Translate

dilluns, 13 de febrer del 2012

Se puede encontrar trabajo, a pesar de la crisis.

Avui faré una excepció i parlaré una mica de mi en primera persona. No és que sigui egocèntric, ni és la meva intenció. Vull que el meu exemple serveixi per animar als milions de persones que, com jo fins avui, estan buscant feina i alguns dels quals segurament m'esteu llegint. No ha estat fàcil. Han estat 5 mesos sense resultats positius. El que he portat pitjor ha estat la incertesa del temps, no saber quan de temps estaràs sense feina, que no aturat. Això em preocupava més que el fet d'estar sense feina. Ja us he comentat moltes vegades que per una persona que no té feina dir-la aturat no li fa un gran favor. És més, l'aturat té com a feina bàsica buscar feina, tasca que precisament, en la situació actual, no és fàcil. Has de dedicar moltes hores a enviar currículums i sobretot intentar obrir-te de ment i pensar en allò que t'agradaria treballar, encara que no sigui on tens més experiència, i on creus que pots donar un valor afegit. Si ho fas rebràs negatives, sí, però arribarà un dia en què algú creurà en tu i t'obrirà les portes. L'únic secret és la dedicació diària i enviar currículums, no a todo quisqui, si no sent conscient a on l'envies i si l'oferta creus que et pot omplir. D'aquesta manera t'estalviaràs també alguna entrevista de feina surrealista o simplement falsa, que et pots trobar pel camí. Un altre punt que vull destacar afecta a les persones que m'esteu llegint que teniu feina i teniu amics que n'estan buscant. Doneu-lis suport. Quedar-se sense feina és un trauma i és quan més suport emocional necessita la persona. Ja sé que les persones que treballen a vegades no tenen temps ni per sí mateixos, però, de vegades només amb una trucada o un missatge de 'com estàs?' és suficient per donar una bala d'oxigen a la persona que busca feina. No sé si a partir d'ara tindré temps material per escriure diàriament, com ho he fet fins ara des del 18 d'octubre de 2011, día en què vaig començar aquest blog. La meva intenció és seguir-ho fent, seguir donant un punt de vista particular i independent al món que ens envolta, des de fora del control empresarial i l'autocensura que s'imposen alguns periodistes des dels mitjans des dels quals treballen. I als que esteu aturats, ànims. De feina, se'n troba, tot i la crisi. Jo ho he aconseguit i tu també ho faràs! Amb il·lusió!

Hoy haré una excepción y hablaré un poco de mí en primera persona. No es que sea egocéntrico, ni es mi intención. Quiero que mi ejemplo sirva para animar a los millones de personas que, como yo hasta hoy, están buscando trabajo y algunos de los cuales seguramente me estáis leyendo. No ha sido fácil. Han sido 5 meses sin resultados positivos. Lo que he llevado peor ha sido la incertidumbre del tiempo, no saber cuánto tiempo estarás sin trabajo, que no parado. Eso me preocupaba más que el hecho de estar sin trabajo. Ya os he comentado muchas veces que para una persona que no tiene trabajo decirle parado no le hace un gran favor. Es más, el parado tiene como trabajo básico buscar trabajo, tarea que precisamente, en la situación actual, no es fácil. Tienes que dedicar muchas horas a enviar currículums y sobre todo intentar abrirte de mente y pensar en lo que te gustaría trabajar, aunque no sea donde tienes más experiencia, y donde crees que puedes dar un valor añadido. Si lo haces recibirás negativas, sí, pero llegará un día en que alguien creerá en ti y te abrirá las puertas. El único secreto es la dedicación diaria y enviar currículums, no a todo quisqui, si no siendo consciente a donde lo envías y si la oferta crees que te puede llenar. De esta manera te ahorrarás también alguna entrevista de trabajo surrealista o simplemente falsa que te puedes encontrar por el camino. Otro punto que quiero destacar afecta a las personas que me estáis leyendo que tenéis trabajo y tienes amigos que están buscando. Dadle apoyoQuedarse sin trabajo es un trauma y es cuando más apoyo emocional necesita la persona. Ya sé que las personas que trabajan a veces no tienen tiempo ni para sí mismos, pero, a veces sólo con una llamada o un mensaje de '¿cómo estás?' es suficiente para dar una bala de oxígeno a la persona que busca trabajo. No sé si a partir de ahora tendré tiempo material para escribir diariamente, como lo he hecho hasta ahora desde el 18 de octubre de 2011, día en que empecé este blog. Mi intención es seguir haciéndolo, seguir dando un punto de vista particular e independiente al mundo que nos rodea desde fuera del control empresarial y la autocensura que se imponen algunos periodistas desde los medios desde los que trabajan. Y a los que estáis parados, ánimos. De trabajo, se encuentra, a pesar de la crisis. Yo lo he conseguido y tú también lo harás! Amb il·lusió!

1 comentari:

  1. doncs buscant feina he trobat el teu blog, i m'ha agradat molt el qu+e has escrit. I amb il.lusió contiunaré buscant.

    ResponElimina