La huelga general del 29-M: razones de un fracaso anunciado.

La convocatòria de vaga general pel 29 de març no és més que una demostració que els sindicats s'han convertit en partits polítics. Hi ha raons, no per fer una vaga general, si no per fer fora tot una generació de polítics, banquers i sindicalistes, que aprofiten la crisi per seguir vivint del 'cuento'. Quan encara no fa 100 dies de la victòria per majoria absoluta de Mariano Rajoy a les eleccions espanyoles, els sindicats CCOO i UGT s'han tret de la màniga una vaga general contra la reforma laboral imposada pel govern de Rajoy. D'aquesta manera suposo que els sindicats acontenten a la seva tropa (minoritària), que demanava alguna resposta contundent contra les mesures dictades per Brusel·les, perdó per Rajoy. Ara bé, objectivament i tenint en compte que la majoria d'espanyols van votar al Mariano, tinc clar que, com a mínim, la majoria absoluta de la població que va anar a votar el dia dels comicis no farà vaga. Perquè? Doncs perquè quan van anar a votar-lo ja s'imaginaven que les mesures que prendria el nou govern espanyol anirien en aquesta línia. A qui li ha sorprès la reforma laboral? A ningú. El que trobo indignant és que els sindicats facin vaga per aquest motiu i no hagin mogut ni un dit, durant els últims anys de crisi, a favor dels més de 5 milions de persones sense feina que hi ha al conjunt de l'Estat. Quines possibles solucions han aportat els sindicats en els últims anys per ajudar les persones que estan sense feina? Cap ni una. És cert que amb aquesta reforma laboral, el treballador perd una part dels seus drets. Però jo, que he estat 5 mesos a l'atur, us asseguro que prefereixo perdre una part d'aquests drets si a canvi trobo feina. Perquè quins drets tindrà una persona que no aconsegueixi trobar-ne mai? En moments com els que estem vivint l'últim que necessita Espanya és una vaga general. Això suposarà pèrdues econòmiques per les empreses i de retruc pels treballadors. I què aconseguiran els sindicats? Res. Amb un govern legitimat a les urnes fa tants pocs dies, Rajoy seguirà el dictat de la Unió Europea pesi a qui li pesi. Això sí, els sindicats s'hauran demostrat a sí mateixos que existeixen, però també hauran demostrat, i si no temps al temps, que, com els polítics, cada cop estan més allunyats de la realitat ciutadana.

La convocatoria de huelga general para el 29 de marzo no es más que una demostración de que los sindicatos se han convertido en partidos políticos. Hay razones, no para hacer una huelga general, si no para echar a una generación de políticos, banqueros y sindicalistas, que aprovechan la crisis para seguir viviendo del cuento. Cuando aún no hace 100 días de la victoria por mayoría absoluta de Mariano Rajoy en las elecciones españolas, los sindicatos CCOO y UGT se han sacado de la manga una huelga general contra la reforma laboral impuesta por el gobierno de Rajoy. De esta manera supongo que los sindicatos contentan a su tropa (minoritaria), que pedía alguna respuesta contundente contra las medidas dictadas por Bruselas, perdón por Rajoy. Ahora bien, objetivamente y teniendo en cuenta que la mayoría de españoles votaron a Mariano, tengo claro que, como mínimo, la mayoría absoluta de la población que acudió a votar el día de los comicios no hará huelga. ¿Porque? Pues porque cuando fueron a votarlo ya se imaginaban que las medidas que tomaría el nuevo gobierno español irían en esta línea. ¿A quién le ha sorprendido la reforma laboral? A nadie. Lo que encuentro indignante es que los sindicatos hagan huelga por este motivo y no hayan movido ni un dedo, durante los últimos años de crisis, a favor de los más de 5 millones de personas sin trabajo que hay en el conjunto del Estado. ¿Qué posibles soluciones han aportado los sindicatos en los últimos años para ayudar a las personas que están sin trabajo? Ninguna. Es cierto que con esta reforma laboral, el trabajador pierde una parte de sus derechos. Pero yo, que he estado 5 meses en paro, os aseguro que prefiero perder una parte de estos derechos si a cambio encuentro trabajo. Porque ¿qué derechos tendrá una persona que no logre encontrar nunca? En momentos como los que estamos viviendo lo último que necesita España es una huelga general. Esto supondrá pérdidas económicas para las empresas y de rebote para los trabajadores. ¿Y qué conseguirán los sindicatos? Nada. Con un gobierno legitimado en las urnas hace tan pocos días, Rajoy seguirá el dictado de la Unión Europea pese a quien le pese. Eso sí, los sindicatos se habrán demostrado a sí mismos que existen, pero también habrán demostrado, y si no tiempo al tiempo, que, como los políticos, cada vez están más alejados de la realidad ciudadana.