Referèndum per l'acceptació del rei Felip VI

Aquest 2 de juny de 2014 passarà a la història per l'anunci de l'abdicació del rei Joan Carles I. Si no hi ha sorpreses, el príncep Felip es convertirà, en els pròxims díes, en Felip VI. De tothom és sabut que el rei Joan Carles I va ser el testament imposat per Franco a la seva mort. El seu lloc se'l va guanyar, de cara als ciutadans, amb el cop d'estat del 23-F de 1981. Amb el seu posicionament, a favor de la democràcia, es va guanyar la simpatia i l'admiració de bona part dels espanyols, fins i tot dels que eren republicans. Molts es feien dir fins i tot Juan Carlistes. Des d'aleshores, però, ha plogut molt i la institució monàrquica s'ha vist qüestionada per casos de corrupció dins la pròpia familiar reial, decisions errònies del propi rei, etc...Llums i ombres normals en 39 anys de regnat.

Estem al 2014 i la societat, tant la catalana com l'espanyola, ha canviat moltíssim. Avui en dia una majoria de la societat, que a més ja ha nascut en plena democràcia, no entén que hi hagi gent que tingui privilegis per qüestions de sang i menys uns privilegis que vinguin provinents d'una dictadura que va durar 40 anys i que va provocar milers de morts. Per tant, els partits espanyols i la pròpia monarquia hauria de fer una nova transició en aquest sentit, no només de forma si no de fons. Si el PP i el PSOE són incapaços per comoditat o per por, hauria de ser el propi príncep Felip en ser el primer en posar el seu càrrec a disposició del poble perquè sigui aquest el que decideixi si es mereix el càrrec de la institució o si, per contra, els ciutadans prefereixen un altre model d'estat. Sens dubte seria una manera de guanyar-se els ciutadans, més democràtica que per la imposició de la Constitució. Si, com diuen els partits, la societat espanyola és prou madura, també ho ha de ser per prendre decisions transcendents que van més enllà d'unes eleccions cada 4 anys. En temes importants, com el Dret a Decidir dels catalans, la societat espanyola ha de tenir dret a decidir el què i en aquest cas, en quin tipus de país vol viure. Si això no ho volen entendre ni el PP ni el PSOE, ho entendran a través d'un càstig a les urnes. Temps al temps. Perquè en ple segle XXI no es pot demanar que certes persones mantinguin uns privilegis perquè sí, i a més, perquè ho diu la Constitució. Una Constitució que si fins ara una part dels catalans ja la posaven en dubte, ara en seran altres que també en qüestionaran la seva legitimitat. Si el príncep Felip pren la corona i no es guanya el lloc, simplement caurà. Serà qüestió de temps. A no ser que tregui una vareta màgica i resolgui el conflicte més imminent que té a les mans: Catalunya i en segon terme el País Basc. Seria, potser, un altre manera de guanyar-se el càrrec. Tot i que aquesta qüestió és de molt més difícil resolució. I li queda poc temps, poc més de 5 mesos pel #9N2014.

La Corona española se desmorona.

És el principi de la fi. El dictador Franco va deixar tot enllestit perquè la monarquia espanyola li prengués el relleu i així va ser. I què passa 30 anys després? Que les presumptes irregularitats d'Urdangarín estan acabant amb la paciència dels ciutadans. Cada cop són més les persones que qüestionen perquè la familia reial ha de mantenir privilegis de l'edat mitjana. El presumpte cas de corrupció, en el que podria estar implicat Urdangarín, no ha fet més que cabrejar encara més al personal. Això, sumat a la greu crisi econòmica que patim, està minant la paciència de la gent. És per aquest motiu, segurament, que ara la Casa Reial ha sortit al pas anunciant que fa molt de temps que estudia reduir oficialment la família Reial, als reis, el príncep Felip, la Letizia i els seus fills. La resta passaria a millor vida, vull dir que no tindrien compromisos relacionats amb la Corona i, per tant, deixarien de cobrar un sou per aquest motiu. Ara bé, si és la pròpia Corona que troba part de la seva família prescindible, com justifiquen que els que s'hi queden són imprescindibles? Ningú no dubta del paper destacat que ta tenir el rei Joan Carles durant l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer de 1981, però d'això ja han passat 30 anys i les gratituds ni són eternes ni s'hereden.  


Es el principio del fin. El dictador Franco dejó todo listo para que la monarquía española le tomara el relevo y así fue. ¿Y qué pasa 30 años después? Que las presuntas irregularidades de Urdangarín están acabando con la paciencia de los ciudadanos. Cada vez son más las personas que cuestionan porque la familia real debe mantener privilegios de la Edad Media. El presunto caso de corrupción, en el que podría estar implicado Urdangarín, no ha hecho más que cabrear aún más al personal. Esto, sumado a la grave crisis económica que padecemos, está minando la paciencia de la gente. Es por este motivo, seguramente, que ahora la Casa Real ha salido al paso anunciando que hace mucho tiempo que estudia reducir oficialmente la familia Real, a los reyes, el príncipe Felipe, Letizia y sus hijos. El resto pasaría a mejor vida, quiero decir que no tendrían compromisos relacionados con la Corona y, por lo tanto, dejarían de cobrar un sueldo por ello. Ahora bien, si es la propia Corona que encuentra parte de su familia prescindible, como justifican que los que se quedan son imprescindibles? Nadie duda del papel destacado que tuvo el rey Juan Carlos durante el intento de golpe de Estado del 23de Febrero de 1981, pero de eso ya han pasado 30 años y las gratitudes ni son eternas ni se heredan.

Cap a una nova transició, sense monarquia ni república.

Estem al segle XXI, no? Polítics, reialeses, i institucions sembla que vulguin seguir vivint d'un passat que ja no existeix. No es donen compte que la societat ha canviat? A Espanya, quin sentit té mantenir una monarquia que cada cop genera més despeses. Perquè certes persones han de tenir privilegis al mateix temps que han renunciat a algunes de les seves obligacions? Quan mori el rei Joan Carles, com explicarà el príncep Felip a les noves generacions, que ara ell serà el rei? Dirà que és per tradició? La mateixa que va trencar quan va decidir casar-se amb una periodista? La imatge d'un país, avui en dia, no la projecta un monarca, la representa el conjunt d'una societat. I guanya prestigi, a ulls del món, quan al conjunt li van millor les coses. Avui en dia, el rei poc fa respecte la crisi, que no sigui, de tant en tant, donar discursos ple d'intencionalitats i bones paraules. Les mateixes que pot fer un polític en campanya electoral. Ningú negarà el paper del rei Joan Carles en el cop d'estat del 1981. Els polítics, les reialeses i les institucions, però, han de ser conscients que la gratitud caduca a mesura que passen els anys i creixen les noves generacions. Avui en dia ja hi ha una generació, que pot votar, que el 23-F ni existia i que li sona a una història que ha estudiat a l'escola i que, de tant en tant, ha vist alguna imatge per Internet o per la televisió. Que consti que aquest escrit no és pro-republicà. La república va tenir el seu moment en el passat i també crec que és una estructura anacrònica que actualment és innecessària. Perquè s'ha de tenir, com a França, un president de la república, si ja hi ha un govern que representa els ciutadans?  Un amic m'ha recomanat que us llegiu el llibre 'Un rey golpe a golpe' (biografía no autorizada de Juan Carlos de Borbón) de Patricia Sverlo. Us deixo l'enllaç: http://win.cut-bai.org/unrey.pdf


Estamos en el siglo XXI, ¿no? Políticos, realezas, e instituciones parece que quieran seguir viviendo de un pasado que ya no existe. No se dan cuenta que la sociedad ha cambiado? En España, ¿qué sentido tiene mantener una monarquía que cada vez genera más gastos. ¿Porqué ciertas personas deben tener privilegios a la vez que han renunciado a algunas de sus obligaciones? Cuando muera el rey Juan Carlos, ¿como explicará el príncipe Felipe a las nuevas generaciones, que ahora él será el rey? ¿Dirá que es por tradición? ¿La misma que rompió cuando decidió casarse con una periodista? La imagen de un país, hoy en día, no la proyecta un monarca, la representa el conjunto de una sociedad. Y gana prestigio, a ojos del mundo, cuando al conjunto le van mejor las cosas. Hoy en día, el rey poco hace respecto a la crisis, que no sea, de vez en cuando, dar discursos lleno de intencionalidades y buenas palabras. Las mismas que puede hacer un político en campaña electoral. Nadie negará el papel del rey Juan Carlos en el golpe de estado de 1981. Los políticos, las realezas y las instituciones, sin embargo, han de ser conscientes de que la gratitud caduca a medida que pasan los años y crecen las nuevas generaciones. Hoy en día ya hay una generación, que puede votar, que el 23-F ni existía y que le suena a una historia que ha estudiado en la escuela y que, de vez en cuando, ha visto alguna imagen por Internet o por la televisión. Que conste que este escrito no es pro-republicano. La república tuvo su momento en el pasado y también creo que es una estructura anacrónica que actualmente es innecesaria. ¿Porqué hay que tener, como en Francia, un presidente de la república, si ya hay un gobierno que representa a los ciudadanos? Un amigo me ha recomendado que os leáis el libro 'Un rey golpe a golpe' (biografía no autorizada de Juan Carlos de Borbón) de Patricia Sverlo. Os dejo el enlace: http://win.cut-bai.org/unrey.pdf