Qui podria votar en un referèndum acordat

L'Ara, veu majoria de vots

Deixaré de banda la polèmica sobre si el percentatge de vots a favor de la independència supera al que hi són contraris. És un debat provocat per la indefinició d'algunes formacions polítiques (com Catalunya Sí Que Es Pot o Unió), que no s'han definit clarament, en les eleccions del  #27S sobre la independència de Catalunya. És per aquest motiu que cada mitjà de comunicació - i segons els interessos que hi tingui- s'ha decantat per sumar-los als vots del NO (com fa El Periódico) o deixar-los en una tercera classificació (com fa el diari Ara).

El Periódico no veu majoria de vots

L'única manera en què no hi hagués hagut aquesta variada interpretació dels resultats, que es produeix ara, és fent un referèndum amb una pregunta clara i que no doni pas a cap dubte en la interpretació dels resultats. Una pregunta clara amb una resposta clara. El primer topall, com ja sabeu, és que això necessita l'aval del govern espanyol que no s'ha produït. Veurem si després de les eleccions espanyoles del desembre hi ha un canvi en aquest sentit.
Imaginem que sí, que el nou govern espanyol resultant dóna la opció de fer un referèndum acordat i vinculant. Des de Catalunya, aleshores, s'hauria d'establir una condició indispensable perquè el resultant no estigui esbiaixat: s'hauria de determinar qui tindria dret a vot en aquest referèndum. És evident que és un contrasentit que un català de 16 anys no pogués votar i en canvi una persona instal·lada a Catalunya en els últims tres mesos sí ho pogués fer. Per tant, seria condició innegociable la de demostrar un cert arrelament a Catalunya (ja sigui, per exemple, amb l'empadronament durant X temps) per exercir el dret a vot, en una votació tant important com és la de decidir sobre la independència d'un territori. Precisament, l'arrelament o el coneixement de l'idioma propi és el que demanen  la majoria de països per obtenir la nacionalitat. És un tema que encara no s'ha posat damunt la taula, suposo que perquè no s'ha arribat a aquest moment, però que s'haurà de tractar si arriba el cas. És evident que el 'problema catalán', com diuen a Madrid, no és nou. Però no és fàcil d'entendre si no es viu a Catalunya, com ho demostren constantment els mitjans de comunicació de fora el Principat.

La credibilitat de les enquestes polítiques dels diaris.

Font: El Periódico de Catalunya, 7 de juny de 2013

Les tertúlies dels diferents mitjans de comunicació no han parat de comentar l'enquesta que aquest 7 de juny de 2013 ha publicat el Periódico de Catalunya. Sembla que tenim molt poca memòria política. Gran part dels tertulians s'han omplert la boca de dir que no ens hem de refiar de les enquestes, que mireu el que va passar a les últimes eleccions i que les enquestes només apunten tendències. Fals. Les enquestes no apunten ni tendències, vist el resultat que publicaven pocs dies abans de les eleccions catalanes del novembre del 2012. No les van encertar ni per proximitat. Està clar que quan es pregunta a 800 persones o a 1.000, la gent contesta el que li dona la gana i és quan diposita el vot a l'urna, quan veritablement vota el que sincerament creu que ha de votar. Darrera de cada enquesta que fa un mitjà de comunicació hi ha un clar interès partidista, ja sigui El Periódico, La Vanguardia, El País o el Mundo. I darrera aquest interès partidista hi ha també, com no, un interès econòmic. Com tots sabem i si no hauriem de saber, tots els mitjans reben subvencions, ja siguin escrits en català o castellà, ja vinguin de la Generalitat o del govern espanyol. Uns les reben d'una banda i els altres de l'altre. I això després s'ha de convertir en una cadena de favors que s'ha de veure recompensat amb portades que beneficiïn un o un altre partit. I centrant-nos amb aquesta enquesta, quin rèdit pot treure un diari de tendència socialista d'aquests suposats resultats? Doncs, com els socialistes estan tan malament, la única esperança que tenen és aferrar-se al retorn d'un suposat tripartit que faci fora CiU del Govern. Si, sí, que si no ho heu llegit entre línies, que us quedi clar que amb aquest resultat podria retornar un altre tripartit. La majoria pensareu: ui, això forma part del passat i no es tornarà a repetir perquè la situació és diferent. Però sabeu què passa? Que el director d'aquest rotatiu com podria ser el de La Vanguardia, és tan carrincló i toca tan poc de peus a terra (com la majoria de polítics) que es deu pensar, segurament, que d'aquesta manera activarà el vot de les esquerres per enfonsar més CiU i amb l'esperança de trencar-la. Així de clar i així de patètic. Però la realitat un cop més s'imposarà a la ciència ficció que són les enquestes. Aquestes l'únic que pretenen és influir en la decisió dels ciutadans. Aquí rau el seu poder, com ja va aconseguir en menor o major mesura el diari el Mundo, en un suposat cas de corrupció política que afectava CiU a pocs dies dels comicis i que després va quedar en 'agua de borrajas'. Decidiu pel vostre compte i per la manera de pensar que tingueu, no pel que us digui un diari i menys una enquesta.