Estudiants: utilitzeu nous mètodes de protesta!

Avinguda Diagonal de Barcelona, 29 de febrer. Font: ACN

Passem moment difícils. He comentat més d'una vegada en aquest blog, que la paciència dels ciutadans s'està començant a esgotar. El fet que ningú no vegi encara la llum al final d'aquest llarg túnel anomenat crisi fa que el nerviosisme de la societat vagi en augment dia rera dia. Primer van ser els indignats que van donar un toc d'alerta. Els polítics no els van fer gaire cas. Un any després són els estudiants qui donen un segon toc d'alerta. I sembla que els polítics faran com qui sent ploure: mirar-s'ho i pensar: què hi farem! agafarem un paraigüa per no mullar-nos. Substitueix ara la paraula "paraigüa" per "una bona cartera" i pensa, aleshores, en el nivell de preocupació que creus que pot tenir un polític sobre aquestes protestes. El mateix polític, que com aquí ja hem denunciat més d'un cop, cobra més de 21.000 € a l'any només en desplaçaments de Barcelona capital al Parlament (situat també a Barcelona ciutat). Els polítics són molt llestos. Diversos diaris han destapat aquestes xifres diverses vegades en els últims mesos, però els polítics fan tot el que està a les seves mans perquè la notícia passi desapercebuda. Les protestes dels estudiants tenen sentit i raó. Però erren en les formes. Els estudiants haurien de tenir clar contra qui es fan aquestes protestes: polítics i bancs. Per tant haurien de ser a ells a qui demanéssim responsabilitats. És per aquest motiu que poso en qüestió el mètode que utilitzen els estudiants: tallar la Diagonal, o qualsevol altre carrer. Penseu en l'afectació que provoquen i a qui perjudica i a qui no. Aquest tipus de protesta perjudica als ciutadans, que precisament estan a favor, majoritàriament, de les protestes i que amb prou feines es desplacen per motius com anar a treballar o anar a una entrevista de feina (amb sort). No els ajudem i ens estem tirant pedres sobre nosaltres mateixos. S'ha de canviar el mètode perquè està vist que si seguim utilitzant el tradicional, ja heu vist, amb els anys, quin resultat dona. Què es pot fer? Doncs mètodes de protesta que no impliquin molestar al ciutadà de peu i que segurament pateix tant la crisi com tu. A qui s'ha d'emprenyar de veritat és a una colla de polítics que ens governen o que estan a l'oposició i que entre uns i altres viuen del cuento, fan veure que es tiren la cavalleria per sobre  i després se'n van junts de copes per celebrar que ells això de la crisi no els toca. També s'ha d'emprenyar als presidents de les grans entitats financeres que han pres el pèl als ciutadans durant molts anys. Tots ells haurien de ser jutjats per crims contra la humanitat. Potser no han matat ningú físicament, però sí que estan matant tot una generació de joves que lluiten ara per no perdre l'esperança. Ànims!

Pasamos momentos difíciles. He comentado más de una vez en este blog, que la paciencia de los ciudadanos sebestá empezando a agotar. El hecho de que nadie vea aún la luz al final de este largo túnel llamado crisis hace que el nerviosismo de la sociedad vaya en aumento día tras día. Primero fueron los indignados que dieron un toque de alerta. Los políticos no les hicieron mucho caso. Un año después son los estudiantes quienes dan un segundo toque de alerta. Y parece que los políticos harán como quien oye llover: mirarlo y pensar: ¿qué le vamos a hacer! cogeremos un paraguas para no mojarnos. Sustituye ahora la palabra "paraguas" para "una buena cartera" y piensa, entonces, en el nivel de preocupación que crees que puede tener un político sobre estas protestas. El mismo político, que como aquí ya hemos denunciado más de una vez, cobra más de 21.000 € al año sólo en desplazamientos de Barcelona capital en el Parlamento (situado también en Barcelona ciudad). Los políticos son muy listos. Varios diarios han destapado estas cifras varias veces en los últimos meses, pero los políticos hacen todo lo que está en sus manos para que la noticia pase desapercibida. Las protestas de los estudiantes tienen sentido y razón. Pero se equivocan en las formas. Los estudiantes deberían tener claro contra quien se hacen estas protestas: políticos y bancos. Por lo tanto deberían ser a ellos a quienes pidiéramos responsabilidades. Es por este motivo que pongo en cuestión el método que utilizan los estudiantes: cortar la Diagonal, o cualquier otra calle. Piensa en la afectación que provocan y a quién perjudica ya quién no. Este tipo de protesta perjudica a los ciudadanos, que precisamente están a favor, mayoritariamente, de las protestas y que apenas se desplazan por motivos como ir a trabajar o ir a una entrevista de trabajo (con suerte). No les ayudamos y nos estamos tirando piedras sobre nosotros mismos. Hay que cambiar el método porque está visto que si seguimos utilizando el tradicional, ya habéis visto, con los años, qué resultado da. ¿Qué se puede hacer? Pues métodos de protesta que no impliquen molestar al ciudadano de a pie y que seguramente sufre tanto la crisis como tú. A quién se debe cabrear de verdad es al grupo de políticos que nos gobiernan o que están en la oposición y que entre unos y otros viven del cuento, hacen ver que se tiran la caballería por encima y luego se van juntos de copas para celebrar que ellos esto de la crisis no les toca. También se tiene que emprenyar a los presidentes de las grandes entidades financieras que han tomado el pelo a los ciudadanos durante muchos años.Todos ellos deberían ser juzgados por crímenes contra la humanidad. Quizá no han matado a nadie físicamente, pero sí que están matando a una generación de jóvenes que luchan ahora para no perder la esperanza. Ánimos!