Precios parecidos a Europa, excepto en el sueldo.

Amb l'inici del 2012 han augmentat els preus de diversos productes. Descaradament ho ha fet el transport públic a Barcelona, on el bitllet senzill ja val 2 euros i la T-10 ha pujat un euro. A la foto, podem veure una comparativa del que costa el bitllet senzill de metro en algunes ciutats, i al costat el salari mínim corresponent en aquell país. Com podeu comprovar, hi ha un abisme entre el salari mínim que hi ha a Espanya i a d'altres països del nostre entorn. On pràcticament no hi ha diferència és en el preu del bitllet senzill. Això significa que el percentatge de sou que ha de dedicar un català o espanyol per agafar el transport públic és molt més elevat que a la resta de ciutats. Aquesta comparativa la podem estendre a d'altres àmbits de la vida, com el preu d'un pis, d'un cotxe, el cistell de la compra,... Els polítics ho saben. Miren com semblar-se als països més avançats d'Europa en preus, però pretenen mantenir el sou corresponent, més aviat, a països de l'Europa de l'est. Un fet diferencial de la crisi a Espanya respecte la resta d'Europa també és que amb l'euro, hem posat un preu a les coses que no es correspon amb el sou que cobrem. Ens hem volgut semblar a Europa en tot menys en el sou. I això, en temps de crisi es fa cada vegada més evident. Si no hi ha augments de sou per equiparar-los a Europa, els polítics no poden pretendre equiparar els preus dels productes i serveis als països més rics. Això ofega l'economia de la classe mitjana que és la que sosté aquest país, de moment.

Con el inicio de 2012 han aumentado los precios de varios productos. Descaradamente lo ha hecho el transporte público en Barcelona, ​​donde el billete sencillo vale 2 euros y la T-10 ha subido un euro. En la foto, podemos ver una comparativa de lo que cuesta el billete sencillo de metro en algunas ciudades, y al lado el salario mínimo correspondiente a ese país. Como podéis comprobar, hay un abismo entre el salario mínimo que hay en España y otros países de nuestro entorno. Donde prácticamente no hay diferencia es en el precio del billete sencillo. Esto significa que el porcentaje de sueldo que debe dedicar un catalán o español para coger el transporte público es mucho más elevado que en el resto de ciudades. Esta comparativa la podemos extender a otros ámbitos de la vida, como el precio de un piso, de un coche, la cesta de la compra,... Los políticos lo saben. Miran como parecerse a los países más avanzados de Europa en precios, pero pretenden mantener el sueldo correspondiente, más bien, a países de la Europa del este. Un hecho diferencial de la crisis en España, respecto al resto de Europa también, es que con el euro hemos puesto un precio a las cosas que no se corresponde con el sueldo que cobramos. Nos hemos querido parecer a Europa en todo menos en el sueldo. Y eso, en tiempos de crisis se hace cada vez más evidente. Si no hay aumentos de sueldo para equipararlos a Europa, los políticos no pueden pretender equiparar los precios de los productos y servicios a los países más ricos. Esto ahoga la economía de la clase media que es la que sostiene este país, de momento.