
Els que es posicionen que quedaria dins de la UE ho justifiquen amb diversos motius. Primer, perquè no hi ha antecedents d'un país que, formant ja part de la UE en quedés exclosa per independitzar-se. La legislació europea no ha previst ni té res escrit en aquests casos. Segons el Consell Assessor per la Transició Nacional de Catalunya (CATN) si en quedés fora de la UE seria només temporalment, durant un breu espai de temps i els catalans, durant aquest període, mantindrien tots els drets europeus. La decisió, segons el CATN, dependrà bàsicament de criteris polítics i interessos econòmics. En l'informe també adverteixen que una negativa rotunda d'Espanya que Catalunya formes part de la UE no podria forçar una sortida definitiva.
Interessant reflexió la que Xavier Sala i Martin va fer, fa unes setmanes, al president de la Comissió Europa, José Manuel Durao Barrosso. En una sala plena, de gom a gom, va etzibar-li aquesta reflexió: "Com pot ser que la UE estigui facilitant l'ingrés a països que han solucionat els seus conflictes mitjançant les guerres i amb milers de morts a les esquenes i en canvi veti o amenaci amb l'expulsió aquells territoris que, ja formant part, volen democràtica i pacíficament decidir el seu futur mitjançant les urnes?
Una bona reflexió que s'hauria de fer des d'Europa si no vol perdre la poca credibilitat que li queden a les seves institucions.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada