Els horaris comercials s'han de modificar.

Aquesta setmana s'ha fet la Barcelona Shopping Night, una nit a l'any on les botigues del Passeig de Gràcia poden obrir fins a mitjanit. La convocatòria ha estat un èxit de públic, tot i la crisi. En canvi, si haguessis anat per les botigues al matí, hauries vist els establiments pràcticament buits. La qüestió de modificar els horaris comercials és complicat, però és evident que mantenir el horaris del segle XX en ple segle XXI és un error, perquè ni la situació social ni les circumstàncies són les mateixes. Tenim dos exemples ben diferents del que es pot fer. La Comunidad de Madrid s'ha decantat per l'opció de donar plena llibertat horària als comerços. En canvi, els països nòrdics es decanten per un horari més restringit, en què els comerços tanquen a les 5 de la tarda, quan es fa fosc. Ho justifiquen pel clima i perquè permet una conciliació més fàcil de la vida familiar i laboral. Aquí, difícilment entendríem que a les 5 de la tarda tanquessin els comerços, però és evident que si les botigues del Passeig de Gràcia són buides a les 10 del matí i a les 12 de la nit estan plenes és que alguna cosa falla. Potser és hora que els establiments comencin a pensar quina és la millora hora pel client a l'hora de comprar. És evident que una botiga de roba pocs clients tindrà un dilluns al matí. En canvi, aquesta mateixa botiga quan tanca a les 8 dels vespre o a les 9 encara té clients, que han anat a aquella hora perquè no tenen un altre moment per comprar, ja sigui per qüestions familiars o laborals. La crisi ha de fer repensar moltes coses, entre les quals si han de ser els clients els que s'adaptin a l'horari dels treballadors de les botigues o han de ser els treballadors que s'han d'adaptar a l'horari que més convingui als clients.


Esta semana se ha hecho la Barcelona Shopping Night, una noche al año en que las tiendas del Passeig de Gràcia pueden abrir hasta medianoche. La convocatoria ha sido un éxito de público, pese a la crisis. En cambio, si hubieras ido por las tiendas por la mañana, habrías visto los establecimientos prácticamente vacíos. La cuestión de modificar los horarios comerciales es complicado, pero es evidente que mantener los horarios del siglo XX en pleno siglo XXI es un error, porque ni la situación social ni las circunstancias son las mismas. Tenemos dos ejemplos muy diferentes de lo que se puede hacer. La Comunidad de Madrid se ha decantado por la opción de dar plena libertad horaria a los comercios. En cambio, los países nórdicos se decantan por un horario más restringido, en que los comercios cierran a las 5 de la tarde, cuando oscurece. Lo justifican por el clima y porque permite una conciliación más fácil de la vida familiar y laboral. Aquí, difícilmente entenderíamos que a las 5 de la tarde cerraran los comercios, pero es evidente que si las tiendas del Passeig de Gràcia están vacías a las 10 de la mañana y a las 12 de la noche están llenas, es que algo falla. Quizás es hora de que los establecimientos empiecen a pensar cuál es la mejor hora para el cliente a la hora de comprar. Es evidente que una tienda de ropa pocos clientes tendrá un lunes por la mañana. En cambio, esta misma tienda cuando cierra, a las 8 de la tarde o a las 9, todavía tiene gente que han ido a esa hora porque no tienen otro momento para comprar, ya sea por cuestiones familiares o laborales. La crisis tiene que hacer repensar muchas cosas, entre ellas si tienen que ser los clientes que se adapten al horario de los trabajadores de las tiendas o deben ser los trabajadores de éstas los que deben adaptarse al horario que más convenga a los clientes.