Anàlisi del resultat de les eleccions del #27S

Les eleccions del #27S d'aquest 2015 no es poden comparar amb les del 2012 perquè les circumstàncies i alguns dels partits que s'hi presenten no són els mateixos. Tot i això, sí que hi ha una certa relació en el traspàs de vots d'una formació a un altre. Analitzem cas a cas:

Resultat eleccions catalanes 2012

Junts Pel Sí+CUP: L'any 2012 CiU i ERC per separat obtenien 74 diputats. Ara n'han obtingut 62. Una xifra inferior que es compensa, però, amb l'increment de la CUP que ha passat de 3 a 10. S'ha de tenir en compte que al 2012 CiU no es presentava com un partit independentista i ara sí. Que sumava Unió, que ara ha anat per separat. Amb tot això, els resultats són bons, tot i que tenen un problema: L'independentisme té un sostre, ara mateix, de 2 milions de vots. En calen més.

Resultat eleccions catalanes #27S 2015

Ciutadans: Gran creixement d'un partit que basa el seu discurs en l'antiindependentisme, en el bilingüisme (sempre en defensa del castellà, el català, allà on és testimonial, res de res), i en la regeneració política que volen portar a terme no només a Catalunya si no al conjunt de l'Estat. Ha arreplegat vots sobretot del PP però també del PSC. La seva candidata, Inés Arrimadas, ha donat la impressió d'haver sortit d'un càsting de nous polítics. Bona imatge, cert holiganisme polític, però li falten taules i experiència per no semblar que diu sempre les mateixes frases (que li preparen els seus assessors en campanya) per col·locar en el moment adequat. El seu perfil de votant: unionista convençut, que no li interessa massa la política però que vol un canvi. Recordem que Ciutadans ha estat l'únic partit que ha posat en el cartell una persona (el seu líder, Albert Rivera) que no era candidat. Els hi fallen les formes: la mateixa nit electoral demanaven la dimissió de Mas i la convocatòria de noves eleccions) D'aquí el holiganisme polític que crec que practica aquest partit i que comentava abans.
PSC: Miquel Iceta s'ha convertit en una icona del 'bon rotllo' en aquestes eleccions. Del mal rollo que generaven altres partits, ell ha estat capaç de riure's d'ell mateix al ritme de la música que li agrada. I això, al votant del PSC li ha agradat per damunt de les contradiccions argumentals entre ell i Pedro Sánchez sobre si Catalunya és o no una nació. De fet, al votant 'sociata' que li queda al PSC crec que és un aspecte que li importa ben poc, ja que ara mateix el votant és més PSOE que no pas PSC. La part més 'catalanista' ja fa temps que, com pètals de rosa, va abandonar el receptàcle.
CSQEP: El seu candidat, Lluis (Franco - aquest cognom l'amagava) Rabell ha donat la imatge de jubilat al que li han donat una oportunitat excepcional per estar a la primera fila política i que per aconseguir-ho s'ha inventat que ell va votar SÍ-SÍ el #9N per rabieta contra el PP. Però remarcava que no és independentista (suposo que per acontentar Podem de Pablo Iglesias). Ara bé, ell mateix assegurava que al seu partit sí que hi ha independentistes, però que no tenien la 'indepe' com una prioritat. A banda d'això, la CUP de Baños, s'haurà endut molts vots d'aquest partit amb un discurs molt més irreverent i alternatiu que el que ofereix ara mateix Podem, que està més pendent d'acontentar tothom amb la vista posada a les eleccions espanyoles. En resum, un cacao al qual cal afegir: on estava Colau?
PP: Els catalans consideren, majoritàriament, que el problema que hi ha entre Catalunya i Espanya en els últims anys l'han generat ells (4 milions de signatures contra l'Estatut, enviar-lo al Tribunal Constitucional...) I quina solució han aportat a l'encaix? Cap ni una. Un NOOOOO constant de Rajoy a totes les propostes provinents de Catalunya. La patacada electoral tindrà conseqüències a Madrid. Temps al temps. De moment, l'expresident espanyol, José María Aznar, ja posa en dubte que Mariano Rajoy sigui el millor candidat del PP a les eleccions espanyoles de desembre. Veurem. Albiol ha fet el que ha pogut i gràcies. Almenys ha reconegut els mals resultats, que altres sempre van de guanyadors, encara que perdin.
Unió: El 'seny' que reclamava Unió ha passat a millor vida. La 'rauxa' és el que es porta i un Duran i Lleida que tothom associa al 'Palace' i ser considerat un 'dinousaure' de la política, no és la millor carta de presentació en aquests temps. O es renoven de cara a les eleccions espanyoles o desapareixeran del tot. Els ciutadans no s'han empassat que en dos mesos passessin de donar suport a Mas a retirar-li el suport i dir que ja no eren independentistes. La gent vol les idees clares. Li ha passat una cosa semblant a CSQEP. La indefinició els hi ha passat factura.