorpora el distintiu provincial o regional a les noves matrícules. Amb aquesta decisió, en aquests països, ningú s'ha rasgat les vestidures, ni les empreses han deixat de fer negocis, ni dubten de la unitat d'aquests estats. Tot al contrari del que ens passa aquí. Aleshores, quin és el problema? Perquè el govern espanyol no pot deixar decidir a una comunitat si vol o no afegir un distintiu autonòmic o fins i tot deixar-ho a mans dels propietaris dels vehicles. Un país tan unit i liberal com els Estats Units, no té cap mena d'inconvenient perquè els seus propis ciutadans matriculin els cotxes com vulguin i li puguin posar fins i tot el nom de la seva mascota. Ja és hora que si això és un país de veritat, algú s'ho comenci a creure i imposant no és la millor manera de creure's-ho. "Una gran nación", com deia Rajoy en el debat de dilluns amb Rubalcaba, no s'aconseguirà a base de cops de matrícula uniformitzada si no en base al respecte per allò que és diferent. Mentre aquesta batalla no es guanyi, mentre un andalús, un madirleny o extremeny no senti el català, el basc o el gallec tant seu com el castellà o al revés, aquest no serà un país normal i les diferències cada cop ens allunyaran més els uns dels altres. Ep! però com deia Aznar, hablamos sólo de chapas!  

El ex presidente español, José María Aznar, impuso, cuando gobernaba, las matrículas de coches uniformes en toda España. De esta manera terminó con el distintivo provincial y no introdujo ni aceptó ninguna modificación dependiendo de la comunidad autónoma de donde fuese el vehículo. Era la manera más ejemplificada de demostrar, en hechos, lo que él reitera en palabras: que España es una gran nación. Algunas empresas apoyaron la decisión porque aseguraban que el distintivo provincial los perjudicaba si debían viajar a según qué comunidades autónomas. Pues bien, han pasado los años. Zapatero ha gobernado durante 7 y tampoco ha modificado las matriculas uniformes, ni ha dejado que las comunidades decidieran voluntariamente si añadían o no su distintivo autonómico. En el caso de Zapatero, quizá por indiferencia o porque en el fondo también cree que España es una gran nación, aunque en su caso lo diga en la intimidad. El tiempo, sin embargo, pone las cosas en su sitio y la decisión que tomó en su día Aznar, y que ha mantenido Zapatero, se ha vuelto un caso único en Europa. Portugal, Alemania, Italia e incluso un país tan centralista como Francia incorpora el distintivo provincial o regional en las nuevas matrículas. Con esta decisión, en estos países, nadie se ha rasgado las vestiduras, ni las empresas han dejado de hacer negocios, ni dudan de la unidad de estos estados. Todo lo contrario de lo que nos pasa aquí. Entonces, ¿cuál es el problema? ¿Porque el gobierno español no puede dejar decidir a una comunidad si quiere o no añadir un distintivo autonómico, o incluso dejarlo en manos de los propietarios de los vehículos?. Un país tan unido y liberal como Estados Unidos, no tiene ningún tipo de inconveniente para que sus propios ciudadanos matriculen los coches como quieran y puedan poner incluso el nombre de su mascota. Ya es hora de que si esto es un país de verdad, alguien se lo empiece a creer, e imponiendo no es la mejor manera de creérselo. "Una gran nación", como decía Rajoy en el debate del lunes con Rubalcaba, no se conseguirá a base de golpes de matrícula uniformizada, si no en base al respeto por lo diferente. Mientras esta batalla no se gane, mientras un andaluz, un madirleño o extremeño no sienta el catalán, el vasco o el gallego tanto suyo como el castellano o al revés, éste no será un país normal y las diferencias cada vez nos alejarán más los unos de los otros. ¡Eh! pero como decía Aznar, Hablamos solo de chapas!