¿Privatizar las televisiones autonómicas? Unas sí, otras no.

Hi ha dos tipus de teles autonòmiques: les que van néixer per donar a conèixer una realitat i cultura diferent, que TVE no donava, i les que van néixer perquè si "ellos tienen una yo quiero otra". És una versió més del 'café para todos'. Amb el temps, però, hem vist que el 'café para todos' no existeix, que entre les autonomies no hi ha igualtat, ni a nivell d'impostos, ni peatges, ni de serveis. No és casualitat que les primeres televisions autonòmiques a néixer fossin ETB, TV3 i TVG. Totes tres televisions corresponen a uns territoris on es parla una llengua diferent al castellà. El sentit que tenia la seva creació, i que segueix tenint a l'actualitat, és suplir un servei pràcticament inexistent per part de TVE, que sigui dit de passada també paguem entre tots. La cultura d'un territori minoritari dins d'un estat s'ha de protegir i reforçar. Amb l'aparició de les cadenes privades i posteriorment de més canals a la TDT, els territoris amb llengua pròpia han vist com la seva llengua es convertia en pràcticament residual. Ja que les televisions privades es desentenen de tot allò que no es castellà, la funció pública és corregir-ho i protegir l'espècie més dèbil. Aquest és el sentit d'una televisió autonòmica. En canvi, les televisions autonòmiques que van sorgir posteriorment, en territoris sense llengua pròpia, també donen un servei de proximitat als seus ciutadans, sí, però no tenen la mateixa responsabilitat: protegir una llengua. És per aquest motiu, que la lògica ens fa pensar que les televisions que sí que s'han de privatitzar son les que tenen menys responsabilitat en aquest sentit, o sigui que no tenen una llengua pròpia al darrera a la qual s'ha de donar suport. Aquest no és tan sol el meu punt de vista, també ho és del PP, quan decideix no privatitzar TVE. Perquè no ho fa? Doncs, perquè considera que una televisió pública, on es reforçi la identitat cultural i la llengua comuna d'un país, és necessària. És el mateix argument que faig servir per defensar que les televisions autonòmiques amb llengua pròpia han de seguir sent públiques. I potser, com ja fan les ràdios privades, les televisions privades haurien de tenir en compte que Espanya no és un país uniforme on només hi ha una cultura, una llengua, i dues maneres de pensar. I un respecte, vers una part dels seus ciutadans, l'aconseguiran el dia que també respectin una cultura diferent a la castellana, que teòricament també és pròpia perquè es espanyola, o no?. Això vol dir emetre també en una llengua, que l'haurien de considerar també com la pròpia del país. Mentre siguin excloents, difícilment aconseguiran que aquest país es normalitzi culturalment parlant. I ja no parlem de TVE, que com a televisió pública no hauria de fer petites desconnexions territorials, si no un programa d'abast estatal on el català, el basc o el gallec es pugués sentir des de qualsevol punt d'Espanya. Això és integració. La resta és crear fronteres, que no precísament es crean des de la perifèria, si no des del centre.

Hay dos tipos de telas autonómicas: las que nacieron para dar a conocer una realidad y cultura diferente, que TVE no daba, y las que nacieron porque si "ellos tienen una yo quiero otra". Es una versión más del 'café para todos'. Con el tiempo, hemos visto que el 'café para todos' no existe, que entre las autonomías no hay igualdad, ni a nivel de impuestos, ni peajes, ni de servicios. No es casualidad que las primeras televisiones autonómicas a nacer fueran ETB, TV3 y TVG. Las tres televisiones corresponden a unos territorios donde se habla una lengua diferente al castellano. El sentido que tenía su creación, y que sigue teniendo en la actualidad, es suplir un servicio prácticamente inexistente por parte de TVE, que dicho sea de paso también pagamos entre todos. La cultura de un territorio minoritario dentro de un estado se debe proteger y reforzar. Con la aparición de las cadenas privadas y posteriormente de más canales en la TDT, los territorios con lengua propia han visto como su lengua se convertía en prácticamente residual. Ya que las televisiones privadas se desentienden de todo aquello que no es castellano, la función pública es corregirlo y proteger la especie más débil. Este es el sentido de una televisión autonómica. En cambio, las televisiones autonómicas que surgieron posteriormente, en territorios sin lengua propia, también dan un servicio de proximidad a sus ciudadanos, sí, pero no tienen la misma responsabilidad: proteger una lengua. Es por este motivo, que la lógica nos hace pensar que las televisiones que sí se han de privatizar son las que tienen menos responsabilidad en este sentido, o sea que no tienen una lengua propia detrás a la que se tiene que dar apoyo. Este no es tan solo mi punto de vista, también lo es del PP, cuando decide no privatizar TVE. Porque no lo hace? Porque considera que una televisión pública, donde se refuerza la identidad cultural y la lengua común de un país, es necesaria. Es el mismo argumento que utilizo para defender que las televisiones autonómicas con lengua propia deben seguir siendo públicas. Y quizás, como ya hacen las radios privadas, las televisiones privadas deberían tener en cuenta que España no es un país uniforme donde sólo hay una cultura, una lengua, y dos maneras de pensar.Y un respeto, hacia una parte de sus ciudadanos, lo conseguirán el día que también respeten una cultura diferente a la castellana, que teóricamente también es propia porque es española, o no?. Esto quiere decir emitir también en una lengua, que la deberían considerar también como la propia del país. Mientras sean excluyentes, difícilmente conseguirán que este país se normalice culturalmente hablando. Y ya no hablamos de TVE, que como televisión pública no debería hacer pequeñas desconexiones territoriales, sino un programa de alcance estatal donde el catalán, el vasco o el gallego se pudiera oír desde cualquier punto de España. Esto es integración. El resto es crear fronteras, que no precisamente se crean desde la periferia, si no desde el centro.