Resultados encuesta: ¿Se cree las cuentas de la Corona?

Els resultats de l'enquesta són clars: el 87% dels participants no es creuen els comptes que la Casa del Rei va donar a conèixer fa uns dies. Només el 12% es creu els números, que, per primer cop, ha donat a conèixer la monarquia espanyola. En el futur, potser, caldrà que aquest primer pas que fa la Casa del Rei, potser obligat pel cas Urdangarin, sigui una cosa normal, com passa en d'altres monarquies europees. Gràcies als que heu participat a l'enquesta.

Los resultados de la encuesta son claros: el 87% de los participantes no se creen las cuentas que la Casa del Rey dio a conocer hace unos días. Sólo el 12% se cree los números, que, por primera vez, ha dado a conocer la monarquía española. En el futuro, tal vez, será necesario que este primer paso que hace la Casa del Rey, quizás obligado por el caso Urdangarin, sea algo normal, como ocurre en otras monarquías europeas. Gracias a los que habéis participado en la encuesta.

Precios parecidos a Europa, excepto en el sueldo.

Amb l'inici del 2012 han augmentat els preus de diversos productes. Descaradament ho ha fet el transport públic a Barcelona, on el bitllet senzill ja val 2 euros i la T-10 ha pujat un euro. A la foto, podem veure una comparativa del que costa el bitllet senzill de metro en algunes ciutats, i al costat el salari mínim corresponent en aquell país. Com podeu comprovar, hi ha un abisme entre el salari mínim que hi ha a Espanya i a d'altres països del nostre entorn. On pràcticament no hi ha diferència és en el preu del bitllet senzill. Això significa que el percentatge de sou que ha de dedicar un català o espanyol per agafar el transport públic és molt més elevat que a la resta de ciutats. Aquesta comparativa la podem estendre a d'altres àmbits de la vida, com el preu d'un pis, d'un cotxe, el cistell de la compra,... Els polítics ho saben. Miren com semblar-se als països més avançats d'Europa en preus, però pretenen mantenir el sou corresponent, més aviat, a països de l'Europa de l'est. Un fet diferencial de la crisi a Espanya respecte la resta d'Europa també és que amb l'euro, hem posat un preu a les coses que no es correspon amb el sou que cobrem. Ens hem volgut semblar a Europa en tot menys en el sou. I això, en temps de crisi es fa cada vegada més evident. Si no hi ha augments de sou per equiparar-los a Europa, els polítics no poden pretendre equiparar els preus dels productes i serveis als països més rics. Això ofega l'economia de la classe mitjana que és la que sosté aquest país, de moment.

Con el inicio de 2012 han aumentado los precios de varios productos. Descaradamente lo ha hecho el transporte público en Barcelona, ​​donde el billete sencillo vale 2 euros y la T-10 ha subido un euro. En la foto, podemos ver una comparativa de lo que cuesta el billete sencillo de metro en algunas ciudades, y al lado el salario mínimo correspondiente a ese país. Como podéis comprobar, hay un abismo entre el salario mínimo que hay en España y otros países de nuestro entorno. Donde prácticamente no hay diferencia es en el precio del billete sencillo. Esto significa que el porcentaje de sueldo que debe dedicar un catalán o español para coger el transporte público es mucho más elevado que en el resto de ciudades. Esta comparativa la podemos extender a otros ámbitos de la vida, como el precio de un piso, de un coche, la cesta de la compra,... Los políticos lo saben. Miran como parecerse a los países más avanzados de Europa en precios, pero pretenden mantener el sueldo correspondiente, más bien, a países de la Europa del este. Un hecho diferencial de la crisis en España, respecto al resto de Europa también, es que con el euro hemos puesto un precio a las cosas que no se corresponde con el sueldo que cobramos. Nos hemos querido parecer a Europa en todo menos en el sueldo. Y eso, en tiempos de crisis se hace cada vez más evidente. Si no hay aumentos de sueldo para equipararlos a Europa, los políticos no pueden pretender equiparar los precios de los productos y servicios a los países más ricos. Esto ahoga la economía de la clase media que es la que sostiene este país, de momento.

Gasolina o diésel?

Aquest és el preu que marcava aquesta setmana una estació de servei de Petrocat prop de l'Aeroport de Barcelona. Com podeu veure no hi ha cap diferència entre el preu per litre de dièsel i el de benzina sense plom 95. En els últims anys la distància de preus entre tots dos s'ha reduït fins a tal punt que ara ja tenen el mateix i és factible tornar a veure, en les pròximes setmanes, el preu de la benzina sense plom més barat que el dièsel. Quan et compraves un cotxe, fa uns anys, et deien que si havies de fer molts quilòmetres sortia més a compte el gasoil perquè gastava menys i era més barat. Aquesta filosofia se la creuen avui en dia encara el 70% dels compradors de cotxes nous. En canvi, els experts ja no recomanen la compra d'un vehicle dièsel. Abans que es generalitzi el vehicle elèctric, els experts consideren que el vehicle de benzina sense plom 95 té més futur, més projecció i una tecnologia millorada respecte l'actual vehicle de gasoil. Ara bé, considero que el vehicle híbrid del qual n'hem parlat algun cop, és també una bona solució. Us deixo un parell d'enllaços sobre articles que vam fer, en el seu dia, sobre els vehicles híbrids i elèctrics.
Cotxe híbrid: http://maranya.blogspot.com/2011/10/un-invisible-sonor.html
Cotxe elèctric: http://maranya.blogspot.com/2011/11/el-teu-primer-cotxe-electric-ja-pot-ser.html

Este es el precio que marcaba esta semana una estación de servicio de Petrocat cerca del Aeropuerto de Barcelona. Como podéis ver no hay ninguna diferencia entre el precio por litro de diésel y el de gasolina sin plomo 95. En los últimos años la distancia de precios entre ambos se ha reducido hasta tal punto que ahora ya tienen el mismo y es factible volver a ver, en las próximas semanas, el precio de la gasolina sin plomo más barato que el diésel. Hace unos años, cuando te comprabas un coche, te decían que si tenías que hacer muchos kilómetros salía más a cuenta el gasóleo porque gastaba menos y era más barato. Esta filosofía se la  creen hoy en día todavía el 70% de los compradores de coches nuevos. En cambio, los expertos ya no recomiendan la compra de un vehículo diésel. Antes de que se generalice el vehículo eléctrico, los expertos consideran que el vehículo de gasolina sin plomo 95 tiene más futuro, más proyección y una tecnología mejorada respecto al actual vehículo de gasóleo. Ahora bien, considero que el vehículo híbrido del que hemos hablado alguna vez, es también una buena solución. Os dejo un par de enlaces sobre artículos que hicimos, en su día, sobre los vehículos híbridos y eléctricos.

Coche híbrido: http://maranya.blogspot.com/2011/10/un-invisible-sonor.html
Coche eléctrico: http://maranya.blogspot.com/2011/11/el-teu-primer-cotxe-electric-ja-pot-ser.html

La marca Barcelona al món.

Font: Diari Ara / Esade

Aquest és el resultat de dos estudis d'ESADE. Entre les conclusions destaca que la marca Barcelona i Espanya juntes perjudiquen la imatge de la capital catalana. És per aquest motiu que recomanen que per convertir-se en una capital econòmica, tipus Frankfurt i Milà, Barcelona es deslligui de la marca Espanya. Com aconseguir-ho, però, és una tasca difícilment possible en el context actual. Tenint en compte que Catalunya no és un estat, difícilment  Barcelona té visibilitat com alguna cosa diferent d'Espanya a ulls del món. La prova més contundent d'això, és que només l'1,5% dels turistes que venen per primer cop saben que hi ha una llengua que es parla aquí que és el català. L'únic gran fet diferencial és el Barça, però internacionalment s'associa a un equip espanyol i es desconeix el rerefons polític que hi ha al darrera de la rivalitat entre el Reial Madrid i el Barça. Per tant, la conclusió que podem extreure de tot plegat és que l'única manera d'evitar que la marca Barcelona sigui perjudicada per anar unida a Espanya és que Catalunya es converteixi en un estat, però això és un altre debat.


Este es el resultado de dos estudios de ESADE. Entre las conclusiones destaca que la marca Barcelona y España juntas perjudican la imagen de la capital catalana. Es por este motivo que recomiendan que para convertirse en una capital económica, tipo Frankfurt y Milán, Barcelona se desligue de la marca España. Como conseguirlo, sin embargo, es una tarea difícilmente posible en el contexto actual. Teniendo en cuenta que Catalunya no es un estado, difícilmente Barcelona tiene visibilidad como algo distinto de España a ojos del mundo. La prueba más contundente de ello, es que sólo el 1,5% de los turistas que vienen por primera vez, saben que hay una lengua que se habla aquí que es el catalán. El único gran hecho diferencial es el Barça, pero internacionalmente se asocia a un equipo español y se desconoce el trasfondo político que hay detrás de la rivalidad entre el Real Madrid y el Barça. Por tanto, la conclusión que podemos extraer de todo ello es que la única manera de evitar que la marca Barcelona sea perjudicada por ir unida a España es que Catalunya se convierta en un estado, pero eso es otro debate.

Benvingut 2012!

Acabem de començar un nou any. El 2012 no és un any qualsevol. El calendari Maia acaba el 21 de desembre d'aquest any i torna a començar, tot i que algunes pel·lícules l'hagin volgut vincular amb profecies que pronostiquen la fi del món. El 2012 comença amb moltes incerteses i tot apunta que no serà un any fàcil a nivell econòmic. També, però, hauria de convertir-se en un any d'inflexió d'aquesta crisi que arrosseguem des de fa 3 anys. És almenys l'esperança que tenim: veure la llum al final d'aquest llarg túnel. Esperem que, per tothom, el 2012 sigui molt millor que aquest 2011 que ja hem deixat enrera. Bon any 12!


Acabamos de empezar un nuevo año. En 2012 no es un año cualquiera. El calendario Maya termina el 21 de diciembre de este año y vuelve a empezar, aunque algunas películas lo hayan querido vincular con profecías que pronostican el fin del mundo. En 2012 comienza con muchas incertidumbres y todo apunta a que no será un año fácil a nivel económico. Pero también debería convertirse en un año de inflexión de esta crisis que arrastramos desde hace 3 años. Es, al menos, la esperanza que tenemos: ver la luz al final de este largo túnel. Esperemos que, para todo el mundo, el 2012 sea mucho mejor que este 2011 que ya hemos dejado atrás. Feliz año 12!