La vida de Fraga evidencia una transición sin justicia.

Manuel Fraga (dreta) saludant al dictador Francisco Franco (esquerra).

La mort de Manuel Fraga deixa en evidència que la transició espanyola ni molt menys és exemplar i encara té alguns punts per tancar. Fraga va ser ministre de Francisco Franco, un dictador que, malauradament, ningú no va treure del poder. La societat espanyola no va tenir prou valor per fer-ho, potser perquè alguns ja els hi anava bé. Un dictador, a més, que va deixar per escrit qui havia de ser el seu successor: el rei Joan Carles, com així va ser. Fraga, molt intel·ligentment, un cop va morir el dictador va seguir a la política. Segurament va pensar que seria la millor garantia per no tenir problemes amb la justícia. Cal recordar que aquest senyor va signar condemnes a mort. Si això hagués passat avui en dia, segurament, se'n demanarien responsabilitats per crims de guerra contra la humanitat. Però això mai es va produir. Ningú mai no li va demanar responsabilitats, ni ell es va penedir en cap moment de res. És més, després de la transició va estar governant la Xunta de Galícia durant 16 anys. Un fet difícil de comprendre en altres latituds. Com també ho és que el partit que Fraga va fundar (Alianza Popular, avui en dia Partido Popular), encara no hagi condemnat el Franquisme i les víctimes que va causar. És el mateix partit que després demana a Amaiur que condemni el terrorisme d'ETA i que posa traves perquè el jutge Baltasar Garzón no pugui investigar la memòria història. Fins i tot, l'Audiència Nacional Espanyola l'ha inhabilitat perquè no pugui seguir investigant. Després de 36 anys, crec que ja va sent hora de posar les coses al seu lloc i fer el que és correcte i que per diferents motius no es va fer quan corresponia. Fins que no es faci, la societat espanyola demostrarà que no ha madurat.


La muerte de Manuel Fraga deja en evidencia que la transición española ni mucho menos es ejemplar y todavía tiene algunos puntos por cerrar. Fraga fue ministro de Francisco Franco, un dictador que, desgraciadamente, nadie sacó del poder. La sociedad española no tuvo suficiente valor para hacerlo, quizás porque algunos ya les iba bien. Un dictador, además, que dejó por escrito quien debía ser su sucesor: el rey Juan Carlos, como así fue. Fraga, muy inteligentemente, una vez murió el dictador siguió en la política. Seguramente pensó que sería la mejor garantía para no tener problemas con la justicia. Hay que recordar que este señor firmó condenas a muerte. Si esto hubiera pasado hoy en día, seguramente, le pedirían responsabilidades por crímenes de guerra contra la humanidad. Pero esto nunca se produjo. Nadie nunca le pidió responsabilidades, ni él tampoco se arrepintió en ningún momento de nada. Es más, después de la transición estuvo gobernando la Xunta de Galicia durante 16 años. Un hecho difícil de comprender en otras latitudes. Como también lo es que el partido que Fraga fundó (Alianza Popular, hoy en día Partido Popular), no haya condenado el Franquismo y las víctimas que causó. Es el mismo partido que después pide a Amaiur que condene el terrorismo de ETA y que pone trabas para que el juez Baltasar Garzón pueda investigar la memoria histórica. Incluso, la Audiencia Nacional Española le ha inhabilitado para que no pueda seguir investigando. Después de 36 años, creo que ya va siendo hora de poner las cosas en su sitio y hacer lo correcto y que por diferentes motivos no se hizo cuando correspondía. Hasta que no se haga, la sociedad española demostrará que no ha madurado.