Vivim una transició entre la democràcia i la tecnocràcia?

Ho sabíem però encara no érem conscients. Els països cada cop estan més controlats per les empreses, els mercats i el poder econòmic, i menys pels polítics. La caiguda de Berlusconi a Itàlia ha estat la prova més evident de cap a on ens podem dirigir. Uns líders polítics mundials, cada cop més qüestionats, i sense saber com sortir de la crisi. D'això se n'estan aprofitant els mercats financers. Els que segurament tenen diners i abans els invertien en totxo, ara només saben guanyar diners a la borsa i d'aquí aquests alts i baixos dels últims mesos i els augments desmesurats de la prima de risc d'alguns països i amb els quals alguns pocs s'estan enriquint. La derivada d'això ens pot portar a l'abisme. Un món on deixin de tenir sentit fer unes eleccions, perquè al capdavant dels països es posi gent escollida, no pel poble si no pels mercats financers i les empreses, com ara ha passat a Itàlia. 


Lo sabíamos pero no éramos conscientes. Los países cada vez están más controlados por las empresas, los mercados y el poder económico, y menos por los políticos. La caída de Berlusconi en Italia ha sido la prueba más evidente de hacia dónde nos podemos dirigir. Unos líderes políticos mundiales, cada vez más cuestionados, y sin saber cómo salir de la crisis. De ello se están aprovechando los mercados financieros. Los que seguramente tienen dinero y antes lo invertían en ladrillo, ahora sólo saben ganar dinero en la bolsa y de ahí estos altos y bajos de los últimos meses y los aumentos desmesdidos de la prima de riesgo de algunos países y con los que algunos pocos se están enriqueciendo. La derivada de ello nos puede llevar al abismo. Un mundo donde dejen de tener sentido hacer unas elecciones, porque al frente de los países se ponga gente elegida, no por el pueblo si no por los mercados financieros y las empresas, como ha ocurrido en Italia.