Translate

dijous, 19 de gener del 2012

Gran Hermano 12+1, la fórmula del éxito (incluye una propuesta a Mercedes Milá).

Les 24 hores en directe es poden veure a: www.mitele.es
Va començar-se a emetre l'any 2000. El reality-show es presentava com un nou format televisiu, que es revenia als telespectadors com un experiment sociològic. Des d'aleshores s'ha emès ininterrompudament cada any. Ara, però, ja no es considera un experiment sociològic, si no un simple concurs, que basa el seu èxit en el pur xafarderisme innat dels éssers humans. Això, però, no li resta valor a un programa que, ens agradi o no, ha provocat un abans i un després en el panorama televisiu. Arran de l'aparició de Gran Hermano, hi ha hagut altres programes de formats similars, amb més o menys fortuna pel que fa als resultats d'audiència. Mercedes Milá, la presentadora, ha dit que cada cop és més difícil tenir èxit amb aquest programa. Els motius són dos: el desgast de la fórmula, que per moltes novetats que s'incloguin és inevitable, i la fragmentació de les audiències provocada per l'aparició de molts més canals de televisió que fa uns anys. Aquesta edició, però, la fragmentació d'audiències es veurà compensada, probablement per les xarxes socials, especialment la del Twitter, on el programa previsiblement es convertirà en Trending Topic més d'una vegada. Per tant, tot i que menys, probablement seguirà tenint uns bons resultats d'audiència. També perquè molta gent es veu identificada o els hi agrada identificar-se amb algun concursant. Mai he acabat d'entendre els que qualifiquen el programa com a 'teleporqueria''. El programa és pur entreteniment i xarfarderisme i préten només això: entretenir. Com diu la Mercedes, qui no vulgui aquesta opció, pot escollir-ne un altre. A més, cal considerar que és un dels pocs programes que actualment dóna feina a molts professionals, en un moment en què la majoria de cadenes aposten per formats molt barats que no suposin despeses extraordinàries. I una proposta a Mercedes Milá per si algun dia ho llegeix: perquè no et plantejes fer un Gran Hermano infinit, sense data de caducitat? Ens aproximariem molt més a la pel·lícula "El Show de Truman", i vist la realitat de fora i el panorama econòmic, potser millor que els que entrin a dins la casa s'hi quedin, no?


Comenzó a emitir el año 2000. El reality-show se presentaba como un nuevo formato televisivo, que se revendía a los telespectadores como un experimento sociológico. Desde entonces se ha emitido ininterrumpidamente cada año. Pero ahora ya no se considera un experimento sociológico, sino un simple concurso, que basa su éxito en el puro chafarderismo innato de los seres humanos. Pero esto no le resta valor a un programa que, nos guste o no, ha provocado un antes y un después en el panorama televisivo. A raíz de la aparición de Gran Hermano, ha habido otros programas de formato simular, con mayor o menor fortuna en cuanto a resultados de audiencia. Mercedes Milá, la presentadora, ha dicho que cada vez es más difícil tener éxito con este programa. Los motivos son dos: el desgaste de la fórmula, que por muchas novedades que se incluyan es inevitable, y la fragmentación de las audiencias provocada por la aparición de muchos más canales de televisión que hace unos años. Esta edición, sin embargo, la fragmentación de audiencias se verá compensada, probablemente por las redes sociales, especialmente la del Twitter, donde el programa previsiblemente se convertirá en Trending Topic más de una vez. Por tanto, aunque menos, probablemente seguirá teniendo unos buenos resultados de audiencia. También porque mucha gente se ve identificada o le gusta identificarse con algún concursante. Nunca he acabado de entender los que califican el programa como 'telebasura''. El programa es puro entretenimiento y chafarderismo y pretende sólo eso: entretener. Como dice Mercedes, quien no quiera esta opción, puede elegir otra. Además, hay que considerar que es uno de los pocos programas que actualmente emplea a muchos profesionales, en un momento en que la mayoría de cadenas apuestan por formatos muy baratos que no supongan gastos extraordinarios. Y una propuesta a Mercedes Milá, por si algún día lee esto: ¿porque no te planteas hacer un Gran Hermano infinito, sin fecha de caducidad? Nos aproximaríamos mucho más a la película "El Show de Truman", y visto la realidad de fuera y el panorama económico, tal vez mejor que los que entren dentro de la casa se queden, ¿no?

dimecres, 18 de gener del 2012

'maranya de news' compleix 3 mesos.

Avui fa 3 mesos que vaig començar 'maranya de news'. Des del 18 d'octubre, dia que vaig escriure el meu primer article, he publicat tots els dies ininterrompudament de dilluns a diumenge. En aquest temps 'maranya de news' ha rebut més de 32.000 visites des de pràcticament tots els punts del planeta. Fa uns dies 'maranya de news' va renovar la seva imatge i heu estats molts els que heu opinat que us agrada més que l'anterior. D'això es tractava. A la capçelera he tret part del protagonisme que tenia el nom del blog i ara el comparteix amb una foto que vaig fer durant les manifestacions del indignats que va començar el 15 de juny de l'any passat. La frase que mostra una de les pancartes que hi havia a la plaça de Catalunya de Barcelona, "si no nos dejan soñar no les dejaremos dormir", resumeix l'esperit d'aquest blog. Crític amb les injustícies, independent dels polítics, dels mitjans i de la pressió de l'entorn. Vivim un moment ple d'incerteses i aquest espai és obert per fer-lo vostre. Sou lliures d'opinar i proposar els temes que us interessin, com alguns ja heu fet. Un altre de les novetats que vam estrenar fa pocs dies és un mapa mundi interactiu, situat a la dreta i a la part superior, on veureu punts vermells que corresponen als llocs des d'on es connecta la gent. En el moment que ens visites, el punt vermell, corresponent a la teva localitat, s'il·lumina. D'aquesta manera sabreu també des de quins països llegeixen les vostres aportacions al blog en forma d'opinió. Moltes de les visites que feu es fan des d'un telèfon mòbil. Tenim una bona notícia en aquest sentit. Des d'avui s'incorpora una versió de 'maranya de news' específicament per telèfons mòbils, que fa la lectura dels articles més fàcil que la versió web. Per cert, les noves entrades a 'maranya de news' les anuncio puntualment via twitter a : @sergimaranya. Podeu agregar-me si voleu. D'aquesta manera no se us passarà cap tema que us interessi. Gràcies pel vostre suport durant aquest temps! Aquí seguim i seguirem, al peu del canó!


Hoy hace 3 meses que empecé 'maranya de news'. Desde el 18 de octubre, día en que escribí mi primer artículo, he publicado todos los días ininterrumpidamente de lunes a domingo. En este tiempo 'maranya de news' ha recibido más de 32.000 visitas desde prácticamente todos los puntos del planeta. Hace unos días 'maranya de news' renovó su imagen y habéis sido muchos los que opinais que os gusta más que el anteriorDe eso se trataba. En la cabecera he sacado parte del protagonismo que tenía el nombre del blog y ahora lo comparte con una foto que hice durante las manifestaciones de indignados que comenzó el 15 de junio del año pasado. La frase que muestra una de las pancartas que había en la plaza de Catalunya de Barcelona, "si no nos dejan soñar no les dejaremos dormir", resume el espíritu de este blog. Crítico con las injusticiasindependiente de los políticos, los medios y de la presión del entorno. Vivimos un momento lleno de incertidumbres y este espacio está abierto para que os lo hagáis vuestro. Sois libres de opinar y proponer los temas que os interesen, como algunos ya habéis hechoOtra de las novedades que estrenamos hace pocos días es un mapa mundi interactivosituado a la derecha ya la parte superior, donde veréis puntos rojos que corresponden a los lugares desde donde se conecta la gente. En el momento que nos visitas, el punto rojo, correspondiente a tu localidad, se ilumina. De esta manera sabréis también desde qué países leen vuestras aportaciones en el blog en forma de opinión. Muchas de las visitas que hacéis se hacen des de un teléfono móvil. Tenemos buenas noticias en este sentido. Des de hoy incorporamos una versión de 'maranya de news' específicamente para teléfonos móviles, que hace la lectura de los artículos más fácil que la versión web. Por cierto, las nuevas entradas en 'maranya de news' las anuncio puntualmente vía twitter en: @sergimaranya. Podeis agregarme si quereis. De esta manera no se os pasará ningún tema que os interese. Gracias por vuestro apoyo durante este tiempo! Aquí seguimos y seguiremos, al pie del cañón!

dimarts, 17 de gener del 2012

La vida de Fraga evidencia una transición sin justicia.

Manuel Fraga (dreta) saludant al dictador Francisco Franco (esquerra).
La mort de Manuel Fraga deixa en evidència que la transició espanyola ni molt menys és exemplar i encara té alguns punts per tancar. Fraga va ser ministre de Francisco Franco, un dictador que, malauradament, ningú no va treure del poder. La societat espanyola no va tenir prou valor per fer-ho, potser perquè alguns ja els hi anava bé. Un dictador, a més, que va deixar per escrit qui havia de ser el seu successor: el rei Joan Carles, com així va ser. Fraga, molt intel·ligentment, un cop va morir el dictador va seguir a la política. Segurament va pensar que seria la millor garantia per no tenir problemes amb la justícia. Cal recordar que aquest senyor va signar condemnes a mort. Si això hagués passat avui en dia, segurament, se'n demanarien responsabilitats per crims de guerra contra la humanitat. Però això mai es va produir. Ningú mai no li va demanar responsabilitats, ni ell es va penedir en cap moment de res. És més, després de la transició va estar governant la Xunta de Galícia durant 16 anys. Un fet difícil de comprendre en altres latituds. Com també ho és que el partit que Fraga va fundar (Alianza Popular, avui en dia Partido Popular), encara no hagi condemnat el Franquisme i les víctimes que va causar. És el mateix partit que després demana a Amaiur que condemni el terrorisme d'ETA i que posa traves perquè el jutge Baltasar Garzón no pugui investigar la memòria història. Fins i tot, l'Audiència Nacional Espanyola l'ha inhabilitat perquè no pugui seguir investigant. Després de 36 anys, crec que ja va sent hora de posar les coses al seu lloc i fer el que és correcte i que per diferents motius no es va fer quan corresponia. Fins que no es faci, la societat espanyola demostrarà que no ha madurat.


La muerte de Manuel Fraga deja en evidencia que la transición española ni mucho menos es ejemplar y todavía tiene algunos puntos por cerrarFraga fue ministro de Francisco Francoun dictador que, desgraciadamentenadie sacó del poderLa sociedad española no tuvo suficiente valor para hacerloquizás porque algunos ya les iba bienUn dictador, además, que dejó por escrito quien debía ser su sucesorel rey Juan Carlos, como así fueFraga, muy inteligentemente, una vez murió el dictador siguió en la políticaSeguramente pensó que sería la mejor garantía para no tener problemas con la justicia. Hay que recordar que este señor firmó condenas a muerteSi esto hubiera pasado hoy en díaseguramente, le pedirían responsabilidades por crímenes de guerra contra la humanidadPero esto nunca se produjo. Nadie nunca le pidió responsabilidadesni él tampoco se arrepintió en ningún momento de nadaEs másdespués de la transición estuvo gobernando la Xunta de Galicia durante 16 añosUn hecho difícil de comprender en otras latitudesComo también lo es que el partido que Fraga fundó (Alianza Popular, hoy en día Partido Popular), no haya condenado el Franquismo y las víctimas que causóEs el mismo partido que después pide a Amaiur que condene el terrorismo de ETA y que pone trabas para que el juez Baltasar Garzón pueda investigar la memoria históricaInclusola Audiencia Nacional Española le ha inhabilitado para que no pueda seguir investigandoDespués de 36 añoscreo que ya va siendo hora de poner las cosas en su sitio y hacer lo correcto y que por diferentes motivos no se hizo cuando correspondíaHasta que no se haga, la sociedad española demostrará que no ha madurado.

dilluns, 16 de gener del 2012

Els polítics, que es gasten més 21.000 € a l'any en transport per Barcelona, tanquen Promobilletes.

Una iniciativa que afavoria els ciutadans, se l'han carregat els polítics, com no podia ser d'un altre manera. L'Ajuntament de Barcelona considera que la iniciativa de Promobilletes, que oferia targetes de transport T-10, més barates als ciutadans, a canvi de rebre publicitat, és il·legal perquè revèn bitllets i no tenen llicència per vendre'ls. La decisió l'han pres els mateixos polítics, o similars, que viuen a Barcelona, i que per traslladar-se cada dia al Parlament, situat dins la mateixa ciutat, cobren un mínim de 21.000 euros anuals. Sincerament, és delictiu i lamentable que mentre els ciutadans han de retallar per tot arreu, els polítics no només no renunciïn a aquests 21.000 euros, si no que a més es tapin entre ells per no ensenyar les vergonyes. L'únic partit de tot el Parlament que ha renunciat a aquests diners es SI (Solidaritat Catalana per la Independència). Jo em pensava que els polítics estaven per ajudar a la societat i no per perjudicar-la. Si hi ha una iniciativa que afavoreix una gran majoria i unes normes ho impedeixen, doncs per això estan els polítics, per canviar-les. Què més li dona a l'Ajuntament de Barcelona, si hi ha una iniciativa, que no li suposa cap despesa i que, a més, beneficia una part dels ciutadans. Sí, potser serà revenda i què. Que més dona si ofereixen la T-10 a un preu més barat! Intenteu preguntar, via Twitter, a alguns d'aquests polítics que cobren 21.000 euros anuals, només en transport, si després de prendre aquesta decisió, també estan disposats a renunciar a aquests diners. Segurament veure-ho com no us donen cap resposta. A mi almenys, no me l'han donat. Més val callar, deuen pensar! Mentrestant, a la web de Promobilletes ens diuen que el tancament és provisional. Veurem si és així, ho esperem!

Una iniciativa que favorecía a los ciudadanosse la han cargado los políticoscomo no podía ser de otro modoEl Ayuntamiento de Barcelona considera que la iniciativa de Promobilletesque ofrecía tarjetas de transporte T-10, más baratas a los ciudadanosa cambio de recibir publicidades ilegal porque revende billetes y no tienen licencia para venderlosLa decisión la han tomado los mismos políticos, o similares, que viven en Barcelonay que para trasladarse cada día al Parlamentosituado en la misma ciudadcobran un mínimo de 21.000 euros anualesSinceramentees delictivo y lamentable que mientras los ciudadanos deben recortar por todas parteslos políticos no sólo no renuncien a estos 21.000 euros, sino que además se tapen entre ellos para no enseñar las vergüenzasEl único partido de todo el Parlamento que ha renunciado a ese dinero es SI (Solidaritat Catalana per la Independència). Yo pensaba que los políticos estaban para ayudar a la sociedad y no para perjudicarla. Si hay una iniciativa que favorece una gran mayoría y unas normas lo impiden, pues para eso están los políticospara cambiarlas. ¿Qué más le da al Ayuntamiento de Barcelonasi hay una iniciativa que no le supone ningún gasto y que además beneficia a una parte de los ciudadanosquizá sea reventa y qué. Que más da si ofrecen la T-10 a un precio más baratoIntentar preguntar, vía Twitter, a algunos de estos políticos que cobran 21.000 euros anuales, sólo en transportesi después de tomar esta decisióntambién están dispuestos a renunciar a ese dineroSeguramente veréis como no os dan ninguna respuesta. A mi almenos, no me la han dado. Más vale callardeben pensarMientras tanto, en la web de Promobilletes nos dicen que el cierre es provisionalVeremos si es asíestaremos atentos!

diumenge, 15 de gener del 2012

¿Privatizar las televisiones autonómicas? Unas sí, otras no.

Hi ha dos tipus de teles autonòmiques: les que van néixer per donar a conèixer una realitat i cultura diferent, que TVE no donava, i les que van néixer perquè si "ellos tienen una yo quiero otra". És una versió més del 'café para todos'. Amb el temps, però, hem vist que el 'café para todos' no existeix, que entre les autonomies no hi ha igualtat, ni a nivell d'impostos, ni peatges, ni de serveis. No és casualitat que les primeres televisions autonòmiques a néixer fossin ETB, TV3 i TVG. Totes tres televisions corresponen a uns territoris on es parla una llengua diferent al castellà. El sentit que tenia la seva creació, i que segueix tenint a l'actualitat, és suplir un servei pràcticament inexistent per part de TVE, que sigui dit de passada també paguem entre tots. La cultura d'un territori minoritari dins d'un estat s'ha de protegir i reforçar. Amb l'aparició de les cadenes privades i posteriorment de més canals a la TDT, els territoris amb llengua pròpia han vist com la seva llengua es convertia en pràcticament residual. Ja que les televisions privades es desentenen de tot allò que no es castellà, la funció pública és corregir-ho i protegir l'espècie més dèbil. Aquest és el sentit d'una televisió autonòmica. En canvi, les televisions autonòmiques que van sorgir posteriorment, en territoris sense llengua pròpia, també donen un servei de proximitat als seus ciutadans, sí, però no tenen la mateixa responsabilitat: protegir una llengua. És per aquest motiu, que la lògica ens fa pensar que les televisions que sí que s'han de privatitzar son les que tenen menys responsabilitat en aquest sentit, o sigui que no tenen una llengua pròpia al darrera a la qual s'ha de donar suport. Aquest no és tan sol el meu punt de vista, també ho és del PP, quan decideix no privatitzar TVE. Perquè no ho fa? Doncs, perquè considera que una televisió pública, on es reforçi la identitat cultural i la llengua comuna d'un país, és necessària. És el mateix argument que faig servir per defensar que les televisions autonòmiques amb llengua pròpia han de seguir sent públiques. I potser, com ja fan les ràdios privades, les televisions privades haurien de tenir en compte que Espanya no és un país uniforme on només hi ha una cultura, una llengua, i dues maneres de pensar. I un respecte, vers una part dels seus ciutadans, l'aconseguiran el dia que també respectin una cultura diferent a la castellana, que teòricament també és pròpia perquè es espanyola, o no?. Això vol dir emetre també en una llengua, que l'haurien de considerar també com la pròpia del país. Mentre siguin excloents, difícilment aconseguiran que aquest país es normalitzi culturalment parlant. I ja no parlem de TVE, que com a televisió pública no hauria de fer petites desconnexions territorials, si no un programa d'abast estatal on el català, el basc o el gallec es pugués sentir des de qualsevol punt d'Espanya. Això és integració. La resta és crear fronteres, que no precísament es crean des de la perifèria, si no des del centre.

Hay dos tipos de telas autonómicas: las que nacieron para dar a conocer una realidad y cultura diferente, que TVE no daba, y las que nacieron porque si "ellos tienen una yo quiero otra". Es una versión más del 'café para todos'. Con el tiempo, hemos visto que el 'café para todos' no existe, que entre las autonomías no hay igualdad, ni a nivel de impuestos, ni peajes, ni de servicios. No es casualidad que las primeras televisiones autonómicas a nacer fueran ETB, TV3 y TVG. Las tres televisiones corresponden a unos territorios donde se habla una lengua diferente al castellano. El sentido que tenía su creación, y que sigue teniendo en la actualidad, es suplir un servicio prácticamente inexistente por parte de TVE, que dicho sea de paso también pagamos entre todos. La cultura de un territorio minoritario dentro de un estado se debe proteger y reforzar. Con la aparición de las cadenas privadas y posteriormente de más canales en la TDT, los territorios con lengua propia han visto como su lengua se convertía en prácticamente residual. Ya que las televisiones privadas se desentienden de todo aquello que no es castellano, la función pública es corregirlo y proteger la especie más débil. Este es el sentido de una televisión autonómica. En cambio, las televisiones autonómicas que surgieron posteriormente, en territorios sin lengua propia, también dan un servicio de proximidad a sus ciudadanos, sí, pero no tienen la misma responsabilidad: proteger una lengua. Es por este motivo, que la lógica nos hace pensar que las televisiones que sí se han de privatizar son las que tienen menos responsabilidad en este sentido, o sea que no tienen una lengua propia detrás a la que se tiene que dar apoyo. Este no es tan solo mi punto de vista, también lo es del PP, cuando decide no privatizar TVE. Porque no lo hace? Porque considera que una televisión pública, donde se refuerza la identidad cultural y la lengua común de un país, es necesaria. Es el mismo argumento que utilizo para defender que las televisiones autonómicas con lengua propia deben seguir siendo públicas. Y quizás, como ya hacen las radios privadas, las televisiones privadas deberían tener en cuenta que España no es un país uniforme donde sólo hay una cultura, una lengua, y dos maneras de pensar.Y un respeto, hacia una parte de sus ciudadanos, lo conseguirán el día que también respeten una cultura diferente a la castellana, que teóricamente también es propia porque es española, o no?. Esto quiere decir emitir también en una lengua, que la deberían considerar también como la propia del país. Mientras sean excluyentes, difícilmente conseguirán que este país se normalice culturalmente hablando. Y ya no hablamos de TVE, que como televisión pública no debería hacer pequeñas desconexiones territoriales, sino un programa de alcance estatal donde el catalán, el vasco o el gallego se pudiera oír desde cualquier punto de España. Esto es integración. El resto es crear fronteras, que no precisamente se crean desde la periferia, si no desde el centro.