Podem, a favor del Dret a Decidir

La sorpresa de les eleccions europees a Espanya ha estat el partit Podem (Podemos), de Pablo Iglesias. El moviment del 15-M sembla haver trobat, en aquest partit, un líder per intentar aconseguir un canvi polític a nivell espanyol. El primer pas: començar a posar fi al bipartidisme que hi ha a Espanya (no a Catalunya), després consolidar el seu espai electoral i qui sap si arribar algun dia al poder. En tan sols 5 mesos d'existència ha aconseguit treure 5 representants a les eleccions europees, més que Ciutadans que tot i que ha pujat a nivell estatal, a Catalunya pateix un cert retrocés en favor de Podem.

Sobre Catalunya, Podem ho té molt clar. Els catalans han de decidir el seu futur nacional i la seva integració o no a la Unió Europea. L'únic partit estatal que va en aquesta línia és Esquerra Unida (a Catalunya, ICV). La posició a favor del Dret a Decidir contrasta amb la del PP, PSOE, UPyD y Ciudadanos, que mantenen una posició totalment contrària i inamovible sobre aquest tema. Un altre diferència destacada és que Podem no és un partit totalment favorable a l'Euro. És a dir, que si la moneda única serveix per millorar la nostra economia i societat està a favor, però si només ens serveix per dependre més d'Alemanya i d'imposicions dels BCE i de la cancellera Merkel, està en contra. Sobre monarquia o república, també demana que siguin els ciutadans que democràticament decideixin en quin tipus de país volen viure. I pel que fa els bancs, el seu posicionament és clar: res de salvar-los. També assegura que si governessin, prohibirien als bancs fer fora de casa la gent que no pot pagar la hipoteca. Un missatge populista, però que en època de crisi, o més ben dit, d'empobriment que viu el país, arriba a molta gent.

El temps dirà si Podem ha arribat per quedar-se i per convertir-se en una veritable alternativa de poder o si és una flor que no fa estiu. De moment, el que és clar és que si Podem governés a Espanya, Catalunya no tindria cap problema per decidir sobre la seva independència, i  tot això estic convençut que es faria sense necessitat de canviar la Constitució. Perquè? Perquè si un partit com Podem hagués governat Espanya, segurament mai s'hagués arribat a la situació en la que es troba ara Catalunya, un punt de no retorn i que, probablement, desembocarà el #9N2014 en alguna cosa, ja sigui referèndum o eleccions anticipades.

Los griegos, al límite de la paciencia con Alemania.

Jornada de vaga general (Atenes, Grècia, 7 de febrer de 2012).

Aquesta fotografia és molt significativa. Es va fer ahir, durant una nova jornada de vaga general a Grècia, contra les retallades que està patint el país hel·lènic. El govern grec es veu obligat a imposar les retallades que exigeix la Unió Europea per seguir reben ajudes econòmiques i no declarar-se en bancarrota. Aquestes ajudes, però, estan ofegant els grecs i al mateix temps esgotant la seva paciència. Tothom sap que un país on s'han de fer retallades no pot créixer econòmicament i, per tant, no pot generar riquesa. Per aconseguir-ho s'ha d'invertir i fer despesa. Recepta contrària és la que proposen Alemanya i França. Aquesta situació comença a provocar la desesperació dels grecs, que no veuen sortida a la greu situació que viuen. La novetat de la jornada de vaga general d'aquest 7 de febrer, que segons els sindicats va tenir un seguiment del 80%, és que per primera vegada s'ha vist ciutadans grecs cremant una bandera alemanya. És un avís, pels que tiben massa de la corda: Alemanya principalment i França. No poden dictar sentències en nom de la Unió Europea tenint en compte només les xifres i deixant de banda les persones, que és el que hi ha darrera les xifres. Alguns experts vaticinen que el futur de Grècia a la zona Euro, és a dir, dins la moneda única, és cada cop més dubtós i situen en un 50% les possibilitats que Grècia hagi de marxar de l'Euro. Veurem que acaba passant però països com Espanya haurien de mirar-se de reüll la situació que viu Grècia i recordar aquella frase que diu: si las barbas de tu vecino ves cortar, pon las tuyas a remojar.

Esta fotografía es muy significativa. Se hizo ayer, durante una nueva jornada de huelga general en Grecia, contra los recortes que está sufriendo el país helénico. El gobierno griego se ve obligado a imponer los recortes que exige la Unión Europea para seguir recibiendo ayudas económicas y no declararse en bancarrota. Estas ayudas, sin embargo, están ahogando a los griegos y al mismo tiempo agotando su paciencia. Todo el mundo sabe que un país donde se tienen que hacer recortes no puede crecer económicamente y, por tanto, no puede generar riqueza. Para ello hay que invertir y hacer gasto. Receta contraria es la que proponen Alemania y Francia. Esta situación empieza a provocar la desesperación de los griegos, que no ven salida a la grave situación que viven. La novedad de la jornada de huelga general de este 7 de febrero, que según los sindicatos tuvo un seguimiento del 80%, es que por primera vez se ha visto ciudadanos griegos quemando una bandera alemana. Es un aviso para los que tiran demasiado de la cuerda: Alemania principalmente y Francia. No pueden dictar sentencias, en nombre de la Unión Europea, teniendo en cuenta sólo las cifras y dejando de lado las personas, que es lo que hay detrás de las cifras. Algunos expertos vaticinan que el futuro de Grecia en la zona Euro, es decir, dentro de la moneda única, es cada vez más dudoso y sitúan en un 50%las posibilidades que Grecia tenga que marcharse del Euro. Veremos que acaba pasando pero países como España deberían mirarse de reojo la situación que vive Grecia y recordar aquella frase que dice: si las barbas de tu vecino ves cortar, pon las tuyas a remojar.

Así se promocionan las hortalizas españolas en Alemania.

Sembla mentida que a aquestes altures de la pel·lícula el govern espanyol no sàpiga treure profit a una campanya de promoció de les fruites i verdures espanyoles a Alemanya. Recordem que el govern alemany es veu obligat a emetre aquests anuncis en recompensa pels danys causats per la bactèria E.coli, el brot del qual es va atribuir, en un primer moment, a productes espanyols. Doncs bé, el govern espanyol enlloc de fer un anunci explicant la qualitat dels productes espanyols i el procés a través del qual es garanteix la seva qualitat, es dedica a fer un anunci folklòric, en què es veuen persones somrient i ballant sevillanes. Home! No tinc res en contra de les sevillanes ni de la cultura andalusa, però en aquesta campanya no es tractava de promocionar això, si no de fer veure a un alemany que les hortalisses espanyoles són de gran qualitat i ballant sevillanes això no es demostra.   


Parece mentira que a estas alturas de la película el gobierno español no sepa sacar provecho a una campaña de promoción de las frutas y verduras españolas en Alemania. Recordemos que el gobierno alemán se ve obligado a emitir estos anuncios en recompensa por los daños causados ​​por la bacteria E.coli, el brote del cual se atribuyó,en un primer momento, a productos españoles. Pues bien, el gobierno español en lugar de hacer un anuncio explicando la calidad de los productos españoles y el proceso a través del cual se garantiza su calidad, se dedica a hacer un anuncio folclórico, en el que se ven personas sonriendo i bailando sevillanas. Hombre! No tengo nada en contra de las sevillanas ni de la cultura andaluza, pero en esta campaña no se trataba de promocionar eso, si no de hacer ver a un alemán que las hortalizas españolas son de gran calidad y bailando sevillanas eso no se demuestra.


Es scheint unglaublich, dass an dieser Stelle in den Film nicht kennen die spanische Regierung eine Kampagne zur Förderung des Obst und Gemüse in Deutschlandspanische Kapital zu schlagen. Daran erinnern, dass die deutsche Regierung gezwungen war, diese Hinweise als Belohnung für Schäden, die durch das Bakterium E. coliverursacht Problem, war der Ausbruch zugeschrieben, auf den ersten, ein spanischerProdukte. Nun, das ist die spanische Regierung im Amt, um eine Durchsage zu erklärendie Qualität der spanischen Produkte und Verfahren, durch die die Qualität sichert zu machen, dass eine Ad-Folk, wo ich sehen, wie Menschen lächeln, tanzen Sevillanaskönnen gewidmet. Man! Ich habe nichts gegen Sevilla und andalusische Kultur, aber dieseAktion war nicht fördern, dass, wenn Sie nicht sehen, ein deutscher spanischen Gemüsehoher Qualität und Sevillana tanzen, die nicht abgebildet ist.

De país d'immigrants a país d'emigrants.

Ningú ho hagués dit fa dos o tres anys. Hem passat, en poc temps, de ser un país que rep milers d'immigrants a que alguns, cada cop més, es vegin obligats a marxar fora per trobar feina. La crisi que vivim i les poques perspectives a curt i mig termini, han fet decidir-se a més d'un de provar sort en un altre país, on l'atur no sigui del 21% i les feines tinguin un sou decent. Hi ha arquitectes que es plantegen marxar al Brasil, aprofitant la inèrcia olímpica, altres professionals s'han decidit per Anglaterra o Alemanya. Aquestes són algunes de les principals destinacions que estan acollint catalans i espanyols. Als que encara tenim l'esperança de trobar alguna cosa aquí, els experts ens recomanen que no falsegem els currículums i que busquem en l'àmbit on som més destacats. Doncs bé, pel que fa a la professió periodística, que és l'àmbit que jo conec personalment, a més de no haver-hi feina, la que hi ha està molt mal pagada. Fa un dies em trucava un amic al qual li oferien 800 € nets al mes per 12 pagues per treballar tot el dia en un portal digital. I encara hauria d'estar content, li van dir, perquè darrera seu hi havia una llarga llista de currículums de persones que fins i tot estarien disposades a treballar per menys. Altres mitjans, que necessiten un reforç, es dediquen directament a buscar becaris, que no cobren i que per tant surten més barats. La qualitat? Això ja no té gaire interès. Malauradament es busca més que l'empresa tingui beneficis, que no pas la qualitat del producte que s'ofereix. Així ens va. Un país, on els bons professionals es veuen obligats a emigrar amb l'esperança de llaurar-se un futur millor. Els empresaris haurien de deixar de fer-se les víctimes d'aquesta crisi i els polítics s'haurien de donar compte que estan perdent la millor generació formada professionalment i que això, a la llarga, també passarà factura al propi país. 


Nadie lo hubiera dicho hace dos o tres años. Hemos pasado, en poco tiempo, de ser un país que recibe miles de inmigrantes a que algunos, cada vez más, se vean obligados a marcharse fuera para encontrar trabajo. La crisis que vivimos y las pocas perspectivas a corto y medio plazo, han hecho decidirse a más de uno a probar suerte en otro país, donde el paro no sea del 21% y los trabajos tengan un sueldo decente. Hay arquitectos que se plantean irse a Brasil, aprovechando la inercia olímpica, otros se han decidido por Inglaterra o Alemania. Estos son algunos de los principales destinos que están acogiendo a catalanes y españoles. A los que aún tenemos la esperanza de encontrar algo aquí, los expertos nos recomiendan que no falseemos los currículums y que busquemos en el ámbito donde somos más destacados. Pues bien, en cuanto a la profesión periodística, que es el ámbito que yo conozco personalmente, además de no haber trabajo, lo que hay está muy mal pagado. Hace unos días me llamaba un amigo al que le ofrecían 800 € netos al mes por 12 pagas por trabajar todo el día en un portal digital. Y debería estar contento, le dijeron, porque detrás de él había una larga lista de currículums de gente que incluso estaría dispuesta a trabajar por menos. Otros medios, que necesitan un refuerzo, se dedican directamente a buscar becarios, que no cobran y que por lo tanto salen más baratos. La calidad? Esto ya no tiene mucho interés. Desgraciadamente se busca más los beneficios de la empresa a la calidad del producto que se ofrece. Así nos va. Un país, donde los buenos profesionales se ven obligados a emigrar con la esperanza de labrarse un futuro mejor. Los empresarios deberían dejar de hacerse las víctimas de esta crisis y los políticos tendrian que darse cuenta que están perdiendo la mejor generación formada profesionalmente y que esto, a la larga, también pasará factura al propio país.