Què farà Mariano Rajoy després del #27S?

Mariano Rajoy, president del govern espanyol

Si algú té dubtes sobre la resposta, li aclareixo enseguida: res. Mariano Rajoy no donarà cap pas per començar una negociació amb el pròxim president de la Generalitat sobre la situació de Catalunya - i ja no dic la independència-. Els motius són diversos.
El més important és que el president espanyol creu que Espanya és una sola nació i com a una, la creu indivisible. Per aquest motiu només està disposat -diu- a negociar el que no suposi trencar l'Estat (tot i que en el seu moment -recordem-ho- tampoc va valer negociar amb Artur Mas una cosa semblant a un concert econòmic per Catalunya, com el que tenen al País Basc o Navarra).
Un altre aspecte a tenir en compte és la proximitat de les eleccions espanyoles que se celebraran durant el mes de desembre. Un PP en 'hores baixes' (demostrat en el resultat de les eleccions catalanes i en les municipals i autonòmiques espanyoles) no es pot permetre el luxe de 'cedir' a Catalunya. La raó: té molt més a perdre que a guanyar. Cal tenir en compte que el PP a Catalunya és actualment un partit minoritari i sap que pocs vots podria aconseguir a Catalunya donant 'peixet' als catalans. En canvi, en podria perdre molts fora de Catalunya al considerar que ha beneficiat una comunitat autònoma respecte la resta. Una decisió, a més, que altres partits, aprofitarien per treure'n el seu rèdit electoral. I com precisament al PP no li sobra vots, ara mateix per guanyar les properes eleccions, doncs no es vol arriscar. És així. Catalunya, durant moltes dècades, ha servit -malauradament- per aconseguir vots fora del Principat atiant l'anticatalanisme (recordem la campanya del PP de recollida de 4 milions de signatures contra l'Estatut de Catalunya).
Un altre raó perquè Rajoy no es mogui. Espera l'error de l''enemic'. És a dir, com ja li va dir José Maria Aznar fa uns anys "déjalos que ellos solos se discutirán y no llegarán a nada". I no li falta a Aznar part de raó. El motiu és que la societat catalana és molt plural. Només cal veure la composició del Parlament per adonar-se que està format per molts partits ideològicament diferents. Això complica el fet de prendre decisions importants, si ho hi ha majoria absoluta. El problema que té Rajoy, en aquest punt, és que en el 'procés' s'han cremat ja diverses etapes i -al contrari del que es pensava Madrid- sempre hi ha hagut un acord 'in extremis'. Veurem si aquesta lògica es compleix en l'última pedra a la sabata del procés, que és la de decidir qui serà el pròxim president de la Generalitat i que ara està en mans de la CUP.

Anàlisi del resultat de les eleccions del #27S

Les eleccions del #27S d'aquest 2015 no es poden comparar amb les del 2012 perquè les circumstàncies i alguns dels partits que s'hi presenten no són els mateixos. Tot i això, sí que hi ha una certa relació en el traspàs de vots d'una formació a un altre. Analitzem cas a cas:

Resultat eleccions catalanes 2012

Junts Pel Sí+CUP: L'any 2012 CiU i ERC per separat obtenien 74 diputats. Ara n'han obtingut 62. Una xifra inferior que es compensa, però, amb l'increment de la CUP que ha passat de 3 a 10. S'ha de tenir en compte que al 2012 CiU no es presentava com un partit independentista i ara sí. Que sumava Unió, que ara ha anat per separat. Amb tot això, els resultats són bons, tot i que tenen un problema: L'independentisme té un sostre, ara mateix, de 2 milions de vots. En calen més.

Resultat eleccions catalanes #27S 2015

Ciutadans: Gran creixement d'un partit que basa el seu discurs en l'antiindependentisme, en el bilingüisme (sempre en defensa del castellà, el català, allà on és testimonial, res de res), i en la regeneració política que volen portar a terme no només a Catalunya si no al conjunt de l'Estat. Ha arreplegat vots sobretot del PP però també del PSC. La seva candidata, Inés Arrimadas, ha donat la impressió d'haver sortit d'un càsting de nous polítics. Bona imatge, cert holiganisme polític, però li falten taules i experiència per no semblar que diu sempre les mateixes frases (que li preparen els seus assessors en campanya) per col·locar en el moment adequat. El seu perfil de votant: unionista convençut, que no li interessa massa la política però que vol un canvi. Recordem que Ciutadans ha estat l'únic partit que ha posat en el cartell una persona (el seu líder, Albert Rivera) que no era candidat. Els hi fallen les formes: la mateixa nit electoral demanaven la dimissió de Mas i la convocatòria de noves eleccions) D'aquí el holiganisme polític que crec que practica aquest partit i que comentava abans.
PSC: Miquel Iceta s'ha convertit en una icona del 'bon rotllo' en aquestes eleccions. Del mal rollo que generaven altres partits, ell ha estat capaç de riure's d'ell mateix al ritme de la música que li agrada. I això, al votant del PSC li ha agradat per damunt de les contradiccions argumentals entre ell i Pedro Sánchez sobre si Catalunya és o no una nació. De fet, al votant 'sociata' que li queda al PSC crec que és un aspecte que li importa ben poc, ja que ara mateix el votant és més PSOE que no pas PSC. La part més 'catalanista' ja fa temps que, com pètals de rosa, va abandonar el receptàcle.
CSQEP: El seu candidat, Lluis (Franco - aquest cognom l'amagava) Rabell ha donat la imatge de jubilat al que li han donat una oportunitat excepcional per estar a la primera fila política i que per aconseguir-ho s'ha inventat que ell va votar SÍ-SÍ el #9N per rabieta contra el PP. Però remarcava que no és independentista (suposo que per acontentar Podem de Pablo Iglesias). Ara bé, ell mateix assegurava que al seu partit sí que hi ha independentistes, però que no tenien la 'indepe' com una prioritat. A banda d'això, la CUP de Baños, s'haurà endut molts vots d'aquest partit amb un discurs molt més irreverent i alternatiu que el que ofereix ara mateix Podem, que està més pendent d'acontentar tothom amb la vista posada a les eleccions espanyoles. En resum, un cacao al qual cal afegir: on estava Colau?
PP: Els catalans consideren, majoritàriament, que el problema que hi ha entre Catalunya i Espanya en els últims anys l'han generat ells (4 milions de signatures contra l'Estatut, enviar-lo al Tribunal Constitucional...) I quina solució han aportat a l'encaix? Cap ni una. Un NOOOOO constant de Rajoy a totes les propostes provinents de Catalunya. La patacada electoral tindrà conseqüències a Madrid. Temps al temps. De moment, l'expresident espanyol, José María Aznar, ja posa en dubte que Mariano Rajoy sigui el millor candidat del PP a les eleccions espanyoles de desembre. Veurem. Albiol ha fet el que ha pogut i gràcies. Almenys ha reconegut els mals resultats, que altres sempre van de guanyadors, encara que perdin.
Unió: El 'seny' que reclamava Unió ha passat a millor vida. La 'rauxa' és el que es porta i un Duran i Lleida que tothom associa al 'Palace' i ser considerat un 'dinousaure' de la política, no és la millor carta de presentació en aquests temps. O es renoven de cara a les eleccions espanyoles o desapareixeran del tot. Els ciutadans no s'han empassat que en dos mesos passessin de donar suport a Mas a retirar-li el suport i dir que ja no eren independentistes. La gent vol les idees clares. Li ha passat una cosa semblant a CSQEP. La indefinició els hi ha passat factura.

Qui podria votar en un referèndum acordat

L'Ara, veu majoria de vots

Deixaré de banda la polèmica sobre si el percentatge de vots a favor de la independència supera al que hi són contraris. És un debat provocat per la indefinició d'algunes formacions polítiques (com Catalunya Sí Que Es Pot o Unió), que no s'han definit clarament, en les eleccions del  #27S sobre la independència de Catalunya. És per aquest motiu que cada mitjà de comunicació - i segons els interessos que hi tingui- s'ha decantat per sumar-los als vots del NO (com fa El Periódico) o deixar-los en una tercera classificació (com fa el diari Ara).

El Periódico no veu majoria de vots

L'única manera en què no hi hagués hagut aquesta variada interpretació dels resultats, que es produeix ara, és fent un referèndum amb una pregunta clara i que no doni pas a cap dubte en la interpretació dels resultats. Una pregunta clara amb una resposta clara. El primer topall, com ja sabeu, és que això necessita l'aval del govern espanyol que no s'ha produït. Veurem si després de les eleccions espanyoles del desembre hi ha un canvi en aquest sentit.
Imaginem que sí, que el nou govern espanyol resultant dóna la opció de fer un referèndum acordat i vinculant. Des de Catalunya, aleshores, s'hauria d'establir una condició indispensable perquè el resultant no estigui esbiaixat: s'hauria de determinar qui tindria dret a vot en aquest referèndum. És evident que és un contrasentit que un català de 16 anys no pogués votar i en canvi una persona instal·lada a Catalunya en els últims tres mesos sí ho pogués fer. Per tant, seria condició innegociable la de demostrar un cert arrelament a Catalunya (ja sigui, per exemple, amb l'empadronament durant X temps) per exercir el dret a vot, en una votació tant important com és la de decidir sobre la independència d'un territori. Precisament, l'arrelament o el coneixement de l'idioma propi és el que demanen  la majoria de països per obtenir la nacionalitat. És un tema que encara no s'ha posat damunt la taula, suposo que perquè no s'ha arribat a aquest moment, però que s'haurà de tractar si arriba el cas. És evident que el 'problema catalán', com diuen a Madrid, no és nou. Però no és fàcil d'entendre si no es viu a Catalunya, com ho demostren constantment els mitjans de comunicació de fora el Principat.

#9N2014

#9N2014, Escola Barrufet, Plaça de Sants

No ha estat un referèndum, no ha estat tampoc una consulta, ha hagut de ser un procés participatiu, el que finalment ens ha permès votar, tot i el recursos del govern espanyol.
Milers de persones han expressat la seva voluntat a les urnes, tot i que no té cap validesa jurídica.
Uns intentaran menysprear les dades, a les persones que han participat, als col·laboradors, als voluntaris...Són els mateixos que no volen que es voti escudant-se amb la Constitució, que saben perfectament que els catalans sols mai podran canviar pel fet de ser menys que la resta d'espanyols. El govern espanyol no ha ofert cap sortida política, només judicial. Els polítics haurien de buscar solucions polítiques, perquè per llegir-nos les lleis i jutjar, ja tenim els jutges. Però com he dit més d'una vegada, a Rajoy li és igual perquè a Catalunya té tants pocs vots que no l'importa. En canvi, sí l'interessa els vots a la resta de l'Estat, en un moment en què te posada la vista a les eleccions municipals, a les eleccions generals i a Podemos, el nou partit de Pablo Iglesias, que puja com l'escuma a les enquestes. Per tant, sóc pessimista davant la possibilitat que Rajoy, vist el que ha passat les darreres setmanes, es posi a veure-ho d'un altre manera i es posi a negociar amb Mas, Veurem què passa en els pròxims dies, però auguro que Rajoy no mourà ni un sol dit. És més, si el mou serà per intentar derrocar Mas judicialment, si no ho pot fer políticament. Mas haurà de prendre decisions i aviat. Quan més temps passi, pitjors expectatives electorals tindrà CiU en unes eleccions en què anés en solitari. Les autonòmiques amb caràcter plebiscitàri? A hores d'ara difícils, a no ser que tinguin com a candidat algú com Carme Forcadell capaç d'unir els ciutadans a favor de la independència. Acaba el #9N2014, però el debat sobre la independència seguirà ven viu en els pròxims mesos.

Desobediència o acatar la llei espanyola?

Falta poc pel #9N i a aquestes alçades de la pel·lícula encara no sabem si anirem o no a votar. Perquè? Doncs perquè el govern català està exprimint tots els recursos que té disponibles per fer la consulta de manera legal a ulls de l'Estat. Com era de preveure, però, el govern espanyol no ho posa fàcil. També era previsible el recurs davant el Tribunal Constitucional i la decisió d'aquest. Aleshores, ara arriba el moment de la veritat. Si agafar el camí de la desobediència o seguir dins el marge de la llei espanyola. 

Una opció seria fer la consulta sí o sí, peti qui peti i independentment del que digui l'Estat. La segona seria suspendre la consulta i convocar eleccions avançades. 

De moment, els polítics catalans segueixen dins la llei. I no els ha faltat temps per diferenciar entre consulta i referèndum amb l'esperança que la lectura del Constitucional acabi sent jurídica i no política. Però, ja sabem tots, que el TC està format bàsicament per amics del PP i  el PSOE. Per tant, les esperances que prenguin una decisió més aviat neutre són poques, per no dir que nul·les. 

Les conseqüències de tot el procés? Imprevisibles. Des de que es faci la consulta i no passi res i Madrid fes veure que sent ploure (opció poc probable) al judici i empresonament de Mas si desobeeix les normes de l'Estat (opció, espero pel bé de tothom, també poc probable). Segurament, el que acabarà sent està al mig de tot això i es diu eleccions. Ho veurem aviat. Però si hi ha eleccions els polítics proconsulta hauran de tenir clara una cosa: hi haurà un moment en què algú, si té la majoria suficient, s'haurà de saltar la llei espanyola. Per tant es trobarà amb el mateix problema que hi ha ara. Per tant és qüestio de posar-li collons.