19F: el sinsentido de la manifestación contra la reforma laboral.

No servirà de res, de moment. N'estic convençut. La manifestació convocada per avui en protesta per la reforma laboral que ha posat en marxa el govern espanyol no té marxa enrera. Perquè? Perquè han estat els mateixos ciutadans que no fa gaires mesos van votar a favor del sistema. El resultat? Més del mateix. Ja sigui PP o PSOE. Els socialistes també s'haurien vist obligats, per la Unió Europea, a reformar el mercat laboral. És cert que el comiat serà més fàcil per l'empresari, i el que vol la gent és una solució a l'atur, no pels empresaris. Un cop més es demostra que el govern de torn mou el cul per salvar els que verdaderament l'interessen: la banca i alguns empresaris. Jo vaig assistir a les manifestacions dels indignats, però un any després les coses van igual o pitjor. Els polítics no s'enteren de què va la pel·lícula o passen mentre s'omplen les butxaques, i els ciutadans, la majoria, segueixen volent jugar amb les mateixes regles de joc (anar a votar i punt). No s'adonen que la solució d'aquesta crisi no serà convencional. Les retallades impliquen més gent al carrer i més aturats implica menys despesa i menys despesa fa que l'estat ingressi menys i que per tant gasti menys i retalli més. On és la sortida d'aquest cercle?

No servirá de nada, de momento. Estoy convencido. La manifestación convocada para hoy en protesta por la reforma laboral que ha puesto en marcha el gobierno español no tiene marcha atrás. Porque? Porque han sido los mismos ciudadanos que no hace muchos meses votaron a favor del sistema. El resultado? Más de lo mismo. Ya sea PP o PSOE. Los socialistas también se habrían visto obligados, por la Unión Europea, a reformar el mercado laboral. Es cierto que la despedida será más fácil para el empresario, y lo que quiere la gente es una solución al paro, no para los empresarios. Una vez más se demuestra que el gobierno de turno mueve el culo para salvar a los que verdaderamente le interesan: la banca y algunos empresarios. Yo asistí a las manifestaciones de los indignados, pero un año después las cosas van igual o peor. Los políticos no se enteran de qué va la película o pasan mientras se llenan los bolsillos, y los ciudadanos, la mayoría, siguen queriendo jugar con las mismas reglas de juego (ir a votar y punto). No se dan cuenta que la solución de esta crisis no será convencional. Los recortes implican más gente en la calle y más parados implica menos gasto y menos gasto hace que el estado ingrese menos y que por tanto gaste menos y recorte más.¿Dónde está la salida de este círculo?